Homenatge a Les Montses

Ferran Rosell (veu i guitarra), Xavier Esteve (baix), Joan Prat (piano) i Josep Bofill (bateria) formen la banda de música anomenada Les Montses. El grup naix el 2015 a Sant Vicenç dels Horts, Barcelona. El seu estil musical es caracteritza pel folk, acompanyat per certs trets de rock.

En un principi, van començar cantant en anglés i amb un nom completament diferent: Eivibonny. Així, el 2017 van publicar el seu primer EP Young. És al 2018 quan decideixen començar la seua carrera en català perquè, segons van publicar els membres del grup a xarxes socials, abans d’aquest any “tot estava en una fase inicial i encara no teníem un disc oficialment publicat”.

D’aquesta manera, estrenen la seua carrera en català sota el nom Eivibonny i amb l’àlbum Cor valent. Amb aquest nom, també, publiquen un senzill el 2019, anomenat Bojos per sempre. És a finals del 2019 quan s’estrenen sota el nom de Les Montses amb el senzill anomenat El tren del sol naixent. Van decidir canviar el nom de la banda per un que el definira millor. Això és, bàsicament, perquè les mares dels quatre membres del grup es diuen Montserrat i van voler homenatjar-les.

Actualment, el grup ha publicat dos àlbums i tres senzills sota el nom de Les Montses: El tren del sol naixent (Àlbum. 2019), Eufòria (Senzill. 2020), Papallones al cap (Àlbum. 2020), Navegants (Senzill. 2020) i Fletxa de foc (Senzill. 2020). En aquests, cal afegir l’àlbum i el senzill que ja havien publicat sota l’altra denominació. Així, han modificat les diverses portades de les peces i, actualment, totes estan publicades amb el nou nom.

Les Montses tenen uns 7000 oients mensuals al Spotify i, segons aquesta plataforma, tenen diverses cançons bastant escoltades com, per exemple, El tren del sol Naixent, amb 124000 reproduccions, Bojos per sempre (91000) o Fills del món (90000).

Article corregit per Joaquim Cano
De La Nucia (Marina Baixa), graduat en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant. Especialitzat en estudis literaris i treball de corpus lingüístics. Professor de trinxera al Baix Segura. Prop del tsundoku. Poliamorós amb la música, format a escola i carrer. Integrant del programa La Xarradeta. Obsessiu i, de vegades, versut.

Article escrit per:

Laura Martínez Folch

Laura Martínez Folch

Estudie periodisme a l'UJI i soc de Vila-real. El que més m'agrada és investigar, conéixer i la música en valencià. A més, em fascina contar i descobrir a la gent nous mons. La Fúmiga, Buhos i Estopa se situen al meu top 3.

Anteriors

El suport al poble sahrauí en la música en valencià

Recents

El futbol i la música o la totalitat de la vida

Sons de Xaloc

Sons de Xaloc