David Eldemuro, integrant de Cactus: “Cactus és un projecte molt pensat”

Cactus és un grup que es situa al panorama de música electro-urbana en valencià i està format per David (ELDEMURO), Samantha (actualment concursant a Operación Triunfo) i Mik Kelen. Els tres provenen d’estils musicals diferents: el rap, l’orquestra i El Diluvi, però que es van ajuntar per fer un projecte nou ben treballat.  

Com naix Cactus?

Cactus naix per allà el 2015 amb Miquel -Mik-, l’actual guitarrista del grup, que volia crear un grup. Aleshores, em va cridar a mi perquè ell volia que hi haguera un raper com a integrant. Junts vam començar a pensar què és el que volíem fer i vam arribar a la conclusió que necessitàvem una veu melòdica al grup per tindre un aspecte més comercial, i, per això, vam contactar amb Samantha [actualment concursant d’Operación Triunfo] per conformar el nucli inicial del grup. A partir d’aquest moment ens posem a treballar i contactem amb Mark Dasousa per gravar el primer disc. Actualment, per als directes, comptem amb tres membres més: un deejay, un teclat i una altra veu d’un altre raper per fer els cors amb mi.

En quin gènere vos agrada classificar-vos?

Cactus, hui per hui, és electro-urban, ja que tot el que fem és música urbana i, de fet, l’últim disc que hem fet és molt dinàmic i té molta varietat sense eixir de la música urbana. A més, de tindre bastants components de l’electrònica dins de les nostres cançons.

Com veieu el panorama de la música urbana en valencià?

Molt bé. Últimament hi ha moltes propostes i es nota pel fet que està creixent, ja que provenim d’un panorama que porta molts anys fent un poc el mateix: música de més missatge, rock, ska i altres. I, com dic, hi ha moltes propostes noves molt interessants.

No obstant això, sí que és de veres que sembla que al públic està costant-li una mica evolucionar i, sobretot, acabar d’entendre aquestes noves propostes. Però bé: tots els canvis i evolucions porten el seu temps. Jo crec que, cada volta més, estarà més present la música urbana dins el panorama de la música en valencià.

Aleshores, diríem que el panorama de la música en valencià està evolucionant?

Sí, podríem dir que sí. Jo crec que, al final, la música està en constant evolució. Hi ha moments en el que és més notori, com el d’ara, però com ja he dit la música està en constant evolució en qualsevol dels seus àmbits, localitzacions geogràfiques, lingüístiques…

Com podríeu definir l’evolució que heu sofrit des del vostre primer disc fins a l’últim que heu tret –Roma (Halley Supernova,2019)-?

L’evolució la definiria com que tenim les coses molt més clares i, es pot comprovar el resultat, Roma (Halley Supernova, 2019) és un disc més madur, més treballat. Els inicis sempre són una mica més complicats, sobretot, a nivell de recursos. Al principi anàvem experimentant un poc amb el que teníem de la millor forma que podíem i, per això, l’experiència dona les claus per a fer-ho millor. A poc a poc es va saber fer més i millor les coses i vas trobant el teu lloc. Una cosa molt important que ens ha passat és que, cada volta, hem sabut entendre millor els elements que tenim i com utilitzar-los per l’objectiu que volíem.

Per què vau decidir fer xicotetes paròdies de cançons tan conegudes com la de Contando lunares de Don Patricio?

En primer lloc, m’agradaria dir que la intenció del grup no era parodiar ni trollejar ni mofar-nos, ja que s’ha generalitzat molt. Tota la premsa que ens ha entrevistat per fer la promoció del disc els ha cridat molt l’atenció això. Jo diría que, bàsicament, si entens una mica l’ADN de la música urbana i, particularment, del hip hop, és una música que naix del sampleig, és a dir, de generar música a través de fragments d’altres músiques anteriors. Aleshores, jo diria que va un poc en l’ADN d’aquesta música i dels que l’entenem i la fem.

 I, en segon lloc, agafant el cas concret de Contando Lunares, va ser perquè Gossa-te-la [el nom de la cançò en qüestió] era una cançò que ja va nàixer concebuda per a fer un single. La nostra intenció era buscar una cançò que puguera funcionar bé comercialment, que fora agradable i, una vegada la vam tenir feta, vam pensar que volíem que siguera la número u i ens vam plantejar el perquè no agafar un ganxo encara més potent que estiguera al cap de molta gent. Realment va ser una estratègia per aconseguir que la cançò fora més apegalosa encara.

D’altra banda en Si tu me dices ven de Los Panchos, bàsicament el que et deia a l’hora de produir el tema ho vam fer a partir dels seus samples pel propi ADN del hip hop que funciona així. Volíem construir una història de desamor i ens encaixava molt bé i és el que vam fer: agafar la tornada de la seua cançó i donar-los una “resposta”.

No obstant això, recalque que no tenim cap intenció de fer paròdia ni molt menys.

Seguireu amb aquesta línia en un futur?

Nosaltres hem estat molt centrats amb la sortida del disc, dels singles, de la promoció i els videoclips. No obstant això, ara que ha eixit el disc i ens podem centrar a mirar un poc endavant ens centrem en preparar el directe, ja que al gener el presentem arreu el País Valencià i el Principat. Aquest seria un poc el futur a curt termini.

Musicalment parlant aquest any intentarem traure alguna novetat més perquè sabem que no podem estar parats. Encara que hàgem tret el disc i ens done una miqueta de temps per respirar anem a plantejar coses noves com algun single.

Quines són aquestes claus d’aquest directe?

Simplement treballant totes les cançons noves del disc nou ja és un repte suficient, però hem de millorar tant tècnicament com en posada en escena, com en il·luminació com intentar el millor espectacle possible.

Parlant del directe, amb sols un disc heu actuat al Festivern , al Feslloc o al Festardor. Penseu que heu tingut sort?

La part de què és sort la descartaria totalment perquè, realment, nosaltres ja he dit que en 2015 ens vam ajuntar i fins a 2018 no va eixir el disc. Per tant, Cactus no ha sigut una cosa de l’atzar ni de casualitat sinó que és un projecte molt treballat i molt pensat i en què apuntàvem a sortir amb una cosa seriosa i el més professional possible. Cadascú venia de les seues propostes anteriors musicals i, per tant, ja teníem l’experiència i la idea era eixir perquè des de fora s’apreciara com una proposta treballada i apuntar a alguna cosa més ambiciosa.

Al final, si treballes molt i li dediques molt de temps busques un resultat i el trobes. Nosaltres treballem en eixa línia d’anar cap amunt. Des que vam sortir hem estat a escenaris importants i la veritat és que estem molt contents i seguim amb la nostra fórmula de treballar molt i molt dur.

Àngela Sánchez

Àngela Sánchez

Periodista en procés i amant les històries que et deixen bon sabor de boca. Si no em trobes escoltant música em trobaràs mirant Instagram o Twitter. Escolte música del rollo i reaggueton a parts iguals. Si vols saber més sobre els meus estils preferits: https://open.spotify.com/playlist/45eMWba1oEGnAJQtOOQfPh

Anteriors

Nacidos de la Tierra estrena single el proper 24 de gener

Recents

L’avançament més ballable de Ciudad Jara

X
X