‘Dispara, jo ja estic mort’, un llibre que aborda la formació de l’Estat Israelià

Julia Navarro ofereix un passeig que t’endinsa en la història més recent

‘Dispara, jo ja estic mort’ és un llibre que no enamora en un primer cop, i tampoc en el seu final, però sí és un llibre que deixa sense aire quan navega d’un esdeveniment històric a un altre, sense deixar-te assimilar la transcendència del capítol. No és senzill valorar un llibre com el que ha escrit Julia Navarro. ‘Dispara, jo ja estic mort’ no és un llibre brillant si es parla de personatges, de trama o de llenguatge. No obstant això, conforme avança la història, Julia Navarro demostra la complexitat dels discursos polítics, i el més important de tot, s’endinsa en el cor de la formació d’Israel. Ja només per fer comprendre el context polític d’Israel, Julia Navarro ja pot dir que ha construït una bona història.

Els personatges són infinits i Navarro no aconsegueix en cap moment que el lector s’idenfitique en cap d’ells. He arribat a comprendre que era el que ella volia, perquè utilitza els personatges per contar l’evolució de la història. Aquesta és la clau de ‘Dispara, jo ja estic mort’, generacions de dues famílies (els Ziad i els Zucker), que naixen, es casen, reprodueixen i moren en un context que no és senzill. Per això els personatges no tenen fons, no tenen evolució, i tampoc es diferencien massa els uns dels altres. 

Aquest argument pren força, sobretot si es pren atenció als diàlegs, massa acurats, amb un llenguatge que no té cap marca d’identitat. Julia Navarro construeix personatges molt tòpics, però aquestos, ajuden a la autora a explicar la història. Per altra banda, ‘Dispara, jo ja estic mort’, és una novel·la essencialment política, o bé, reconstrueix esdeveniments històrics amb la intenció de fer comprendre la situació d’Israel i Palestina. 

Els pogroms rusos, el tsarisme, la revolució rusa, la inmigració jueva, la I Guerra Mundial, la II Guerra Mundial i, finalment, la formació de l’Estat d’Israel. Julia Navarro tracta en tot moment de ser molt objectiva, i, per fer-ho, construeix uns narradors interns, però, de distintes perspectives. Així doncs, una col·laboradora d’una ONG pro-palestina, Marian Miller entrevista a Ezequiel, un jueu que viu en Israel. 

Ezequiel narra la seua pròpia història, i, per fer-ho, pren la història del seu pare, Samuel. El pare va haver de fugir de Polònia pels pogroms rusos. Després va viatjar amb el seu pare fins a San Petersburg, on va simpatitzar amb el marxisme i, de nou, va fugir pel tsarime. A partir d’aquí, viatja fins Palestina, la ‘Terra promesa’ i funda ‘La Huerta de la Esperanza’, amb un grup de jueus que practiquen el socialisme. 

Per la seua banda, Marian narra la història dels Ziad, veïns de ‘La Huerta de la Esperanza’. Les famílies es mostren molt unides, però a poc a poc, la rivalitat entre jueus i àrabs fa explotar aquesta complicitat. Per tant,  s’aborda la formació d’Israel a través de les seues vivències lligades. ‘Dispara, jo ja estic mort’ és una història carregada de guerres, amor i, sobretot política. 

Curiosament, la història no pretén que es prenga partit per cap ‘bàndol’, sinó que mostra com de complexa és la realitat. El llibre narra com els jueus han estat històricament perseguits i com la seua immigració els va dur a Palestina, la ‘Terra Promesa’, la qual cosa no justifica l’ocupació palestina. Arriba un moment que la convivència entre àrabs i jueus és inviable. Un mateix estat per a dos pobles, aquest és la principal temàtica sobre la que es construeix una novel·la molt complexa.

Tàrsila Galdón

Tàrsila Galdón

Periodista en procés de constant aprenentatge, amb ganes de contar històries que siguen capaces de desestabilitzar imperis sencers. Ací em trobe també, escrivint sobre música valenciana: un món que a poc a poc, em sedueix cada cop més. Encara que us he de confessar que el meu gran amor acadèmic és, per ara, la comunicació política.

Recents

El Tremenda Fem Fest dóna lliçons de lluita al sistema de la contracultura

Primer aniversari Sons de Xaloc: publiquem el millor d'aquest any. Enllaç

X
X