‘Fotosíntesi’, l’oda a l’amor de La Fúmiga

Després de l’èxit d’Espremedors, La Fúmiga ens torna a sorprendre amb el seu segon àlbum Fotosíntesi. Aquest va sortir el passat 5 de novembre i a més, es va estrenar per primera vegada a casa nostra, a la Fira TROVAM! en Castelló. El disc consta de 10 cançons que, sobretot, giren al voltant del tema de l’amor, ja que, sempre és bon moment transmetre el que sents per algú o per alguna cosa.

En el seu primer àlbum, Espremedors, trobàvem cançons més crítiques sobre la monarquia o el consum de plàstics. Però en aquest moment en el qual, a causa de les xarxes socials hi ha una gran polarització d’opinions en la nostra societat, el grup d’Alzira ha fet un disc en què apel·la constantment a l’amor. En aquest no només tracten l’amor romàntic, sinó que també parlen de l’amor cap a una mare en “Mami”, o de l’amor per les nostres arrels en “Llavors”.

A més, com no podia ser d’altra manera, per fer aquest disc La Fúmiga s’hi ha ajuntat amb aquells artistes que més estima com Zoo, Samantha, Esther, Jonathan Penalba i Suu, amb qui ja havien col·laborat en l’anterior disc. Fora i dins de les cançons es veu molt bé com els d’Alzira no només tenen una meravellosa relació professional amb aquests artistes, sinó que també tenen eixe “bon rotllisme” fora d’escena i, això, el públic ho nota.

En aquest disc també es veu reflectit l’amor que tenen pel cine, ja que podem observar distintes referències cinematogràfiques com La finestra indiscreta, Indiana Jones o Risky Business, en “Comèdia dramàtica”, o Titànic en “L’orquestra del Titànic”. Però a banda d’utilitzar aquests clàssics per a les seves cançons, també tracten temes d’actualitat com la salut mental, en ‘Comèdia dramàtica’, o la intel·ligència artificial en una cançó en què fan referència a la pel·lícula Her.

La utilització de temes tan variats i actuals combinades amb els nous estils musicals que han introduït en el disc com el reggaeton o alguna cançó més pop, sense perdre la seua essència, fan de Fotosíntesi un àlbum fresc i actual. A més, si comparem Espremedors amb aquest segon disc, es nota com el grup ha evolucionat i ha treballat per guanyar-se el lloc que han aconseguit al panorama musical valencià.

Personalment, al principi em pareixia que a aquest disc li faltava un poc d’energia en comparació amb Espremedors, però tan sols em va fer falta veure’ls en directe per canviar d’idea. La Fúmiga té un directe molt potent a causa del seu origen com a xaranga, ja que són pocs els grups que fan concerts amb tants instruments de vent a l’escenari. Açò els permet tindre un so diferent i transmetre tota eixa energia que té una xaranga de poble. Per aquesta raó cal gaudir el disc en directe, perquè, si t’agrada la música d’aquest grup, els seus concerts són el millor lloc per gaudir i passar una bona estona.

Lluna Pitarch

Sóc d'Eslida i estudie Comunicació Audiovisual. Tinc la intenció d'escriure sobre una de les millors coses que tenim al Pais Valencià, la seua música, i fer que us agrade tant com a mi. A més, aquesta és una de les millors formes d'ajuntar dues de les coses que més m'agraden: la fotografia i la música.

Anteriors

L’Elegància Dorm

Recents

Les Normes de Castelló: una trobada amb sabor d’esperança entre les dents

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà.