Coneix la trajectòria de Mishima a través d’Ara i aquí

I com aquell que no s’ho espera, aquest any farcit de desafortunats esdeveniments ha resultat ser el 20é aniversari del primer disc de Mishima. Aquest grup barceloní va veure la seua entrada als estudis l’any 1999, en què David Carabén, Marc Lloret, Dani Vega, Xavi Caparrós i Alfons Serra escolliren Yukio Mishima com a la seua ensenya personal per a pujar als escenaris. Lluny del Japó, però, es va crear el que seria un dels primers grups pop indie de la música catalana.

Si bé els seus inicis van ser molt tímids, ja que els seus dos primers discs (Lipstick Traces (2000), i The Fall of Public Man (2003)) van ser quasi íntegrament en anglés, a partir del 2005 es van passar directament a cantar la llengua vernàcula en totes les seues cançons. Aquest mateix any, va eixir a la llum Trucar a casa recollir les fotos pagar la multa, on el seu consolidat estil començava a remoure i a integrar-se amb el públic del Principat.

A l’any 2007 vancontinuar amb Set tota la vida, i amb les seues 14 cançons van aconseguir posicionar-se com un dels millors discs espanyols de la dècada, com els va nomenar la revista Rockdelux. A partir d’aquest treball, la seua carrera entraria en la seua millor època amb gires intenses i copant sales. D’ací vindrien els discs Ordre i aventura (2010), L’amor feliç (2012), i L’ànsia que cura (2014), on consolidarien el seu estil. Finalment, van traure Ara i res (2017), l’última de les seues produccions originals fins a l’actualitat.

Amb un estil més o menys estable en el temps, la seua música ha versat sempre sobre la bateria, la guitarra, el baix, el teclat, i de vegades el so del vent metall. Amb una forma prou estàtica, les lletres han consistit en l’exploració de diferents sentiments al llarg de la seua trajectòria professional i personal, sempre amb un estil marcadament literari. I si bé no s’han aventurat molt més enllà dels seus inicis, quan exploraven un poc el gènere i cantaven en anglés, açò els ha permés cristal·litzar el seu estil com un dels pilars més emblemàtics de l’indie català.

Aplegat el seu 20é aniversari, el 2019, des de la creació del grup; i, el 2020, des del seu primer disc, van decidir arreplegar la seua extensa obra en un recull de 20 cançons. Ara i aquí (2019) es va presentar com un record de tot allò passat pel grup en aquells anys tan intensos amb les seues peces més representatives. Hui dia, si alguna vegada s’ha volgut conéixer aquest icònic grup, és la millor opció per conéixer-los a través d’aquest magnànim testament en vida.

Article corregit per Joaquim Cano
De La Nucia (Marina Baixa), graduat en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant. Especialitzat en estudis literaris i treball de corpus lingüístics. Professor de trinxera al Baix Segura. Prop del tsundoku. Poliamorós amb la música, format a escola i carrer. Integrant del programa La Xarradeta. Obsessiu i, de vegades, versut.

Article escrit per:

Àlex Franco

Àlex Franco

Periodista de carrer amant de l'indi Català. Orxata, Oques Grasses i Manel, els meus grups de referència. Conegut com @arrosambcoses a twitter. Llista d'Spotify personal: https://open.spotify.com/playlist/6D6fIeS84eMQJlfYBT7LGz?si=HZhmlnzlTF2xIzyjlKHDWw

Anteriors

[Repàs d’actualitat] Gener anuncia que el seu proper àlbum serà en castellà

Recents

Els Vienna, un duet d’indie pop amb un directe còmic i interactiu

X
X