Els Amics de les Arts sobre el seu proper concert el 8 de febrer al Teatre Olympia: “el que passa a València es queda a València, i si no ho vius a València, no ho vius enlloc”

Ferran Piquè informa que esperen traure àlbum nou en la primera meitat de l’any vinent, tot i que el calendari és adaptable

Amb Els Amics de les Arts em passa una cosa, i és que són cançons tan sinceres, que és impossible no imaginar les peripècies i la total confusió del personatge de “Jean-Luc” o la pujada d’adrenalina que aconsegueix “El senyal que esperaves”. Les cançons dels amics aconsegueixen passar per tot un espectre d’emocions i sentiments: “Una de les coses que fem i que no podem deixar de fer és ser nosaltres mateixos sobre l’escenari”, reflexiona Ferran Piquè a l’altra línia de telèfon sobre com arriben a públics tan diferents. 

El proper 8 de febrer a les 20:00 h Els Amics de les Arts acomiaden gira d’El senyal que esperaves (Universal Music Spain, 2020) a València en el Teatre Olympia per repassar tota la seua discografia i assolir que, qui els vaja a veure, “s’evadisquen de tot aquest any i mig que portem de pandèmia”. 

Només un concert a València dins la vostra gira… sí que us heu fet pregar, no? 

Ostres… no ens feu culpables a nosaltres si us plau… Nosaltres tocaríem cada setmana a València si poguéssim. La realitat és molt complicada per motius que són molt evidents.

Aleshores si per vosaltres fora, estaríeu tots els caps de setmana tocant a València… 

Tots els dissabtes estaríem aquí.

Em deixes més tranquil·la, doncs. En fi: “tancament de gira emblemàtic”, segons el web del Teatre Olympia. Què ens espera el directe? 

La nostra idea és fer un repertori molt ampli, passant per tots els nostres discos i tocar cançons que a la gent estan agradant molt i tornar als himnes de la nostra discografia. 

Us sentiu obligats en certa manera haver de tocar certes cançons que no poden faltar en els concerts? 

Obligats no, és una cosa que tenim molt clara perquè és la nostra feina, són cançons que formen part de la vida de la gent que ens ha vingut a veure. La gent ve a sentir coses, a evadir-se de tot aquest any i mig que portem de pandèmia, a trencar en la rutina del dia a dia, ve a divertir-se… així que ens sentim amb sort de tenir aquestes cançons i de poder-les tocar a la gent.  

Seguiu gaudint, doncs, d’eixes cançons

Sí, sí, i tant i a sobres, tampoc són iguals. Hi ha cançons com “Jean-Luc”, que ara tenim la versió amb el Pablo López… sempre trobes noves maneres d’explicar, llavors… és una sort tenir cançons que arriben a la gent i estem agraïts a les cançons i a la gent.

Parlant de Pablo López i la nova versió de “Jean-Luc”: no estarà en València, veritat? 

[riu] No, no estarà… 

Quina llàstima! En fi, el nou Jean-Luc… aquesta col·laboració ha fet veure que és possible ajuntar estils de música “a priori2 més allunyats? 

Al final les col·laboracions des de fora s’entenen com dos músics que tenen un estil de música similar i col·laboren… però jo crec que és molt més senzill. Són persones que els hi agrada una cançó i surt així… amb el Pablo López va ser això. A ell, “Jean-Luc”, és una cançó que ha escoltat molt, vam coincidir per temes discogràfics i va sorgir. Vam anar a casa seva amb el seu piano a tocar i en un dia vam gravar tota la cançó. Ell va posar de la seva part, nosaltres de la nostra… però mai amb una finalitat específica. Estem molt contents i ell també molt orgullós. 

“La veritat és que també són molt bona gent i quan et poses a parlar, són persones amb qui ens prendríem cerveses” 

Malgrat la pandèmia, sentiu que heu pogut rodar suficient el vostre últim treball?

Sí, hem pogut fer gira i malgrat la pandèmia, la gent ha vingut. Hi ha hagut molta por, tant per part dels programadors com per part del públic… llavors aquesta gira no ha sigut ni la meitat del que seria una gira normal, però estem molt contents i agraïts, tant a la gent com als organitzadors que han sigut valents de programar i amb ganes d’acabar la gira amb molta força i energia. 

Quin creus que és el vostre perfil de públic? 

Ostres… sempre hi ha hagut un perfil de públic en els concerts dels Amics molt diferent… de moltes edats… no sé, no tenim un perfil molt marcat. És molt, molt heterogeni… és increïble. La veritat és que també són molt bona gent i quan et poses a parlar, són persones amb qui ens prendríem cerveses.

En prenc nota per a fer una cervesa amb vosaltres, doncs.

Cap problema! Anem a València i ens fem una cervesa, si és que la normativa ens ho permet.

Et feia la pregunta just per eixe perfil tan heterogeni: com creus que arribeu a gent tan diferent i, sobretot, als més joves? 

Doncs no ho sé. Hi ha moltes coses que les intentaries fer i no les aconseguiries. Jo crec que una de les coses que fem i que no podem deixar de fer és ser nosaltres mateixos sobre l’escenari. Tenim les nostres virtuts i tenim els nostres defectes. Algo té a veure amb això. 

Ara una pregunta que segur que et costa respondre: quina és la cançó del nou disc que funciona millor en els directes? 

Doncs mira, és fàcil, és fàcil. ‘Semblava que fossis tu’ és una cançó que vam gravar i ja intuíem que tenia algo que funcionaria molt als directes, però ostres… en el directe és una cançó que es multiplica per quatre. És una bestiesa. 

Aleshores ja sabem quina cançó escoltarem sí o sí en València…  Cert? 

Sí [riu].

Per què la gent de València hauria d’acudir al concert? 

Perquè si no veniu us en penedireu i algú us dirà: “vam anar al concert i va estar de puta mare!”. Mmmm… clar, ja us havíem dit. Portem molts concerts a l’esquena, una banda que és top, uns tècnics que són fantàstics i el que passa a València es queda a València, i si no ho vius a València, no ho vius enlloc. 

Vos acomiadeu dels escenaris per centrar-vos en un nou treball… un treball que en quin punt del procés es troba? 

Bona pregunta! Hem començat a treballar fa bastant de temps entre els moments lliures que tenim entre la gira i altres projectes i ara mateix tenim bastants cançons sobre la taula. La idea és entrar a gravar en diferents etapes: a l’estiu i en desembre per treure un àlbum durant la primera meitat de l’any vinent. Aquest és el timing que tenim ara sobre la taula. 

Vaja! No esperava que em digueres fins i tot les dates aproximades de sortida! 

La idea és aquesta, vaja. Però bueno, com sempre el calendari ideal és el cap, llavors dia a dia vas veient. El que no volem és obligar-nos i treure una cosa amb la qual no estem contents. 

Tàrsila Galdón

Periodista en procés de constant aprenentatge. Comunicació al Segell Primavera d'Hivern i a Metrònom. Col·laboracions vàries. Música (tot i que terriblement arrítmica) i llibres. Em solc deixar caure per ací, tant per la bona gent com per la xicoteta comunitat que hem creat.

Anteriors

Ven’nus: “Ara la gent està gaudint ‘Vinya del mar’, però jo ja l’he gaudida i l’he ballat amb totes les meves amigues”

Recents

Apologia torna a ple pulmó amb “Eterna tempesta”

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà.