El Pirata Rock expandeix el seu cartell

El Pirata Rock és un festival bastant recent, apenes duu 3 anys celebrant-se i, de fet, a molts ens va agafar per sorpresa que, tan de sobte, es celebrara un nou festival pràcticament dins de Gandia. A mi, en concret, la noticia em va arribar mentre comprava a una famosa cadena de bricolatge. Vaig començar a veure entrar grups de persones polsegoses i cremades pel sol, no per comprar res, sinó buscant l’acollidora frescor d’un aire condicionat. Dos anys després he tingut l’oportunitat de cobrir el festival junt al meu company Àlex Franco i veure quins canvis hi han hagut.

Mentre esperàvem a la habitual cua del primer dia, veiem que el públic era bastant més divers que les anteriors edicions. S’ha degut a que tot i que l’esdeveniment porta celebrant-se només tres anys, el cartell d’enguany ha inclòs a bastants més artistes pop. Però ja que parlem d’artistes populars, també hi estaren presents figures prominents de l’escena del valencià com Els Catarres; Ebri Knight, amb el seu característic rock acompanyat de sons de violí i flauta travessera; i la llegenda renascuda de Xavi Sarrià. A banda d’aquests hi van haver sorpreses en altres actuacions, com per exemple, que la cantautora Rozalén oferira una actuació amb una intèrpret de llenguatge de signes.

El dia següent, es notava que el festival navegava ja a tota vela. Aquesta jornada poguerem veure conjunts que vertaderament sabien fer gaudir al públic, com Berri Txarrak i Smoking Souls. A més, també hi va haver espai per a la reivindicació feminista amb bandes com Mafalda i Pupil·les. Fins i tot hi va actuar l’artista revelació d’OT Lola Indigo, que va ser la culminació de la vessant pop del cartell. Aquesta innovació no va ser ben rebuda per tots, ja que alguns dels assistents ens comentaven que el festival va començar «del rotllo» i està derivant-se a un públic més poper, o com ens deien «estan intentant fer un arenal de segona.

Amb dos dies al darrere, decidirem no córrer riscos i apropar-nos a aquells escenaris que més reclamaven la nostra atenció; tampoc era qüestió de forçar la màquina. Amb aquesta predisposició, ens endinsarem en el que va ser el dia més concorregut de tots i que amb més ganes es va agafar la gent. És possible que aquest fet fora la conseqüència directa de grups amb molta tirada al cartell, com Zoo, Desakato i Talco, que emplenaren per milers els espais reservats per a aquests; donant la sensació de viure una estampida a una llauna de sardines.

I és que va ser sorprenent arribar a les quatre del matí a l’actuació de Zoo i trobar problemes per situar la càmera; i després veure com Prozak Soup actuava a les cinc de la matinada amb energia de sobres per mantenir fresc al públic amb el seu estil proper al metalcore.

I així acabarem el Pirata Rock, després de tres dies intensos on la música va ser protagonista en un dels festivals que s’estan consolidant a La Safor. Afortunadament, pel que podem saber, no s’ha produït cap agressió sexual en la durada de l’esdeveniment. Així i tot ens alegrarem de saber que la policia local i els serveis sanitaris havien organitzat un punt violeta, que segons ens han comentat els assistents, és el seu segon any. Vos deixem ací baix unes poques fotografies de les diverses actuacions, i ens veiem per al següent!

 

[envira-gallery id=”2166″]

Vlad Hostyuk i Àlex Franco

Anteriors

L’acampada Jove et fa sentir com a casa

Recents

Herbers acull la XLI edició de l’Aplec dels Ports el proper cap de setmana 

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà.