Golíat: un trio de rock progressiu que fuig de les etiquetes i les classificacions

Golíat és un trio de músics d’Argentona (El maresme) format per Marçal S. Rubal (guitarra i veus), Marçal Itarte (baix i veus) i David C. Güell (bateria). Generalment la seua música és bastant difícil de classificar; el so varia des del heavy metal amb elements progressius fins al stoner rock, passant per tota classe de sons post-rock. De fet, ells mateixos es defineixen com a un «trio criminal de post-el que siga» al seu Bandcamp. El grup porta ja onze anys en actiu i porta a l’esquena 4 treballs d’estudi.

La seua discografia arranca quan el grup encara era un duo de guitarra i bateria amb el seu àlbum homònim autoeditat. Aquest primer títol, més que cap altra cosa, sona com un recull cru de riffs de guitarra i melodies, amb una utilització molt tímida de parts vocals. Ja amb un tercer integrant, el grup s’embarca en l’edició d’un split amb els barcelonins Dead in Montana. En aquest disc compartit Golíat ja emprén la marxa per a consolidar el seu estil musical i ho aconsegueix en el seu primer elapé II (Golíat, 2016), on el grup experimenta amb sintetitzadors i estils de cançons més variats; això sí, partint ja d’una base sòlida. 

Quimeres (Golíat, 2019) és l’últim treball d’estudi del grup. En aquest EP s’incorporen tots els elements que hem vist fins ara en la música dels argentonins: les estructures musicals de prog-rock, les distorsions i harmonies negatives del post-punk, així com les guitarres melòdiques. En els 20 minuts que dura aquest disc a Golíat els sobra per a posar sobre la taula tota la varietat de què és capaç la seua creativitat musical.

En definitiva Golíat és un trio que ha evolucionat molt en els anys que porta en actiu. També, la seua música té la curiosa propietat d’oferir alguna cosa a l’oient independentment de la seua preferència. Tant els fans de l’indie, com del punk o, fins i tot , del heavy metal podran trobar elements al seu gust i apreciar el so d’aquest grup.

Vlad Hostyuk

Vlad Hostyuk

Estic en aquest mitjà per a contar tot el que a mi mateixa m’agradaria que em contaren sobre el mon de la música en valencià. Em flipen tres coses: el heavy metal, els videojocs i contar històries. Aquesta última, et garantitze que la trobaràs ací. Escric per a trobar la la veritat que s’amaga darrere d’una realitat cada vegada mes complexa. Busca’m a @LVgVber a Twitter i si vols saber el que escolte de normal ho pots trobar ací: https://open.spotify.com/playlist/1MyvVu9WqMY2C0rxRIZkco

Anteriors

MDMA: Un experiment entre el rap i l’electrònica valenciana

Recents

La tia figa, o el trap conscient des de La Vall d’Albaida

X
X