Claudi Penalba (Tenda): “Duem a penes tres anys i que ens hagen donat un Ovidi és com Wow!”

Tenda, després d’a penes tres anys de trajectòria i només un àlbum d’estudi, ha aconseguit un dels guardons més importants de la música en valencià: el Premi Ovidi a Millor Disc de Grup Revelació. Després d’aquest vertader moment distintiu per al grup valencià, seiem a xarrar amb Claudi Penalba, el guitarrista i segona veu del quartet. Aquesta trobada es dona amb un format amb què ens hem familiaritzat tots durant aquest any: una videocridada de Skype.

Quan i com us vau assabentar que estàveu nominats a l’Ovidi? Quina en va ser la reacció?

Doncs per correu, igual que ens presentàrem, una setmana abans. Estàvem un poquet nerviosos perquè vam dir, “hòstia, si ens ho han de dir, ens ho han de dir ja”. I una setmana abans ens varen dir: “esteu nominats”. Ho veiérem ahí i vam dir: “pff, perfecte”.

Quina va ser la reacció de tots?

Jo, el primer que vaig fer va ser enviar això pel grup dient: “Iep! Xics, estem nominats”. I tots estàvem dient: anem-nos-en a Alcoi!!! La veritat és que teníem moltes ganes de fer el viatge.

Us l’esperàveu?

És com demanar una beca, tu has de tirar-ho tot i, si bé, doncs de categoria. Creiem que hem fet un molt bon disc i créiem que estaria bé, almenys. I, si acabem estant nominats, doncs és un gustàs també. El tema és que hi ha molta gent, a part de nosaltres, que també mereix reconeixement. I que nosaltres estiguem ahí és un autèntic plaer, la veritat. 

Què creus que suposarà per al futur del grup, més reconeixement?

Cap enfora, no ho sabem. Esperem que siga bo, que ens conega més gent, que tinguem ja una certa trajectòria, encara que siga menudíssima. Però ja és una cosa que considerem important, que el primer disc haja sigut premiat amb un Ovidi. Però, cap endins, és seguir, seguir, seguir… Treballant sense parar. Si és just el que ens diu el premi, que treballar ix bé.

En menys de tres anys us heu fet amb l’Ovidi. Quin seria, aleshores, el pròxim objectiu per al grup?

No crec que siguen objectius. Més que els objectius, les recompenses. El nostre objectiu era traure un disc “currat” i considerem que ho hem fet, aleshores hem vist que la recompensa ha sigut el Premi Ovidi. Duem a penes tres anys i que ens hagen donat un Ovidi és com Wow! No vol dir que d’ací tres anys el Grammy (riu). No estaria malament. A seguir treballant i ja està, la veritat. I, si venen recompenses com aquesta, que estan de categoria, doncs benvingudes. 

En l’anterior entrevista que us vam fer, vas esmentar que en quarantena vau aprofitar per a planificar els pròxims moviments del grup. De moment s’està complint el pla?

 Sí, es podria dir que sí. La veritat, era l’únic que podíem fer en quarantena: planejar; perquè fer, poquet. (riu) Vull dir, era treballar a nivell individual, a nivell més compositiu; era el que ens donava la quarantena i hem aprofitat per a parlar-ho. És el que li vam dir a Carlos en el seu moment: entràrem en la quarantena amb una idea molt dispersa del que seria el següent àlbum i eixírem d’ella amb tot així (fa un gest d’enquadrar amb les mans). 

En quina fase es troba ara la gravació? Heu pogut reprendre-la millor, ara que ha acabat el confinament?

La veritat és que és un poc top secret, la fase. Perquè el tema és això, que l’estem preparant. Això és evident i ja ho hem dit en alguns dels…

Vols saber com continua aquesta conversa? Doncs busca’ns a Instagram en @sonsdexaloc. El pròxim dijous 10 de desembre publicarem en la nostra secció “Trobades” el vídeo de tota l’entrevista amb Claudi Penalba. Parlarem de l’estat de les sales de concerts i els pròxims passos per a Tenda.

Article corregit per Joaquim Cano
De La Nucia (Marina Baixa), graduat en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant. Especialitzat en estudis literaris i treball de corpus lingüístics. Professor de trinxera al Baix Segura. Prop del tsundoku. Poliamorós amb la música, format a escola i carrer. Integrant del programa La Xarradeta. Obsessiu i, de vegades, versut.

Article escrit per:

Vlad Hostyuk

Estic en aquest mitjà per a contar tot el que a mi mateixa m’agradaria que em contaren sobre el mon de la música en valencià. Em flipen tres coses: el heavy metal, els videojocs i contar històries. Aquesta última, et garantitze que la trobaràs ací. Escric per a trobar la la veritat que s’amaga darrere d’una realitat cada vegada mes complexa. Busca’m a @LVgVber a Twitter i si vols saber el que escolte de normal ho pots trobar ací: https://open.spotify.com/playlist/1MyvVu9WqMY2C0rxRIZkco

Anteriors

Els grups revelació de la música en valencià segons els Premis Ovidi Montllor

Recents

La pandèmia musicada per Verdcel