Iván Zayas, músic: “Te deseo és un disc tret de la meua pròpia mà… l’he portat tot jo”

Aquesta entrevista ha estat publicada originalment a Castellón Información

Iván Zayas entra per la porta del bar i se senta després de saludar amb els colzes, el ritual propi i ja habitual de la pandèmia. Zayas és un músic natural de València i si es descriguera amb una paraula, aquesta seria passió. El seu gran amor és l’espectacle i la música marcats per una forta exigència que ell reconeix tindre perquè, al cap i a la fi, desitja dotar als seus seguidors de la seua millor versió. Zayas defineix la seua música amb marcats trets llatins, però el seu últim single en forma de balada Un pasito más, ha sorprés els seus seguidors. Aquest tema pertany al seu últim disc, Te deseo, publicat en 2018 i que l’artista està ara promocionant en mitjans com a Cadena Ser o TV Castelló.

El teu últim single és Un pasito más a piano, com valores la reacció del públic?

Jo solc traure cançons molt mogudes, d’estil llatí o pop i ara he tret una balada i a molta gent li ha xocat. Però és veritat que un artista ha de ser molt polivalent i ho he volgut fer amb un vídeo més íntim, a veu i a piano. De fet, aquesta cançó busca estar més prop del públic, també a causa de la pandèmia i ajudar a conscienciar, però també fer entendre que es pot fer sempre un pas més.

Què té la nova versió que no té la del 2013?

La versió del 2013 és pròpia, però era ‘electrolatino’ i la d’enguany és una balada. Aquell any va ser clau per a mi perquè vaig decidir continuar en el món de la música de forma més seriosa. El temps et dona maduresa i va ser en 2013 quan vaig decidir formar-me més i dedicar-me a la música, fora de manera amateur o professional. De fet, per això aquesta cançó es diu així, perquè és una cançó que li cante a la música.

Vas començar en 2013 amb la teua carrera musical de forma més seriosa, què és el més dur de ser músic?

Conéixer-t a tu molt bé i voler superar-te, perquè cada vegada el llistó està més alt. El problema és que ara no es creen artistes, es crea un producte de màrqueting. Per a mi ser artista és qui té la necessitat de crear art.

Es cau en la necessitat de voler acontentar el públic?

Desgraciadament, sí. Si no contentes el públic, no vens. Te deseo és una cançó molt radiofórmula, però té tocs dels anys 90 i del 2000. És necessari actualitzar-se i de fet, el pròxim tema que trauré és molt més actualitzat i modern. Cal intentar estar una mica a la moda, però sempre ser tu.

El primer single del teu últim disc és Te deseo i es va publicar el 28 de febrer de 2018. Quin és el teu ritme a l’hora de fer música?

Jo vaig traure dos discos l’any 2011 i en 2012. Ha passat molt de temps i aquells discos pertanyen a una etapa més amateur. Te deseo és un disc tret de la meua pròpia mà… el vaig portar tot jo. Ja en 2018 vaig treure el meu primer single Te deseo i el meu segon single, Sal conmigo a rumbear. Enguany vaig traure el tercer single a l’octubre, Porque te quiero i ara,  Un pasito más

Des dels teus inicis en quin sentit has canviat musicalment?

Soc més professional, cante millor i ho cuide tot bastant més. Es nota i és molt difícil cantar i ballar alhora, per exemple. El que passa és que ací a Espanya no està valorat ni l’art ni la cultura. Ací a la Comunitat Valenciana trobe a faltar que es done més suport a la música, com sí que ocorre en comunitats com Andalusia o Catalunya.

Tota la teua vida has estat envoltat de música o bé, molt prop de l’art, com el teatre. Sempre ho has tingut clar?

Jo tinc un problema: soc molt polifacètic. En el món de l’espectacle m’agrada tot. A més, soc molt exigent: m’agrada fer les meues pròpies coreografies, triar a quins mitjans vull anar i puc anar, el management… és un problema perquè t’exigeixes molt.

Com s’ha notat la Covid en la teua carrera?

Em considere amateur perquè no visc d’això. De moment, bé. Però més que a la meua carrera, la Covid ha afectat el món de la cultura. Per exemple, enguany havia de traure el meu nou single amb el videoclip i no he pogut, l’he deixat per a l’any que ve. Però vaja, no m’importa perquè no menjaré al 100% de la música.

Però m’imagine que trobaràs a faltar els escenaris…

Els escenaris sobretot. Jo soc un artista de taules, de voler transmetre i de fer-ho en directe, que és el més bonic.

Què esperes d’aquest 2021?

Espere que tots puguem treballar i ser feliços. Ara mateix estic en una etapa de la meua vida en la qual estic esperant a veure què passa, com molts. Espere pau, amor i molta feina, sense covid, a poder ser, o que es vaja anant a poc a poc.

Article corregit per Anna Albert.
Traductora i correctora en constant aprenentatge de noves llengües. Dolçainera a temps parcial i esperantista a temps complet. Apitxà em pariren i ací estic.

 

Article escrit per:

Tàrsila Galdón

Periodista en procés de constant aprenentatge, amb ganes de contar històries que siguen capaces de desestabilitzar imperis sencers. Ací em trobe també, escrivint sobre música valenciana: un món que a poc a poc, em sedueix cada cop més. Encara que us he de confessar que el meu gran amor acadèmic és, per ara, la comunicació política.

Anteriors

Joina i la trobada de la nostra llar a “Chapter II”

Recents

La Quarta Supernena explora el “dark trap” en valencià

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *