Ebri Knight llença un missatge de positivitat amb ‘La Cura’

Fa una setmana, Ebri Knight va llençar La Cura, una cançó creada i també enregistrada durant el confinament. La cançó, amb un estil folk rock, reivindica la necessitat de cuidar-nos mútuament en un moment tan difícil com aquest. Des del positivisme, Ebri Knight tracta de llançar un missatge que es va repetint durant les últimes setmanes: cal tindre cura de les persones i ser responsables per tal de poder superar la Covid-19.

La Cura no es distancia del típic estil d’Ebri Knight, amb un folk rock potent i un ritme animat. La veu principal és la masculina del cantant, que s’uneix després a moltes altres durant la tornada. Una de les característiques que es pot extreure és que l’instrumental cobra molt de protagonisme en certes seqüències, sense rastre de veu.

El videoclip es va gravar entre l’1 i el 6 d’abril, com el grup català informa en la descripció en YouTube. “Per a totes les persones que fan que cuidar-se sigui la cura de tot”, aquest és el missatge final que envia Ebri Knight i amb el qual esclata la cançó sobre un fons negre. Després, es dona pas als crèdits per a reconéixer la gran quantitat de col·laboracions que han necessitat per a dur a terme el videoclip.

El muntatge del videoclip obeeix a la forma d’altres que s’han gravat durant el confinament, és a dir, els artistes des de les seues cases canten a càmera. En aquest cas, el muntatge ajunta diverses persones en una sèrie de seqüències. Fins al segon 40, només hi apareixen els membres del grup, però a partir d’aquest moment, els sanitaris són els protagonistes. No sols hi apareixen els sanitaris amb tot el seu equip, sinó també famílies senceres, agricultors, netejadors dels carrers, persones cosint material sanitari…vaja, que el videoclip és un petit homenatge a totes eixes figures que no deixen de treballar perquè aquesta pandèmia puga pertànyer només als records.

Pel que fa al muntatge, també cal destacar que el videoclip juga amb els canvis de color, blanc i negre i, també, amb diversos efectes. Aquest fet ajuda a donar-li major dinamisme a un muntatge que resulta simple. Al cap i a la fi, els artistes juguen amb el que tenen i no poden sortir de casa, per la qual cosa no es poden fer grans muntatges.

Tàrsila Galdón

Tàrsila Galdón

Periodista en procés de constant aprenentatge, amb ganes de contar històries que siguen capaces de desestabilitzar imperis sencers. Ací em trobe també, escrivint sobre música valenciana: un món que a poc a poc, em sedueix cada cop més. Encara que us he de confessar que el meu gran amor acadèmic és, per ara, la comunicació política.

Anteriors

La malaltia de la cultura

Recents

“Sin más” de Samantha supera les expectatives

X
X