Gertrudis: la revolució de la rumba catalana

Fa 21 anys des que tres amics de la Garriga van decidir començar a tocar junts: Xavi Ferrià, Xavi Ciurans i Edu Acedo. És l’any 2004 quan es consoliden com a grup i adopten el nom de Gertrudis. Una banda considerada com la revolucionària de la rumba catalana, en fusionar-la amb altres ritmes com el reggae, el funk, la cúmbia o la música mediterrània.

El seu primer disc s’anomena Teta (2004). Un any després publiquen el seu segon àlbum homònim: Gertrudis (2005). Des del 2007 fins al 2011 publiquen 3 àlbums més, però després passen quatre anys sense llançar-ne cap altre. Política de Verbena (2007) compta amb col·laboradors com Pau Donés o Los Manolos.

Imatge extreta del perfil oficial d’Instagram de Koers

Amb motiu de la celebració del quinzé aniversari de la banda, estrenen Quinze 15 XV (2015), un disc que marca l’acabament d’una etapa i el començament d’una altra. Està format pels grans èxits del grup, escollits pels seus propis seguidors. Un any més tard, publiquen el seté disc de la banda: Ara Volo Alt (2016).

L’últim àlbum del trio de la Garriga, No em Dóna la Gana (2019), compta amb dotze cançons i amb les col·laboracions de Suu o JazzWoman. En 2020 van llançar una nova versió de la cançó “No em dóna la gana” amb la participació de Doctor Prats. L’últim senzill de Gertrudis es va publicar a finals de l’any passat: “El Nadal més Tropical 2020” (2020).

Imatge extreta del perfil oficial d’Instagram de Koers

El grup deixa veure una forta passió per la música i per les cançons que componen. La música és una forma d’alliberar els pensaments i contar històries. Així, com Gertrudis afirma en una de les cançons de l’últim disc, Si tothom calla hem perdut la batalla.

Gertrudis compta amb més de 120.000 oients mensuals al Spotify. La cançó més escoltada segons la mateixa plataforma és “Tan Lluny de Tu”, amb més de dos milions i mig de reproduccions, seguida de “Si Tothom Calla” (1.200.000), “Bon Dia Vida” (1.750.000) i “Samarreta – Versió 2015” (1.060.000).

Article corregit per Víctor Gil.
Guisant Filologia Catalana, alhora que fregisc art, música i diversos coneixements. Aquesta és la raó de ser ací, corregint o escrivint. Tres coses que m’encanten són: les rebequetes, l’esquirolet d’Ice Age i el palo santo. Tant de bo Aretha Franklin haguera cantat en valencià, per a escriure-li un article de vint fulles i quedar-me més ample que llarg.

Article escrit per:

Laura Martínez Folch

Laura Martínez Folch

Estudie periodisme a l'UJI i soc de Vila-real. El que més m'agrada és investigar, conéixer i la música en valencià. A més, em fascina contar i descobrir a la gent nous mons. La Fúmiga, Buhos i Estopa se situen al meu top 3.

Anteriors

Tro: heavy metal català en l’oblit

Recents

Àlex Blat, Roba Estesa i Suu ens porten novetats musicals

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *