Crònica d’un estrany, íntim i màgic Feslloc, festival de música valenciana

Aquesta peça ha estat publicada originalment a Castellón Información

El Feslloc aquest any ha sigut estrany, “molt estrany”, matisa Voro Golfe, codirector del Feslloc i coordinador de la Gira d’Escola Valenciana. Quan una agafa el cotxe per aventurar-se a un dels festivals més característics de música valenciana sempre sent una espècie de nerviosisme latent, i és senzill que l’emoció et menge per dins. En realitat, això ocorre amb molts festivals. Però els festivals d’ací… ho hem d’acceptar: tenen un no-sé-què màgic i íntim, la “germanor”, que sempre qualifiquem entre riures els de la terreta. Per això, la pandèmia de la coronavirus ha suposat un cop molt dur per a tots i totes. Però el Feslloc va decidir aguantar, no sense crítiques, però ho va fer. I ostres, de quina manera! El festival fou… màgic. Abrigats entre la magnífica verdor que oferia el Mas de Rander, tots ens vam deixar seduir per la música. 

La ubicació és cert que era idíl·lica, però que difícil arribar! Quan el Google Maps em va començar a guiar pels camins de muntanya, una espècie d’inquietud es va apoderar de mi. Van ser molts moments els que em deia: “D’acord, ara t’atures i tornes a comprovar la ubicació”, però la veritat és que una espècie de fe cega em va impedir fer-ho i, finalment, hi vaig arribar. Els voluntaris del Feslloc estaven esperant i de seguida, t’indicaven on havies d’aparcar i et donaven la polsera característica .

Imatge realitzada per Pepe Girona

Un cop el cotxe es va aturar, el paisatge et donava la benvinguda i la resta de persones assistents, també. Molts estaven asseguts en tauletes i cadires prop del seu cotxe, com tractant de fer referència a eixa acampada que aquest any no s’ha pogut celebrar. Els riures i el bon rotllo, de seguida, es van fer denotar amb la música de les proves de so com a fons, ja que a les 16:00 hores començava el primer grup, Cactus. 

Aitana Pla Micó ha sigut una de les assistents d’aquest any i també, guanyadora del sorteig. Micó estava asseguda a una cadira mentre menjava, ja que ella i la seua companya, Mireia Moran són de la Vall d’Albaida de la Ribera i per tant, havien hagut de fer un viatge de dues hores. Ambdues asseguren que el lloc els ha encantat, encara que “al principi no sabíem on ens havien enviat els del Feslloc i ens ha sorprès perquè no sabíem ben bé on anàvem”, reien les valencianes llevant-se la paraula l’una a l’altra. 

La ubicació del lloc tenia un perquè, ja que fonts d’Escola Valenciana asseguren que volien dur el festival fora del municipi per a “realitzar el festival en unes mesures específiques en una versió hiper reduïda”. Aquesta ubicació és, doncs, una mesura sanitària, segons expliquen les fonts, per tractar de tindre més controlat el contacte entre les persones del festival i també, per tal d’evitar que s’aproparen “persones molt fidels al Feslloc que es volgueren apropar a veure què passava”, explica el mateix codirector del festival. Així mateix, Voro Golfe explica que, en total, van assistir unes 300 persones entre “tècnics, personal de seguretat, ambulància, músics, públic…”. 

El primer grup a actuar fou Cactus, qui va poder encetar aquest estrany festival: el fons de l’escenari estava decorat per un impressionant paisatge i a terra, cadires separades entre si, amb distància interpersonal i, les persones, amb mascareta. Una guàrdia de seguretat anava indicant a les persones assistents que

 

Imatge realitzada per Pepe Girona

havien d’estar sentades, a no ser que, per descomptat, volgueren beguda (sí, hi havia disposada una barra que funcionava amb ja els famosos tokens) o bé, comprar alguna coseta de les tendes que hi havia: de samarretes i per descomptat, d’Escola Valenciana. 

Així doncs, Cactus es va estrenar sense Samantha Gilabert, anterior cantant de Cactus, qui ha estat fitxada ara per Operación Triunfo. Un dels aspectes que es pot ressaltar de l’actuació de Cactus és l’actitud dels artistes, sense cap dubte. Cactus sencer, amb les seues dues noves cantants, va ballar, perrejar i també gaudir, com mai, l’escenari del Feslloc. Un cop van acabar, l’escenari es va emplenar de tècnics, ja que el canvi de grup (a causa del coronavirus) durava mitja hora. 

Després, van tocar Tardor, amb el seu estil pop-rock tan sincer. El grup de música va demostrar que tenia ganes de tornar als escenaris i sense cap dubte, ho van demostrar amb els seus temes com Nevar a València. “Era una decisió complicada, però dins del que cap, ho han resolt bé”, opina Xavi, un dels assistents. Una de les seues amigues, Laura, també es va mostrar d’acord amb ell i explica que ells ja sabien que no anava a ser el millor Feslloc però sí “el més especial”. 

Imatge realitzada per Pepe Girona

Altres grups que van oferir la seua música al Feslloc foren Tesa, La Fúmiga, Smoking Souls i Jazzwoman. Tesa va arribar amb la seua presència habitual dalt de l’escenari, conquerint-lo i cridant que és el seu lloc en el món. Les seues lletres, sense cap dubte, són inspiradores i segurament, Tesa ha sigut el motiu i referent de moltes altres dones dalt de l’escenari.

Tots els artistes ho donaren tot, en definitiva i al cap i a la fi, agafaren amb força els escenaris, després de tants mesos allunyats d’ells. Aquesta situació ha sigut molt dolenta per als músics: 

Gestió de les entrades

Una de les qüestions més polèmiques fou la gestió de les entrades del festival, però tot i amb la confusió inicial, fonts del públic han valorat la capacitat de resolució per part del Feslloc: “vam tindre algun problema, però en tot moment foren molt educats i al final, molt bé i ho vam saber solucionar”. 

Els assistents aproven aquesta gestió: “Han primat a la gent que ha col·laborat i que han donat sense saber si podien accedir al festival”, valora Xavi, d’Onda. Per la seua banda, Esther, també d’Onda, es mostra emocionada: “És extraordinari que puguen fer açò en tan poca gent… és un luxe”. 

Miguel Ángel Pérez Nogués també valora la gestió de les entrades, ja que “jo vaig donar l’entrada i em va tocar i vaig convidar a un amic”, i continua: “jo només la vaig donar per col·laborar”. De fet, pel que fa a les entrades activista, Golfe assegura que hi ha hagut molt bona resposta i valora que totes les persones que van comprar la de 24 euros, van poder vindre al Feslloc.  

Imatge realitzada per Pepe Girona

Agraïment als músics

Cactus, Tardor, Tesa, Smoking Souls, Jazzwoman, La Fúmiga, Xiomara Abello, Andreu Valor, Gem i Pau Alabajos. Aquests són els músics i grups de música que han participat en el Feslloc i que han regalat esperança i un luxe a tots els seus assistents. Voro Golfe es mostra agraït amb cadascun dels músics i, de segur, tots i cadascun dels assistents del Feslloc, també. 

“Els músics sabien al que venien i sabien que es trobarien a poca gent, però han decidit vindre i donar suport”, ha valorat el codirector del Feslloc i ha continuat: “els grups estan ací però saben que no cobraran de seguida”. De seguida Golfe assegura que es mostra molt orgullós de què el Feslloc és un festival que en un mes, tots els artistes cobren, però en aquest cas els hem avisat que no “podem pagar de seguida i tots han dit que sí”.

Article corregit per Anna Albert.
Traductora i correctora en constant aprenentatge de noves llengües. Dolçainera a temps parcial i esperantista a temps complet. Apitxà em pariren i ací estic.

 

Article escrit per:

Tàrsila Galdón

Tàrsila Galdón

Periodista en procés de constant aprenentatge, amb ganes de contar històries que siguen capaces de desestabilitzar imperis sencers. Ací em trobe també, escrivint sobre música valenciana: un món que a poc a poc, em sedueix cada cop més. Encara que us he de confessar que el meu gran amor acadèmic és, per ara, la comunicació política.

Anteriors

Txarango i Wittgenstein parlen del sentit de la vida

Recents

[Repàs d’actualitat] El Feslloc se celebra entre incerteses i la Fúmiga publica un nou EP

Primer aniversari Sons de Xaloc: publiquem el millor d'aquest any. Enllaç

X
X