Ebri Knight sobre ‘Carrer’: “Tenim un jovent que està sortint al carrer a defensar els seus drets i hem construït el disc amb una mirada més fixa en el present”

Després de setze anys de la seua creació, Ebri Knight continua bategant, més viu que mai. La banda de folk rock del Maresme ha tret un últim treball: Carrer (Maldito Records, 2021), que ha estat finançat per una campanya de Goteo per les complicacions de la pandèmia. Des de Sons de Xaloc entrevistem al seu baixista, Albert Avilés i a Laia Anglada, la seua bateria per conversar sobre Carrer (Maldito Records, 2021), la política en les lletres o la salut de la indústria musical.

Què em podeu dir estilísticament d’aquest últim treball?

És un disc molt eclèctic… hi ha una part folk que sempre acompanya al grup, però ens hem atrevit a explorar amb una miqueta d’electrònica, amb sons diferents… crec que hi ha cançons que passen per tots els estils. També té un so bastant més orgànic i proper, però estilísticament seguim amb el folk, tot i que obrint una mica horitzons, que també s’ha notat al directe.

Esteu pensant en sisé treball?

No estem pensant encara en sisé disc, sí pensant a fer coses noves perquè sempre tenim aquesta inquietud. Però hem passat un any de pandèmia i al cap i a la fi no hem pogut explotar el disc com l’hauríem d’haver explotat.

Després de cinc àlbums, com valoreu la vostra trajectòria com a grup?

El primer àlbum està a punt de fer deu anys, va sortir el dos de gener del 2012, tot i que el grup va sorgir el 2005. Crec que mai havíem imaginat fins on arribaríem i, al final, no hem arribat enlloc. Tampoc som res de l’altre món, però quan vam començar a fer els primers concerts a Mataró no ens imaginàvem tot el que ens ha vingut després. Com, per exemple, fer concerts a Razmatazz amb milers de persones. És bastant increïble vist en perspectiva.

Estilísticament, com heu evolucionat? 

Realment hem canviat un poc d’estil, però crec que si sents la nostra música des del principi, veus que hi ha un fil conductor. Sempre ens movem al voltant de la música tradicional o música folk. Tot i que pot ser, al principi fora música més atlàntica o celta. No obstant això, va haver-hi un moment que ens vam adonar que aquí teníem una cançó tradicional que era perfectament vàlida i ho vam portar més cap aquí. La nostra música ha anat canviant cap a territoris més o menys rock i més o menys punk, tot i que sempre ens hem mogut en aquesta banda.

  Portem molts anys picant pedra i supose que la gent això també ho valora

Aquest últim disc Carrer (Maldito Records, 2021) ha estat finançat per una campanya de Goteo: fins a quin punt aquests models evidencien la falta de professionalització del sector? 

La pandèmia va suposar un colp molt fort en tots els àmbits, però especialment al món de la cultura. Teníem moltes ganes de treure el disc, però clar, el que necessitàvem era aquest finançament. És per això que vam pensar que una molt bona manera era demanar-ho a la gent que sempre ens ajuda a canvi de recompenses. Està claríssim que hauria estat genial que els governs ens hagueren proporcionat més ajudes, però com això no passa, vam buscar altres recursos.

L’existència d’aquestes plataformes evidencia la falta de suport públic, no?

Evidentment. La veritat és que la resposta que vam rebre va ser molt bona i encara no ens ho creiem.

32.000 euros van ser…

I més de 700 finançadors. Imagina’t això amb el que comentàvem abans en la pregunta de la perspectiva de cada any.  Portem molts anys picant pedra i supose que la gent això també ho valora.

Canviant de tema, vau haver de retirar el videoclip de ‘Carrer’ perquè un dels protagonistes va estar acusat d’assetjament, com fou?

Realment vam tenir molt clar des del principi que no volíem tindre res a veure amb cap mena d’actituds masclistes. És veritat que suposava una pèrdua important, tant a escala econòmica com d’il·lusió, però ni de broma volíem posar un videoclip per sobre dels nostres ideals. Ebri Knight és molt més que un grup de música i nosaltres reivindiquem el que pensem. Amb tot, és cert que era el videoclip més car del disc i s’ha quedat en paper mullat.

Creieu que estan morint les lletres combatives de la música en català? 

Creiem que s’està transformant. Quan nosaltres vam començar, grups com Obrint Pas estaven a punt de marxar. Clar, qui per nosaltres eren referents en aquell moment, ara ja no hi són. No obstant això, ha vingut Zoo o Roba Estesa, entre d’altres. Per això creiem que s’està transformant i, a més a més, trobem tot un sector de músiques urbanes que gaudeix de molt bona salut i on és més fàcil trobar música combativa.

La pròpia figura de l’artista pot ser que ja represente valors polítics, sense mostrar-ho explícitament a les seues lletres…

Hi ha molts artistes que, pot ser, trien un estil més costumista, però alhora, de tant en tant fan una cançó on reivindiquen valors que defensen. No cal tampoc que tota la seua discografia sigui combativa perquè no els hi cal.

Ebri Knight també té una cooperativa que, fins a la pandèmia, us permetia viure professionalment. Ara quin és el futur de la cooperativa? 

Hi ha dos noves incorporacions a aquesta cooperativa que encara no poden formar part d’aquest projecte perquè està totalment aturat fins al passat setembre. Hem estat rebent les ajudes dels autònoms perquè en la cooperativa som autònoms. Ara és tornar a engegar i mirar com ens organitzem. Ens hem hagut de buscar la vida i hem fet altres coses a banda del grup per tal de sobreviure.

Abans protestar es criminalitzava moltíssim i ara podem veure representants polítics de centre o centre dreta reivindicant protestes al carrer

Amb les restriccions llevades, teniu l’esperança de poder rodar el disc?

La veritat és que el fet de preparar el disc durant la pandèmia va ser una motivació molt gran. Aleshores anar component el disc entre tots ens va unir molt  com a grup i en l’àmbit personal i, a banda, era un motiu per fer coses. Quan vam anar al País Valencià a gravar va ser el moment en què començaven a obrir. La pandèmia ens va donar força per seguir endavant i portar a terme nous projectes. Esperem que ara amb la ‘desaparició’ de la majoria de les restriccions la cosa es vagi obrint i puguem donar-li la gira que es mereix el nostre disc.

Heu hagut de valorar el fet d’adaptar el directe? 

Ho vam valorar. Molta gent estava fent acústics i adaptant el seu format, però, el disc és molt combatiu. Per això vam seguir apostant per ‘la canya’ i per fer un concert combatiu i amb ritme.

En una entrevista a Mondo Sonoro féreu la reflexió que molts grups fan música combativa amb una perspectiva ancorada en el passat, sense transmetre la realitat que vivim… 

És un poc contradictori perquè tenim l’etiqueta de grup que parla molt de memòria històrica i que mira al passat. De fet, creiem que s’ha de seguir-ne parlant perquè la gent jove, cada vegada més, és menys conscient del que va passar fa 80 anys. Amb tot, ara tenim un jovent que està sortint al carrer a defensar els seus drets. Per això, ens han sortit cançons com ‘Pau’, que va sorgir de les protestes d’Urquinaona. Arran tot això hem construït el disc amb una mirada més fixa en el present i amb esperança de futur. Mirar enrere és una bona manera de reflectir-te per poder conformar el futur, però enfocar-te en l’ara és una manera de queixar-te de les coses que no t’agrada com estan funcionant.

Al moviment social els falta reivindicar aquesta realitat de l’actual jovent? 

El problema és que el moviment d’esquerra és molt ampli i és difícil enfocar-ho i des de les institucions és més complicat reivindicar tot plegat. La situació dels últims anys a Catalunya ha normalitzat prou reivindicar la protesta. Abans protestar es criminalitzava moltíssim i ara podem veure representants polítics de centre o centredreta reivindicant protestes al carrer.

Hi ha una desvirtuació del concepte de Països Catalans?

El problema és que sovint es confon el concepte de Països Catalans. No són el mateix els Països Catalans de Joan Fuster que els que poden concebre Esquerra Republicana. És un concepte polític que depén de cada territori i de cadascú. Hi ha àmbits en els quals el concepte cohesiona i altres en els que s’ha difós. Però està clar que culturalment els hem de defensar a ultrança.

 

Àngela Sanchez i Tàrsila Galdón

Anteriors

[Actualitzat] ZOO, Sandra Monfort i Òscar Briz els grans noms dels Premis Carles Santos d’aquest any

Recents

Castelló torna a acollir la seua fira de la industria musical en l’edició 2021 del Trovam!

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *