Gaudir al ritme de Koers

Koers vol dir ritme en la llengua afrikaans i ritme és el que no li falta al grup liderat pel nigerià Kelly Isaiah. Kevin Israel, Guille Só, Olushola, Vince Moon, Hector Villar i Pau Gairi completen la banda. Un grup que va nàixer en setembre de 2014 a Lleida.

Imatge extreta del perfil oficial d’Instagram de Koers

L’estil musical de Koers és molt personal i innovador perquè, encara que el propi grup es definisca com una banda de reggae, també incorporen a aquestes sonoritats africanes. A més, també barallen el reggae modern i el reggae jamaicà.

Les lletres del grup català transmeten un missatge d’esperança carregat de vitalitat. Encara que la llegua predominant de les seues cançons siga el català, Koers també mescla l’anglés, el castellà i inclou expressions en afrikaans. Una barreja que també els dota de personalitat i estil propi.

Imatge extreta del perfil oficial d’Instagram de Koers

Des del començament el grup té com a objectiu evocar la importància de les arrels pròpies de cadascú. També tracten de denunciar injustícies socials a través de les seues composicions. L’últim llançament de la banda va ser un senzill anomenat “El millor regal”, que es va publicar en desembre de l’any passat. No obstant això, el grup continua fent gaudir als seus seguidors concert a concert, tot i les restriccions actuals.

Koers compta amb quasi 50.000 oients mensuals a Spotify, sent un grup de reggae de referència en el territori nacional. La cançó més escoltada segons la mateixa plataforma és “Vuela” amb més d’un milió de reproduccions, seguida de “Fins al final” (504.500), “Salada i tropical” (400.000) I “Som” (260.000).


Article corregit per Anna Albert.
Traductora i correctora en constant aprenentatge de noves llengües. Dolçainera a temps parcial i esperantista a temps complet. Apitxà em pariren i ací estic.

 

Article escrit per:

Laura Martínez Folch

Estudie periodisme a l'UJI i soc de Vila-real. El que més m'agrada és investigar, conéixer i la música en valencià. A més, em fascina contar i descobrir a la gent nous mons. La Fúmiga, Buhos i Estopa se situen al meu top 3.

Anteriors

Oques Grasses presenten “Bye, bye”, un thriller contat en format videoclip

Recents

Lisasinson: punk-pop hedonista i conscient per a ànimes mutants

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *