Els contrasts d’Arpen i el seu “Salgo al mundo interior”

Tots els grups tenen una història, i la d’Arpen s’inicia l’any 2010 a Énguera. Inicialment com un grup de tres amics que pretenia aprendre a tocar la guitarra al mateix temps, amb la intenció de muntar un grup ja en ment. En canvi, el naixement del grup sols seria possible amb la unió d’un quart membre, donant lloc a la formació definitiva de la banda: Noel Lázaro —guitarra i veu—,  Manuel Pastor —guitarra—, Abel Cerdà —baix— i Carlos Gómez —bateria—.

La seua música destaca pel seu rock amb una clara tendència melòdica, amb influències del punk, el metal i el hardcore. Segons Arpen, el seu estil beu de grans grups com el quasi finat Extremoduro, Desakato, Desera i, especialment, Berri Txarrak que els ha proporcionat un «nou punt de vista» del seu propi objectiu i ha suposat un «punt d’inflexió a la seua trajectòria».

2018 seria l’any en què s’iniciaria la seua carrera musical amb la publicació d’Augura i Erra (dos senzills baix la producció de Raúl Abellán). Malgrat que el vertader punt d’inflexió el trobaríem el desembre de l’any passat amb la sortida de Salgo al mundo interior (Autoeditat, 2019), el primer elapé de la banda.

Salgo al mundo interior

Salgo al mundo interior destaca per tractar-se d’un disc de forts contrasts. Per una banda, la música es composa per la utilització dura i rítmica de la bateria, que li proporciona una gran contundència al conjunt, al mateix temps que les guitarres de la formació entonen melodies precises i molt acurades. Aquestes interpretacions es sumen al contrast generat per les dues veus presents als temes: una greu i rasposa, rítmica, i d’altra més aguda que s’encarrega de la melodia principal.

Tota aquesta diversitat als elements acaba donant-li una gran varietat a les dotze cançons que componen el disc —reforçada per la introducció de recursos com el piano a Miedo, l’últim tema de l’àlbum—,  convertint Salgo al mundo interior en una escolta més que recomanada tant per entesos com neòfits del gènere.

Carlos Cuesta i Martínez

Carlos Cuesta i Martínez

Els meus pares em van ensenyar bona música de menut, però per algun motiu ara escolte Bad Gyal. Sent deler per l’indie, el trap i el jazz, però no m’ho tingueu en compte. Si vols saber quina música escolte la tens ací: https://open.spotify.com/playlist/5sZbp32vvHghSL4qQYojdb

Anteriors

L’avançament més ballable de Ciudad Jara

Recents

Vienna comença l’any amb “Pregària”

X
X