Intimitat, dolçor i obscuritat: Sandra Monfort

Sandra Monfort aterra a l’escena valenciana en força, ja que el seu nom ve acompanyat amb dues novetats musicals amb poc temps de diferència: “Solar” (que va veure la llum el passat 26 de febrer) és el primer single d’avançament del seu primer treball Niño Réptil Ángel (Hidden Track Records, 2021) i, per altra part, el 7 de març també es va llançar “Intro de Niño Réptil Ángel”, amb vídeo inclòs. Demà és quan aquest primer treball de Sandra Monfort veurà definitivament la llum per poder assaborir-lo amb tendresa i més lentitud. 

Pel que fa a les novetats que Monfort ja té llençades, com “Intro de Niño Réptil Ángel” i “Solar”, cal dir que Sandra Monfort, com a mínim, sorprén. És difícil (com sempre ocorre) etiquetar a una artista, atrevir-se a encasellar-la en un estil (i més encara quan es tracta del seu primer treball). Amb tot, sí que es pot assegurar que Sandra Monfort aconsegueix una intimitat única amb una veu dolça i que pareix acariciar les paraules de les cançons, sobretot com s’observa en “Solar”. 

“Música tradicional, avantguarda i electrònica”, és el que prega la seua carta de presentació amb altres adjectius que poden definir perfectament els seus dos avançaments “intensa, sòlida i delicada, que resulta fins dolorosa”, però a banda, potser també apostaria per altre adjectiu arran la primera escolta de “Intro de Niño Réptil Ángel”: obscur. Les cançons de Sandra Monfort tenen un punt obscur indiscutible que crea cert magnetisme. Concretament, “Solar” tracta del consol i del dol, per la qual cosa es podria entendre aquest punt més obscur i melancòlic.

Aquesta obscuritat es pot palpar ja amb els dos vídeos que Sandra Monfort ja ha alliberat, tant de “Solar” com de “Intro de Niño Réptil Ángel”. Les seqüències aposten per un caràcter molt intimista, amb colors càlids en el cas de “Solar” i colors més freds en el cas d'”Intro de Niño Réptil Ángel”. Amb tot, es juga molt amb l’abstracció i el simbolisme del cos humà. Tant el primer videoclip (“Solar”) com l’”intro de Niño Réptil Ángel” han estat dirigits per Elena Silvestre amb l’ajuda de Carlos Castelló. 

Una mica més de Sandra Monfort

És possible que, com a mínim, el rostre de l’artista ja toque els records dels seus espectadors, ja que actualment Sandra Monfort també forma part de Marala. Compositora, guitarrista i cantant valenciana, Sandra Monfort es va graduar a l’ESMUC (Escola Superior de música de Catalunya) en l’especialitat de guitarra clàssica. 


Article corregit per Anna Albert.
Traductora i correctora en constant aprenentatge de noves llengües. Dolçainera a temps parcial i esperantista a temps complet. Apitxà em pariren i ací estic.

 

Article escrit per:

Tàrsila Galdón

Periodista en procés de constant aprenentatge, amb ganes de contar històries que siguen capaces de desestabilitzar imperis sencers. Ací em trobe també, escrivint sobre música valenciana: un món que a poc a poc, em sedueix cada cop més. Encara que us he de confessar que el meu gran amor acadèmic és, per ara, la comunicació política.

Anteriors

[Editorial] Una anormalitat, feta normal, que ja cansa

Recents

El trap agressiu i empoderant de Metrika

One Comment

  • Moltes gràcies per aquest article tan ben cuidat, dona gust llegir-vos! Una abraçada forta

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *