Els grups revelació de la música en valencià segons els Premis Ovidi Montllor

Si per alguna tasca destaquen els Premis Ovidi Montllor, és perquè, durant quinze anys, han sigut un pulsímetre bastant efectiu per a reflectir la situació del panorama musical en valencià, edició rere edició. Amb cada guardó i nominació, han fet palés el creixement de la música valenciana bé reconeixent l’eclosió d’alguns grans grups, bé amb la riquesa i la major diversificació de gèneres dels últims temps. Però una de les principals funcions dels premis ha sigut visibilitzar els principals talents i artistes emergents del sector, així que realitzem un breu repàs als guanyadors del Premi Ovidi en la categoria dels intèrprets revelació.

En la primera edició dels Premis Ovidi Montllor ―en un tan llunyà 2006―, la primera formació en emportar-se el guardó a grup revelació de l’any en la història dels premis va ser Orxata, que, en aquell any, s’estrenaven amb la seua maqueta homònima Orxata (Autoeditat). En aquell incipient EP de set talls estaven presents alguns dels temes que formarien part del seu primer disc 1.0 (Autoeditat), que veuria la llum dos anys després i els valdria l’Ovidi a Millor Disc de pop rock.

També van ser reconeguts en aquests premis els seus posteriors treballs: 2.0 (Autoeditat) va guanyar el Premi Ovidi al Millor Disc d’electrònica al 2011 i, el 2013, 3.0 (Autoeditat) va ser nominat també en aqueixa categoria ―el guanyador, però, va ser Aspencat amb el seu Essència (Autoeditat)―. Orxata va anunciar la seua seua aturada indefinida al 2014, després de dues gires per Europa, d’haver enregistrat el seu tercer àlbum a Islàndia i d’haver portat la suavitat universal a les raves de tot el país.

Orxata rebent el Premi Ovidi a Millor disc de pop rock a l’any 2008 per 1.0. Autor: Llapissera.

Els anys 2007 i 2008 són força particulars en la història dels Premis Ovidi Montllor, ja que trobem dos guanyadors al grup revelació en cada edició: un de proporcionat per l’SGAE i un altre per Escola Valenciana. Aquesta és la raó perquè trobem, simultàniament, Rapsodes i 121dB com a millors formacions emergents del 2007 segons els Premis Ovidi.

Rapsodes, nascut al 2002, era un grup de rap format Mireia Vives ―actualment, forma duet amb Borja Penalba―, Andreu Laguarda i Ivan Almero «Kpoll» i David de Marías «DJ Nitrofoska» ―ambdós membres de la banda de hip hop Herba Negra, posteriorment―. Després de la publicació de tres àlbums d’estudi ―Contes per versos (2008), OUIEA (2011) i Pessics i pessigolles (2014); tots editats per Mésdemil―, la formació va aturar la seua activitat al 2014. Podem considerar-lo un dels grups pioners del rap en valencià.

121dB, d’una altra banda, es va formar al 2004, a València, amb un estil que mesclava el pop punk amb l’indie, i es tractava d’una de les primeres bandes en valencià en conrear aquest gènere. Van publicar els àlbums Equilàter (Gor Diskak, 2007), Assaig / Error (Gor Diskak, 2009) i Lesotho (GOR Discos, 2013). El 2013, van anunciar el seu comiat dels escenaris, malgrat que es van reunir al 2019 per a celebrar el quinzé aniversari del naixement del grup.

121dB en una fotografia promocional per la seua tornada. Autor: Alain Dupláa.

Els guanyadors del Premi Ovidi a Grup revelació van ser Si+no ―proporcionat per l’SGAE― i Neuròtics ―en el guardó d’Escola Valenciana―. Pel que fa a Neuròtics, són un grup d’Albaida que va publicar la seua maqueta al 2007. Posteriorment, van traure tres treballs més: Somnis del mil·leni (Mésdemil, 2009), Incertesa (Mésdemil, 2011) i Eternes distopies (Autoeditat, 2017).

A l’any 2009, el guanyador al Premi Ovidi a Grup revelació va ser el raper Fable amb la seua maqueta A la lluna de València (Autoeditat, 2009), l’únic dels seus treballs realitzats en solitari. No és el cas de Mi sostingut, el grup revelació de l’any 2010 segons els Ovidi. Entre la fructífera carrera del grup de la Pobla Llarga, hi podem trobar fins a sis maquetes i dos àlbums d’estudi ―Projecte Escalopendra (LaCasaCalba Ed., 2012) i La Constel·lació Psoriasi (DIT/Fem-ho junts, 2015)―.

Arrap, el grup valencià de rap combatiu, va ser el grup revelació a l’edició de l’any 2011 amb la seua maqueta Promo 2011 (Autoeditat). El grup estava format pels rapers «Antzoky» ―abans «Fable», revelació del 2009― i «Olmos» ―actualment «J. Winston», a Frida― amb el DJ «El Cano». Ara va de bo (Autoeditat, 2012) i Despertaferro (Autoeditat, 2014) van ser els seus discs publicats abans de la seua aturada al 2016.

Els guanyadors al grup revelació dels Premis Ovidi 2012 van ser SkaPats, de Benissa, amb la seua demo Maqueta (Autoedició, 2011). Posteriorment, van canviar de nom a Dubte i van publicar un EP homònim al 2013. Aquest mateix any, Júlia va ser el grup revelació segons els Ovidi, gràcies al seu disc El mecanoscrit (Autoeditat, 2012). El duo de pop format per les alcoianes Estela Tormo i Lídia Vila ha llançat els àlbums Nuvolàstic (Malatesta Records, 2015) i Pròxima B (Malatesta Records, 2017).

Bluesfuckers van ser els guanyadors del Premi Ovidi a Grup revelació del 2014 amb la seua maqueta homònima Bluesfuckers (Autoeditat, 2013). Així com Geografies van ser els guardonats a l’any 2015 pel seu EP Primer condicional (Animal Records, 2015). El grup, format per anteriors membres de 121dB i Mare, ha publicat els EP De creus endins (Autoeditat, 2016) i Turisme (Autoeditat, 2017). Alguns dels components de Geografies formen part, també, actualment, de la banda Òrbites, que al 2018 va publicar el seu primer EP Felicitat Interior Bruta (Autoeditat).

Al 2016, els guardonats com a millors artistes emergents van ser Àcids, amb la seua maqueta homònima Àcids (Autoeditat). Es tractava d’un grup de pop rock de La Vall d’Albaida que, malauradament, va anunciar la seua aturada al 2017. Nuc, d’una altra banda, van ser els guanyadors a l’Ovidi com a grup revelació del 2017 pel seu primer disc Arran del Mar (Autoeditat, 2017). Aquest mateix any, el grup de pop rock de La Safor ha publicat Tridimensional (Microscopi), un dels treballs més notables d’aquest 2020.

El 2018 va ser, sense cap mena de dubte, l’any d’Els Jóvens. El seu disc homònim Els Jóvens (El niño de la hipoteca Records, 2018) va ser un dels millors llançaments de l’any junt amb el conceptual Cante el cos elèctric (Riu Sec) de Gener. La particular i carismàtica popularització de la música tradicional del grup de Sant Vicent del Raspeig els va valdre el reconeixement del públic, crítica i certàmens, ja que va ser guardonat amb cinc Premis Ovidi ―entre ells, Grup revelació i Millor cançó― i tres Premis Carles Santos de la Música en Valencià. En canvi, malgrat la bona rebuda de la seua música, Els Jóvens van anunciar la seua baixada dels escenaris al 2019.

René Macone, d’Els Jóvens, agraint un dels guardons. Font: À Punt.

Nomembers van ser els guanyadors del guardó a Grup revelació en l’edició del 2019 dels Premis Ovidi Montllor. La formació de València es va estrenar amb el seu disc homònim Nomembers (Flexi Discos / Hidden Tracks Records) aquell mateix any, amb un pausat rock progressiu que els membres del grup defineixen com a «pop d’ensomni» ―traducció al valencià del terme dream pop―.

El 7 de novembre d’aquest 2020 va tindre lloc la XV Nit dels Premis Ovidi, en què es va premiar Tenda com a grup revelació de l’any gràcies al seu disc homònim Tenda (Autoeditat), publicat a finals del 2019. La banda de pop rock valenciana, nascuda al cap d’any del 2016, durant un Festivern, tanca així un cicle mentre es prepara per al llançament del seu segon àlbum d’estudi. Banda a què, com a bona formació emergent, se li ha d’augurar un futur pròsper i ple de bona música.

Els membres de Tenda amb el seu premi després de la XV Nit dels Premis Ovidi. Font: Instagram.

Article corregit per Joaquim Cano
De La Nucia (Marina Baixa), graduat en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant. Especialitzat en estudis literaris i treball de corpus lingüístics. Professor de trinxera al Baix Segura. Prop del tsundoku. Poliamorós amb la música, format a escola i carrer. Integrant del programa La Xarradeta. Obsessiu i, de vegades, versut.

Article escrit per:

Carlos Cuesta i Martínez

Artiste. https://open.spotify.com/playlist/5sZbp32vvHghSL4qQYojdb

Anteriors

“Les teues ales”, la futura promesa musical d’Esther

Recents

Claudi Penalba (Tenda): “Duem a penes tres anys i que ens hagen donat un Ovidi és com Wow!”

Sons de Xaloc

Sons de Xaloc