El suport al poble sahrauí en la música en valencià

Imatge de capçalera de Stefano Montesi, Demotix i Corbis.

El compromís amb el poble sahrauí segueix sent un dels grans comptes pendents per a l’Estat espanyol en l’actualitat. El seu lligam històric com a agent colonialista, així com el seu paper en l’ocupació marroquina fan palesa la inacció del govern espanyol en el suport de la independència sahrauí a la segona meitat del segle XX. La falta d’accions per part dels consecutius executius centrals a les darreres dècades no representa de manera justa la ciutadania, molt més compromesa amb l’autonomia de la República Sahrauí.

Des d’associacions i manifestacions en suport al poble sahrauí i la seua lluita fins a la seua presència a les creacions culturals com la música. Grans noms del panorama musical en castellà com Vetusta Morla o Macaco s’han posicionat del costat de la desocupació del Sàhara Occidental en algunes de les seues cançons. I el mateix cas ha estat en la música en valencià.

En la música feta en la nostra llengua, són diversos els grups que han esmentat la lluita del poble sahrauí per a aconseguir la seua desocupació. Obrint Pas ho va fer a la seua cançó Sense terra, del disc Terra (Propaganda pel Fet!) a l’any 2002. Però també ho van fer altres grans noms del panorama com Auxili a Imagina Existirem…? (Quimera Records, 2010)― o Aspencat a Trinxeres en la foscor ―Tot és ara (Halley Records, 2015).

El suport al poble sahrauí ha estat present en la música en valencià de manera constant al llarg dels anys. Podem trobar-lo tant a finals dels noranta, en la cançó Sàhara lliure d’Alabaix al seu disc Vents del sud (Autoedició, 1999), com en altres temes més actuals com ara Sàhara, del grup Brams Demà (Autoedició, 2017)―. Sense anar més lluny, la formació de Crevillent, Corbella, dedica la seua cançó Arena i mar ―Corbella (Autoedició, 2020)als pobles oprimits arreu del món, entre ells el sahrauí. El conflicte sahrauí segueix present en les nostres cançons i concerts, fet que serà imprescindible per solidaritat amb un poble oprimit que no pot caure en la imprecisa i interessada desmemòria.

Article corregit per Joaquim Cano
De La Nucia (Marina Baixa), graduat en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant. Especialitzat en estudis literaris i treball de corpus lingüístics. Professor de trinxera al Baix Segura. Prop del tsundoku. Poliamorós amb la música, format a escola i carrer. Integrant del programa La Xarradeta. Obsessiu i, de vegades, versut.

Article escrit per:

Carlos Cuesta i Martínez

Artiste. https://open.spotify.com/playlist/5sZbp32vvHghSL4qQYojdb

Anteriors

Ciudad Jara guanya la major nominació als Premis Carles Santos

Recents

Homenatge a Les Montses

Sons de Xaloc

Sons de Xaloc