Fukushima fusionen heavy-metal clàssic i rock dels 2000 en “Playing to Kill”

Playing to kill és el títol del primer àlbum complet de Fukushima, una banda gandienca de hard rock i heavy-metal formada, entre altres, per Felipe Pipe Torres, de La Raíz, i Xavi Novo Martínez, de Sujeto K. Van publicar el disc el 27 de setembre amb el segell de Maldito Records. És el resultat de més de dos anys de treball i consta de deu temes cantats íntegrament en anglés i que inclou, a més, una versió del clàssic de White Zombie Thunder kiss ‘65.

A través de totes les cançons, es nota que aquest treball l’han produït uns músics amb experiència i que, ara, busquen divertir-se i innovar amb un projecte diferent. Així mateix, a mesura que sentim l’àlbum, descobrim el fum de referències que han conformat l’estil de Fukushima. Podem veure com el grup incorpora la velocitat de Motörhead en cançons com American dream i Empty brains, al mateix temps que també hi inclouen riffs i breakdowns a l’estil de Rage Against the Machine junt aamb parts de veus harmonitzades com ho farien els gibraltarenys Breed 77. Un tema que mereix una menció especial és Very bad things, en què la banda inclou parts de Cuban Pete, la cançó que va cantar Jim Carrey en La màscara, junt amb una part que recorda moltíssim Welcome to the jungle de Guns n’ Roses i un to de baix similar als Korn de principis de la dècada dels 2000.

Playing to kill és un disc molt divertit, especialment per a algú que ha crescut i s’ha aficionat al rock dur i el nu metal dels 2000. És també una festa de referències on els artistes han volgut donar curs a tota la seua creativitat amb l’ajuda de totes les seues influències i, a la vegada, transformar-les en un so propi. Tanmateix, encara que és un LP sòlid pel que fa a la qualitat musical, de moment l’estil de Fukushima sembla difús. Les referències hi estan presents, però amb tants canvis en un sol àlbum o fins i tot en una sola cançó, a vegades costa distingir quina és la vertadera direcció del grup. Però així i tot, si alguna cosa han demostrat, és que tenen riffs durs i ràpids per a avorrir i que, certament, Fukushima és una banda imprevisible.

Vlad Hostyuk

Vlad Hostyuk

Estic en aquest mitjà per a contar tot el que a mi mateixa m’agradaria que em contaren sobre el mon de la música en valencià. Em flipen tres coses: el heavy metal, els videojocs i contar històries. Aquesta última, et garantitze que la trobaràs ací. Escric per a trobar la la veritat que s’amaga darrere d’una realitat cada vegada mes complexa. Busca’m a @LVgVber a Twitter i si vols saber el que escolte de normal ho pots trobar ací: https://open.spotify.com/playlist/1MyvVu9WqMY2C0rxRIZkco

Anteriors

Guitarres melòdiques al Llit del Túria

Recents

Cesc Domènech: “Volem que els que vinguen després ho tinguen més fàcil que nosaltres”

Primer aniversari Sons de Xaloc: publiquem el millor d'aquest any. Enllaç

X
X