“Fragments de l’esdevenir”: el disc més tècnic de Vidres a la Sang

Fragments de l’esdevenir (Abstract Emotions, 2021) és el cinquè àlbum d’estudi del grup de death metal de Terrassa Vidres a la Sang, anomenat així per un dels versos del poeta Miquel Martí i Pol. El disc arriba quatre anys després del seu anterior treball discogràfic, Set de sang, una producció que ja, en el seu moment, reflexava l’evolució dels autorsi la seua capacitat per explorar nous sons. En aquest nou disc vegem un poc més d’aquesta evolució, encara que siga cap a una direcció ben diferent. 

Fragments de l’esdevenir porta al grup en una direcció molt més progressiva i orientada al groove. En el primer tema, Mort de paraula, tot i que comença bastant lent, en seguida mostra eixa predilecció per uns patrons rítmics més complexos i un solo desbocat, però al mateix temps amb matisos més tècnics. Salveu-me els ulls ens trasllada a eixe so bruti distorrsionat reminiscent dels primers discos del grup, en un mur sonor que, encara que fa por que no hi arribe a destacar cap altre element, acaba introduint accents interessants. Per exemple, la pista de baix, que acompanya un riff principal absolutament maligne. En general és un tema que recorda un poc a l’estil atmosfèric dels Foscor, tot i que més ràpid i desbocat. 

El tercer tall, Ventres de llum, serveix un poc com a interl·lud, amb un to de guitarra atmosfèric que recorda als francesos Slift. Després arriba Fins aquí, possiblement, el tema amb més groove de tot el disc; amb una combinació de guitarra i bateria que pega voltes constantment, creant un mantra a l’estil de Danny Carey i Adam jones de Tool. L’última pista del disc és Ara és demà, un tema que arreplega els ritmes prog de l’inici i el groove de l’ecuador de l’àlbum. Es guarda les millors melodies i riffs per a un final que, més enllà de semblar una outro, eleva molt bé el tancament de l’elapé.

Aquest nou treball és un canvi de direcció interessant per a Vidres a la Sang, o, pot ser, només un altre esglaó en l’evolució natural del grup, cada oient ho vorà de forma diferent. El que sí és cert és que es tiren de menys algunes seccions més elevades com haviem pogut sentir en Set de sang (com ara el cor en la tornada d’Els vents bufen a favor). De fet, moltes vegades en l’àlbum les parts més old school amb riffs i més distorssió i les més tècniques semblen separades entre elles. Ja sabem que poden fer grans melodies i riffs, mentre que no tenen por a les estructures més complexes, ara caldria veure ambdues coses combinades.

Vlad Hostyuk

Estic en aquest mitjà per a contar tot el que a mi mateixa m’agradaria que em contaren sobre el mon de la música en valencià. Em flipen tres coses: el heavy metal, els videojocs i contar històries. Aquesta última, et garantitze que la trobaràs ací. Escric per a trobar la la veritat que s’amaga darrere d’una realitat cada vegada mes complexa. Busca’m a @LVgVber a Twitter i si vols saber el que escolte de normal ho pots trobar ací: https://open.spotify.com/playlist/1MyvVu9WqMY2C0rxRIZkco

Anteriors

Germà Negre, folk envoltat de festivitat

Recents

Marcel i Júlia: mestissatge i fusió de cultures

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà.