Història de les veus d’Occitània

A finals del 2019, vam publicar a Sons de Xaloc un article en què, amb la col·laboració de Lluc Munar Calafat, realitzàvem un repàs històric de les diferents formacions i artistes musicals de les Illes Balears ―i, més concretament, Mallorca― des de la Nova Cançó fins a l’actualitat. Mesos després, hem considerat convenient realitzar el mateix exercici amb Occitània, nació que, a més de veïna dels Països Catalans, comparteix un conflicte identitari i la defensa de la seua llengua minoritzada: l’occità.

La Nòva Cançon

La Nòva Cançon occitana es va iniciar a finals de la dècada dels 60, influïda especialment per la Nova Cançó catalana i els seus principals exponents (com són Maria del Mar Bonet, Raimon, Lluís Llach o el grup dels Setze jutges). Concretament, el cas occità va trobar el seu punt de trobada al 1968 quan, a un aplec occitanista, Claudi Martí ―original de Carcassona― es va decidir a realitzar música en la seua llengua, influït per Raimon.

Amb aquesta intenció, va publicar les seues cançons: Un país que vol viure, Perqué m’an pas dit i Las messorgas; les composicions van ser compilades, posteriorment, en Occitània! (Ventadorn, 1969), el primer disc de Claudi Martí. Posteriorment, l’autor ha publicat tretze àlbums més, alguns en francés o amb lletres, fins i tot, en castellà. La seua insistència en composar cançons en occità prompte va influenciar molts artistes contemporanis que es van sumar a la causa i açò va donar lloc al naixement de la Nòva Cançon.

Patric, cantautor de Montpellier, és considerat un dels pares de la música en occità actual.

Podem destacar diverses figures, com la de Patric ―nascut a Montpellier― que, al 1971, va versionar L’estaca de Lluís Llach. L’artista montpellerí ha publicat quasi una vintena de discs, molts a la discogràfica Ventadorn, entre els quals podem trobar Lo Condamnat (1971), Cançonetas (1976) o Colors (2010).

La presència d’artistes femenines va ser molt elevada a la Nòva Cançon. Rosina de Pèira ―pseudònim de Rosina Saurina, nascuda a Havars (Tolosa de Llenguadoc)― va ser una de les figures més influents en tot el moviment, ja que va ser la fundadora de la discogràfica Revolum, en què es van publicar molts dels discs en occità de la Nòva Cançon. Rosina de Pèira va iniciar la seua carrera musical al 1972, adaptant música tradicional occitana. Fins al moment, tretze és el total d’àlbums que ha publicat, alguns amb la col·laboració de les seues filles Martina i Clara. Lo dus filhets del rei (1973), (1981) o Nadal encara (1985) són algunes de les seues publicacions més destacables.

Clau va ser, també, la figura de Jacmelina ―pseudònim de Jacqueline Conte, de Tolosa de Llenguadoc― pel fet que el seu missatge tenia un to reivindicatiu molt contundent. L’artista tolosana versionava poemes d’autors occitans, malgrat que va dedicar també una cançó a Salvador Puig i Antich (Cançon per Puig Antich), un dels últims assassinats per garrot vil al règim franquista. La cantant compta amb cinc àlbums d’estudi, publicats a partir del 1974 per la discogràfica Revolum, entre els quals podem trobar Ai plegadas (1972) o Cati-Mauca (1981), realitzat amb la col·laboració de Rosina de Pèira i la seua filla Martina.

Maria Roanet, original de Besièrs, va aconseguir combinar la seua activitat a la Nòva Cançon amb la publicació literària: set àlbums d’estudi ― destacant Pica Relòtge (1983), Contra corrent la trocha nada (1976), Als enfants d’Occitania (1979) o L’eternitat (1982)― i huit llibres ―entre ells, les seues memòries, Nous les filles (1990)―. Joan-Pau Verdir, nascut a Perigús i mort el 21 de juny d’aquest 2020, va ser també una altra de les figures clau de la Nòva Cançon, malgrat que va ser molt criticat en el seu temps per publicar gran part de la seua obra amb Philips, una discogràfica parisina. Occitania sempre (1973) o L’Exil (1974) són dos dels seus dèsset discs.

El grup Nadau combina instruments tradicionals ―com la gaita, present a la imatge― amb contemporanis.

Per a tancar l’etapa de la Nòva Cançon, cal destacar Nadau: un grup nascut a Tarba, el 1973, que combina la instrumentació tradicional amb la guitarra elèctrica. La banda dels Pirineus va composar L’immortèla o De cap tà l’immortèla, a l’any 1978, que va esdevenir una mena d’himne popular de Bearn i Occitània. A més, en la seua discografia podem trobar deu àlbums d’estudi ―Monsur lo regent (1975) o La venta de las ecnhèras (1976), entre d’altres―, un recopilatori (S’aví sabut, 1995) i quatre discs gravats en directe.

La diversificació dels grups als 80 i 90

Amb l’arribada de la dècada dels huitanta, la nova generació d’artistes occitans va començar a abandonar la música de cantautor, pròpia de la Nòva Cançon, per a endinsar-se en els diferents gèneres musicals. Així i tot, amb aquestes noves sonoritats, els grups van tractar d’adaptar i renovar la música tradicional occitana, que va suposar una continuïtat fidel, però més modernitzada.

El 1982, va nàixer, a les Valls Occitanes, el grup Lou Dalfin, el qual va iniciar la seua activitat amb instrumentació tradicional occitana ―acordions, violins, clarinets, flautes, etc.― i, posteriorment, es va aproximar a tendències pròpies del pop incorporant la formació d’una banda de rock ―guitarra, baix i bateria―. Lou Dalfin ha publicat un total de catorze àlbums d’estudi, entre els quals podem trobar En franso i ero de grando guero (Madau Dischi, 1982), Lo viatge (Sony Music Entertainment, 1998), Cavalier faidit (Musicalista, 2011) i Musica Endemica (Marduk Records, 2016).

Massilia Soul System va popularitzar la seua ciutat d’origen junt amb l’equip l’Olympique de Marseille.

Dos anys després, el 1984, el grup Massilia Soul System naix a la ciutat de Marsella. L’estil inicial de Massilia Soul System és el reggae, amb lletres en occità i francés, malgrat que el rock i el hip-hop tenen una gran influència als seus darrers treballs. El grup marsellés compta amb un total de dotze discs, la majoria sota l’ombra del propi segell discogràfic, Roker Promocion. Alguns dels més destacables són Parla patois (Roker Promocion, 1991), Occitanista (Roker Promocion, 2002) o MASSILIA (Manivetter Records, 2014).

Fabulous Trobadors, considerat el grup de rap referent de la música occitana, va nàixer a Tolosa, el 1987. En la seua música, els tolosans combinen la sonoritat tradicional occitana amb el hip-hop. La seua discografia consta de cinc elapés; alguns són Èra pas de faire (Roker Promocion, 1992), On the Linha Imaginòt (Philips, 1998) i Duels de tchatche et autres trucs du folklore toulousain (Tot Ou Tard, 2003).

Els de Lou Seriol van formar el seu grup durant l’adolescència gràcies a membres de Lou Dalfin.

Eixe mateix any, el 1992, a Aison ―Piamont― es forma la banda Lou Seriol. El grup de les Valls Occitanes combina la música tradicional ―amb instruments com l’acordió i la flauta― amb la formació clàssica del rock. El seu repertori es nodreix de les cançons tradicionals italianes, com els Massilia Sound System.

Els membres de Lou Seriol van començar el grup quan tenien entre dotze i quinze anys, encoratjats per Sergio Bernardo, líder del grup Lou Dalfin, que era el seu professor de música a l’institut. En aquests quasi trenta anys, els del Piamont han publicat quatre àlbums d’estudi, majoritàriament autoeditats: Persi Pien (2000), Reviori (2005), Maquina Enfernala (2012) i Occitano (2018).

L’última formació d’aquesta etapa naix a Montpellier, el 1998. Es tracta de Mauresca Fracàs Dub ―solament «Mauresca» a partir de 2010―, un grup de reggae que canta en occità, francés i espanyol. En la seua trajectòria, trobem cinc discs, entre els quals destaquen Bartàs (Mosaic Music Distribution, 2005), Cooperativa (Lo Sage e Lo Fòl Prod., 2010) i Riòta (Lo Sage e Lo Fòl Prod., 2014).

L’arribada dels 2000 i la música polifònica

El nou mil·lenni va suposar una continuació de la cada vegada major diversificació dels grups en diferents gèneres. És el cas de Goulamas’k, nascut a Puègserguièr (Besièrs) que podem identificar-lo com a banda de punk, rock i ska. Els vam poder escoltar al País Valencià, al Feslloch del 2014, compartint cartell amb La Gossa Sorda, Orxata, Oques Grasses, Senior i el Cor Brutal, Feliu Ventura i Òscar Briz. Sons de Xaloc va publicar una entrevista a la formació occitana el setembre d’aqueix any. Goulamas’k ha publicat huit àlbums d’estudi: Gardarem la tèrra (Autoeditat, 2005), Avis de Tempèsta (Adreit Disk, 2010) i Resistència (GK Proud, 2016) en són alguns.

La cançó més escoltada de Goulamas’k és Mon País del seu disc Avis de tempèsta.

Artús, banda de rock amb influències folklòriques, naix a Pau, a l’any 2000. Els dels Pirineus han publicat tres àlbums d’estudi: Artús (Bernard Manciet/Pagans, 2013), Ors (Thomas Baudoin/Pagans, 2016) i Cerc (Pagans, 2020).

A banda de la diversificació dels nous grups en els distints gèneres musicals, a partir del 2000, apareix amb molta força la música polifònica que començarà a estar present en moltes de les noves formacions. Un exemple és Lo Còr de la Plana: un grup de música folk, amb una marcada polifonia i percussió minimalista format a Marsella el 2001. Els marsellesos han produït els elapés Es lo tire (Nord Sud, 2002), Tant deman (Buda/Universal, 2007) i Marcha ! (Buda musique/Universal, 2012).

Castanha e Vinovèl amb instruments tradicionals occitans com la viola de roda i l’acordió.

Així i tot, l’aparició de les noves tendències segueix permetent el naixement de grups destinats a divulgar la música tradicional occitana. És el cas de Castanha e Vinovèl ―duet musical nascut a Besièrs, el 2007, format per Jean-Brice Viétri (Castanha) i Alain Beurrier (Vinovèl)― i Joanda ―hereu de la Nòva Cançon de Besièrs també―.

Les noves veus de la música occitana

Durant la passada dècada, han sigut diverses les propostes interessants que han sorgit a la música en occità. Una d’elles és Alidé Sans, nascuda al Vath d’Aran. El seu estil passa pel soul, el reggae i la rumba. L’artista va començar a ser coneguda a l’any 2012 per la cançó Esperança amb col·laboració del grup de rap SHHNHC.

Alidé Sans va representar la cultura occitana a l’Smithsonian Folklife Festival a Washington DC, al 2018.

Alidé Sans ha publicat dos àlbums d’estudi: Eth Paradís ei en tu (Nuba Records S.L., 2015) i Herenècla amb Paulin Courtial (Autoeditat, 2018). L’aranesa va versionar la cançó Viatge a Itaca de Lluís Llach, en col·laboració amb el Barrut per al Disc de la Marató 2018 (TVC Disc, 2018).

En canvi, als últims deu anys, destaca especialment la música polifònica per ser la més conreada. És el cas de Lo Barrut ―de Montpellier, amb els EP Lo Barrut (2016) i Agram (2017)― i Uèi ―de Marsella―. Uèi, format per alguns membres de Lo Còr de la Plana, introdueix elements electrònics, a banda de les veus a capella dels seus cantants.

Les membres de Cocanha: Maud Herrera, Caroline Dufau i Lila Frayse.

Però, sense cap mena de dubte, el grup més interessant dins de la polifonia és Cocanha, de Tolosa. Cocanha és un trio en què es combina la música polifònica amb la percussió minimalista ―la tradicional pirenaica, com els tabals i les panderetes de cordes amb la percussió corporal―,  el qual suposa una actualització de la música occitana en un vessant més ballable. Fins al moment, les tolosanes compten amb dos discs: I és? (Autoeditat, 2016) i Puput (Pagans/Dardalh, 2020). A més, van col·laborar amb Émbolo en Gloria, la cançó de cloenda del seu primer disc Claraboya del universo (Poni de Troya, 2019).

Article corregit per Joaquim Cano
De La Nucia (Marina Baixa), graduat en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant. Especialitzat en estudis literaris i treball de corpus lingüístics. Professor de trinxera al Baix Segura. Prop del tsundoku. Poliamorós amb la música, format a escola i carrer. Integrant del programa La Xarradeta. Obsessiu i, de vegades, versut.

Article escrit per:

Carlos Cuesta i Martínez

Carlos Cuesta i Martínez

Els meus pares em van ensenyar bona música de menut, però per algun motiu ara escolte Bad Gyal. Sent deler per l’indie, el trap i el jazz, però no m’ho tingueu en compte. Si vols saber quina música escolte la tens ací: https://open.spotify.com/playlist/5sZbp32vvHghSL4qQYojdb

Anteriors

[Repàs d’actualitat] Askama presenta el seu primer tema “Camí de Sotaia”

Recents

[Repàs d’actualitat] Maluks anuncia el primer avançament del seu proper àlbum

X
X