“Esperanza”, el crit d’auxili de la cultura d’Annacrusa

Sons de Xaloc ja va posar el focus en la banda Annacrusa, nascuda en Castelló. En aquesta entrevista, Annacrusa ja anunciava més novetats en breus i, efectivament, hui tenim el plaer d’analitzar la cançó ‘Esperanza’, llançada el 17 de març. Aquesta cançó pot paréixer abstracta i complicada d’entendre, però la banda canta sobre les ferides obertes i que encara sagnen, en el món de la cultura. Annacrusa, de fet, és un dels tants grups que no ha pogut rodar el seu últim treball, Duelo, durant un any marcat per les distàncies, la falta de concerts i, en definitiva, la socialització. Un any en què la cultura ha sigut molt necessària per a evadir-nos de les frustracions del dia a dia. 

Annacrusa genera unes cançons difícils d’etiquetar en un estil determinat: pop, rock i obscuritat poden ser paraules que defineixen l’estil del grup. En aquest cas, “Esperanza” és un crit d’auxili per part de la cultura i ha estat gravada als estudis Rocketes de Castelló per Alberto Sales. Així mateix, les mescles han estat generades a Portugal en l’estudi Demigod Recodings, per Miguel Tereso. La veu d’Anna Dobon, tan potent com és, acompanya uns ritmes lents amb la inestimable ajuda dels seus companys de banda, Sevi Guilles (guitarra), Carlos Pauls (baix) i Leny Orzaes (bateria).

La lletra de la cançó recorda a una vella llegenda cantada per la veu d’Anna Dobon: 

Cuentan que hubo vida en ella,

dicen que jugaba bajo el sol.

Cuentan que sufría penas

pero dicen que luchaba con fervor.

Ja en aquesta primera estrofa es pot assaborir la lluita de la cultura per sobreviure davant una pandèmia que va congelar totes les seues esperances de professionalitzar-se, sobretot en l’escena valenciana, tal com s’explica en aquest reportatge de Sons de Xaloc. La lletra d’”Esperanza” està escrita pel guitarra i fundador del grup juntament amb Anna Dobon, Sevi Guilles. 

Per la seua banda, el videoclip d’”Esperanza” és una xicoteta joia que cal valorar, de com de cuidada està. El vídeo està realitzat per Cocowork Films & Graphics entre març i abril de 2019. Fent gala de la seua obscuritat, el videoclip de la banda juga molt amb colors més obscurs: roig, blau o blanc. Segons la pròpia descripció de la banda al Youtube, aquest vídeo està gravat a l’auditori de Castelló: “La idea principal del vídeo està basada en aquella imatge dels músics en l’enfonsament del Titanic, quan deien el seu últim adeu tocant el seu instrument”. 

Amb tot, pareix que el relat audiovisual es desenvolupe en os escenaris diferents: a un bar en les taules buides i, per altra banda, a un escenari. De fet, Annacrusa ja llança una explicació davant aquest muntatge: “la idea era traure teatres i sales totalment buides, sense públic i quasi sense artistes, evidenciant que la cultura ha sigut silenciada”. En gran part dels plànols, els músics se situen a contrallum, evidenciant eixe efecte obscur que Annacrusa tant persegueix. Un altre aspecte que es pot destacar del videoclip és la soledat, ja que els músics toquen damunt d’un escenari totalment sols, acompanyats, pot ser, de la melancolia per no poder sentir la calor humana. 

Annacrusa s’obri en canal en aquesta cançó anomenada ‘Esperanza’ i, de fet, el grup assegura que ha estat realment complicat “traure un disc i no poder portar-lo a cap lloc, presentant-lo amb comptagotes”. Pel que fa a les novetats, Annacrusa ja anuncia que el proper àlbum no se sap exactament quan sortirà, ja que volen “traure-ho a poc a poc, però és un  disc que, com l’anterior, diu coses molt profundes i reals”.


Article corregit per Anna Albert.
Traductora i correctora en constant aprenentatge de noves llengües. Dolçainera a temps parcial i esperantista a temps complet. Apitxà em pariren i ací estic.

 

Article escrit per:

Tàrsila Galdón

Periodista en procés de constant aprenentatge, amb ganes de contar històries que siguen capaces de desestabilitzar imperis sencers. Ací em trobe també, escrivint sobre música valenciana: un món que a poc a poc, em sedueix cada cop més. Encara que us he de confessar que el meu gran amor acadèmic és, per ara, la comunicació política.

Anteriors

Ebri Knight publica el seu cinqué disc ‘Carrer’

Recents

L’evolució d’Inèrcia en el punt de mira

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *