Gemma Humet: dolçor i protesta

Gemma Humet ve d’una família de músics i des de ben menuda ja va sentir inquietud per endinsar-se en aquest món. En 18 anys deixa el piano per dedicar-se a la veu, al jazz més concretament. A l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMuC) comença els seus estudis superiors de Cant Jazz amb molts professors de renom. Ací és on la cantant comença a familiaritzar-se amb altres estils com el flamenc, la música clàssica o la música tradicional. Per aquesta època coneix el gran guitarrista Toti Soler, amb qui no ha deixat de treballar conjuntament des d’aleshores, amb espectacles com Liebeslied o L’Ovidi, poema sense acabar i gravant cançons en els últims discs d’aquest.

Un dels moments clau de la carrera de Gemma és quan coneix a Pau Figueres, un guitarrista reconegut, amb qui comença a donar forma al seu primer disc, Si canto enrere (Satélite K, 2015), guanyador del Premi Enderrock 2016 a Millor disc de cançó d’autor.

Un dels trets característics de la cantant és el seu fervent compromís social. Aquest es veu molt ben reflectit en el seu últim treball Encara (Satélite K, 2017). Aquest disc va ser un abans i un després en la carrera de Gemma, ja que es va arriscar apostant per sonoritats noves i trencadores.

També l’hem vista de la mà del guitarrista Toni Xuclà, amb qui ha presentat per sales i auditoris de tota Catalunya el disc Espriu, amb música ho escoltaries potser millor, en el qual la cantant posa veu a dos poemes musicats de Salvador Espriu.

Aquest 2020 l’hem vist participant en la interpretació de la versió de la cançó Un núvol blanc de Lluís Llach per tal de recaptar diners per a lluitar contra la Covid-19.

El vinent 30 d’octubre eixirà a la llum el seu proper àlbum anomenat Màtria (Sátelite K, 2020). Gemma associa la paraula Màtria a les paraules dona, mare, casa, terra i refugi. La cantautora va presentar les cançons del nou disc al Mercat de Música Viva de Vic el 18 de setembre, tot i que, la resta haurem d’esperar un poc més de temps per tal d’escoltar-lo.

Fins al moment hem pogut escoltar dos avançaments. Interpreta’m és el primer d’ells i està basat en un poema de Mireia Calafell. I és que, el disc serà com un viatge poètic a través d’escriptores  contemporànies com Maria Mercè Marçal, Sònia Moll, Estel Solé, entremesclant-se amb lletres pròpies amb la seua voluntat de protesta i compromís tan marcat. També podrem trobar una cançó construïda a partir d’una lletra inèdita del seu oncle Joan Baptista Humet. En el primer avançament és evident un domini de la música electrònica, que és un element innovador que estarà present en tot el disc.

La mesura de la passió és el segon tast que hem pogut fer. Aquesta reivindica que la perfecció i la debilitat poden conviure. La combinació jazzística, amb el piano i la música electrònica és sublim.

Amb aquestes dues cançons Gemma ens deixa amb la mel als llavis. L’equilibri entre la poesia intimista fa contrast amb els ritmes electrònics i empasten a la perfecció. Haurem d’esperar un poc per a la resta.

Article corregit per Anna Albert.
Traductora i correctora en constant aprenentatge de noves llengües. Dolçainera a temps parcial i esperantista a temps complet. Apitxà em pariren i ací estic.

 

Article escrit per:

Neus Francés i Jordà

Neus Francés i Jordà

Vinc d'El Comtat i soc una matemàtica amant de les lletres. M'encisa llegir, escriure, fer teatre, cantar a la dutxa i el món del cinema. Adore l'ska-jazz, la cúmbia, el reggae i l'indie. Els Amics de les Arts, Obrint Pas i Oques Grasses són els meus referents musicals. Em sol agradar la típica cançó que es posa al disc per a plorar i semblar una intensa.

Anteriors

Nomembers i el pop d’ensomni

Recents

[Repàs d’actualitat] Buhos estrena el tercer avançament del proper disc

X
X