El cristianisme disfressat de Temptació i hedonisme en l’últim tema de Zoo: ‘Llepolies’

El passat 11 de febrer l’escena valenciana contenia l’alé amb l’estrena de Llepolies, el single que forma part del que serà el tercer disc de la banda valenciana Zoo i que sortirà el proper 26 de març. La banda valenciana ja va alliberar un dels temes d’aquest disc, Avant i que es va estrenar el passat 7 de gener. Llepolies és una mostra de la professionalitat d’aquesta banda valenciana, que compta amb col·laboracions que pugen la qualitat d’aquest tema: Marala i Dj Taktel.  

La cançó ve acompanyada d’un videoclip i ambdós elements respiren a l’uníson, potenciant l’efecte que ha tingut el llançament. Aquest videoclip ha estat dirigit per Pau Berga i produït per Volcania Media. Tant el tema com el videoclip són una sàtira del món eclesiàstic, envoltat de pecat i temptació. 

Tota aquesta peça audiovisual ha estat gravada en el Palau Ducal de Gandia i aquesta, beu visualment de la seqüència de moda eclesiàstica de Roma, de Federico Fellini. Llepolies és un cant al plaer i a l’hedonisme, la qual cosa fa recordar a eixes festes Bacanals, dedicades a Dionís (Baco en la mitologia romana), i lluny de ser aprovades pel cristianisme actual. La simbologia pren sentit en aquest videoclip, ja que en la tornada tots els personatges estan disposats també en una gran taula que recorda a l’Última Cena (sí, Cena, sembla incorrecte, però s’escriu així). 

Tota la visualitat en el videoclip conjuga una imatge més casta (i tradicional) d’aquest món eclesiàstic amb un aspecte més modern i atrevit, com ara els botins rojos de les monges, eixos llavis rojos tan cridaners, la navalla en forma de creu o eixa monja fumant, sense cap mena de mala consciència. 

Així mateix, una de les claus del videoclip és, sense cap dubte, la gran interpretació dels seus personatges (tant dels actors com dels propis músics), lliscant amb la constant provocació. La seqüència va agafada de la mà de la pròpia música, basada en ritmes dancehall, afrobeat i llatins juntament amb els cants que han protagonitzat les veus de Marala. 

Perquè sense cap mena de dubte, tant Marala com Dj Taktel aporten molt de pes en la sonoritat del tema, destacant la tornada i els tres últims minuts de Llepolies, que són un gust d’escoltar. El que és una llàstima és que ni en els crèdits ni en el títol de la cançó en YouTube ni tampoc en les publicacions d’Instagram de Zoo figuren el nom d’aquestes meravelloses col·laboracions, perquè el mèrit, se’l mereixen. 

Així mateix, tant la veu d’Arnau Giménez com de Panxo descansen sobre el rap, creant un bon contrast entre les veus femenines. Si es dona un cop d’ull a la pròpia lletra, es pot constatar tota aquesta discursiva i es pot comprovar com, efectivament, la cançó i el videoclip creen una dansa on tot encaixa. La tesi (si és que pot tenir-ne) de la cançó llençada per Zoo aquest passat 11 de febrer es pot extreure de la seua última estrofa, com si d’un text inductiu es tractara:

Bon appétit mes camarades, 

apologia del pecat,

el cos és sagrat:

fregueu-vos,

toqueu-vos,

llepeu-vos,

ameu-vos.

https://www.youtube.com/watch?v=TDZmoOJUMPw

Article corregit per Anna Albert. Traductora i correctora en constant aprenentatge de noves llengües. Dolçainera a temps parcial i esperantista a temps complet. Apitxà em pariren i ací estic.

Article escrit per:

Tàrsila Galdón

Periodista en procés de constant aprenentatge, amb ganes de contar històries que siguen capaces de desestabilitzar imperis sencers. Ací em trobe també, escrivint sobre música valenciana: un món que a poc a poc, em sedueix cada cop més. Encara que us he de confessar que el meu gran amor acadèmic és, per ara, la comunicació política.

Anteriors

Artur Viñas (Socunbohemio): “El confinament em va ajudar molt en temes d’inspiració i així va nàixer l’últim EP”

Recents

Radiografia del sector musical valencià un any després de la pandèmia

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *