Émbolo: de València a l’univers

Després de quatre anys i mig publicant singles al seu canal de Youtube, Émbolo s’ha encoratjat per publicar el seu primer disc Claraboya del universo (Poni de Troya, 2019). Així i tot, els seus oients no han hagut d’esperar al 25 de novembre (data de publicació oficial a les plataformes digitals) per escoltar el primer elapé del grup, ja que les seues cançons han sigut publicades setmanalment al seu compte de Youtube.

Les bases de la música de Claraboya del universo les podem trobar al trap, com podem vore amb presència de hi-hats a cançons com Wota, Bròquil o Fuego (la més propera a les característiques normatives del gènere al disc). Així i tot, la música d’Émbolo no es queda estancada i es deixa influenciar per la idiosincràsia de cadascun dels seus membres. Per una banda, Katango, la veu principal del grup, aporta la percussió de caire africà a molts dels temes (especialment a Europa, el seu primer single) arrimant l’estil a un afrotrap sòlid i molt gaudible. Per altre costat, Biano serà l’encarregat de deixar la seua empremta personal a la producció amb un baix marcat i dur com ja va fer a l’enyorat Orxata.

Instrumentalment, Claraboya del universo és una aposta inigualable. La combinació dels elements nomenats anteriorment (hi-hats, percussió i baix) amb altres recursos com la introducció en samplers de Bruce Lee o el treballador immigrant que cantava les quaranta al dirigent del partit d’ultradreta o la manipulació de la veu (i què bé sona la col·laboració de Maria Arnal, tot siga dit) fan que cada tema tinga una elaboració calculada i que funciona per motius propis.

A més, Katango no es talla ni un pèl i escup a cada barra veritats que es claven com sabres. El gran nombre de col·laboracions (que van des de Las Víctimas Civiles fins la senegalesa Luize Sagna o les occitanes Cocanha) fan que el disc es senta com un projecte col·lectiu, reforçant el seu discurs de classe. I és que a qui no li bullen les entranyes d’indignació a l’escoltar Gonorrea? Si aquest és l’inici d’un nou viatge, esperem que Émbolo ens acompanye fins l’univers, l’infinit o més enllà.

Carlos Cuesta i Martínez

Carlos Cuesta i Martínez

Els meus pares em van ensenyar bona música de menut, però per algun motiu ara escolte Bad Gyal. Sent deler per l’indie, el trap i el jazz, però no m’ho tingueu en compte. Si vols saber quina música escolte la tens ací: https://open.spotify.com/playlist/5sZbp32vvHghSL4qQYojdb

Anteriors

Apologia aconsegueix una connexió real amb el públic al seu primer concert

Recents

Cactus es fa un lloc dins la música electrònica en valencià

Primer aniversari Sons de Xaloc: publiquem el millor d'aquest any. Enllaç

X
X