L’evolució d’Inèrcia en el punt de mira

Inèrcia naix a Alfafara i Banyeres de Mariola el 2010, l’any que comencen a tocar. No obstant això és dos anys després quan publiquen el seu primer videoclip, “El Secret” (2012), i el seu primer treball, el disc No és cap simulacre (2012). El grup està compost per Aitor Estan (veu i guitarra), Pau Tudela (guitarra), Patri Montava (bateria) i Saül Sempere (baix).

El 2015 Inèrcia va publicar el seu segon àlbum, Sendes salvatges (2015), format per 10 cançons. En 2016 el grup es va donar a conéixer més amb la versió en valencià de la cançó “Copenhague”, de Vetusta Morla.

Més tard, el grup va publicar el segon disc el seu primer EP, anomenat Lluita (2018). Un any després ix a la llum un senzill anomenat “Viatge al fons de la nit” (2019). En 2020 va treure dos senzills més que formarien part de l’últim EP de la banda: Magnetismes (2020)

L’estil musical del grup és punk-rock, encara que en l’últim EP, Magnetismes (2020), s’apropa més a l’indie rock de caire dur. Aquest EP està format per cinc cançons: “Algú com tu“, “Caminàvem junts”, “Animals”, “La nostra pell” i “Venim del fred”.

Imatge extreta de les xarxes socials oficials d’Inèrcia

Inèrcia ha reconegut en alguna entrevista que el fet de passar de fer discs a fer EP és perquè el ritme de la indústria musical cada volta és més accelerat, fet que suposa que les influències del grup també canvien ràpidament. Açò pot fer que la primera cançó que es faça per a un disc ja no els agrade quan l’obra estiga acabada.

Inèrcia compta amb uns 1000 oients mensuals al Spotify. Segons aquesta plataforma, les seues cançons més escoltades són “Cophenague”, amb 31000 reproduccions, “Màgia” (24000), “Caminàvem junts” (12000), “La nostra pell” (8000) i “Venim del fred” (4400).

Article corregit per Anna Albert.
Traductora i correctora en constant aprenentatge de noves llengües. Dolçainera a temps parcial i esperantista a temps complet. Apitxà em pariren i ací estic.

 

Article escrit per:

Laura Martínez Folch

Laura Martínez Folch

Estudie periodisme a l'UJI i soc de Vila-real. El que més m'agrada és investigar, conéixer i la música en valencià. A més, em fascina contar i descobrir a la gent nous mons. La Fúmiga, Buhos i Estopa se situen al meu top 3.

Anteriors

“Esperanza”, el crit d’auxili de la cultura d’Annacrusa

Recents

Manel publica el seu nou tema “L’amant malalta”

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *