Esperança, desitjos de llibertat i bon rotllo: “El dia de la victòria”, de Buhos

El dia de la Victòria és un tema del grup de música català Buhos llençat el 9 de juliol de 2020. Aquesta cançó dona nom al seu últim àlbum, publicat ja fa dues setmanes. La lletra de la cançó transporta cap a un temps passat on les abraçades, el contacte humà i els riures no eren un acte subversiu. I en meitat d’un context pandèmic, Buhos llença un missatge d’esperança a una societat maltractada per la Covid. Amb ritmes marcats i gran dinamisme, aquesta cançó també gaudeix de les veus de Suu, Miki Núñez i Lildami. 

El dia de la victòria és el segon single, que es va publicar per avançat, del quint àlbum del conegut grup tarragoní. El tema, que ha sigut idea de Guillem Solé, ha estat produït per David Rosell i Genis Trani. Una cançó que es va treure després del confinament i, amb la que s’intenta, donar un missatge que vol reflectir que prompte el sofriment per la COVID-19 s’acabarà. Així, la peça transmet esperança, desitjos de llibertat i, sobretot, bon rotllo. 

En aquesta cançó han participat Miki Nuñez (exconcursant d’OT 2018 i representant d’Eurovisió), Suu i Lildami. Aquest tema es caracteritza per uns ritmes molt ràpids que li donen dinamisme a la peça. També cal destacar una instrumentalització prou rica que, sense cap mena de dubte, li proporciona una sonorització molt rica a l’oïda. Buhos segueix apostant per un estil marcat pel rock, tot i amb marques prou eclèctiques. 

La cançó ha estat estrenada juntament amb un videoclip dirigit per Ernest Vila amb aportacions de Bernat Almirall, Pau Surià i Guillem Solé. La peça audiovisual que acompanya El dia de la Victòria presenta una gran qualitat tècnica amb una línia discursiva molt ben treballada. A la pràctica, es diferencien tres seqüències intercalades entre si: un escenari a la platja de les madrigueres (cedit pel grup ecologista Geven), un escenari propi d’una població i diferents plans de persones de tota índole creant el símbol de la victòria en els seus dits. 

El videoclip presenta un ritme molt dinàmic, ple de moviment. Aquest muntatge permet reforçar el missatge de la mateixa lletra: recordar que la vida segueix ací, plena de moviment, esperant. Així doncs, aquesta és la cançó que dóna vida al nom del cinqué àlbum de Buhos, un tema que representa a la perfecció els ideals del grup català: eixe saber viure i la felicitat escenificada.

 

 

Article corregit per Anna Albert.
Traductora i correctora en constant aprenentatge de noves llengües. Dolçainera a temps parcial i esperantista a temps complet. Apitxà em pariren i ací estic.

 

Article escrit per:

Tarsila Galdón Beltran i Laura Martínez Folch

Tarsila Galdón Beltran i Laura Martínez Folch

Anteriors

El ball del vetlatori: quan li cantàvem a la mort

Recents

El Pipeig de The Tyets

Sons de Xaloc

Sons de Xaloc