Jazzwoman: “Em sent molt identificada amb Malèfica”

Malèfica (Propaganda Pel Fet, 2020) és l’últim disc que ha vist la llum de Jazzwoman publicat el passat sis de març i promet seguir abanderant el feminisme sobre els escenaris i revolucionant l’escena hip hopera amb influències jazzeres o afrocubanes. El treball, enregistrat, mesclat i masteritzat amb el col·lectiu Periferia Norte i Dani Del Olmo, vol fer front a qualsevol mena de desigualtat, prejudici o cadena opressora.

En què us vau inspirar per escriure les lletres?

Realment, em vaig inspirar en el que és la història del personatge i tot el que reflecteix en la meua vida perquè em sent molt identificada amb ella, ja que li varen fotre i li varen tallar les ales per què no brillara, no se sentira poderosa. 

A banda, cada lletra tracta d’una cosa completament diferent però en si és un reflex del que era la vida de Malèfica i la meua vida. 

Què suposa la lluita feminista per a Jazzwoman?

Significa traure tota la ràbia que tenim totes de l’opressió que ens fa la societat masclista, els machis, que ens veuen com que estem enfadades sempre i no saben per què. Doncs estem enfadades per açò, per açò i per açò i no ens han de posar etiquetes en pla “és que sempre estan enfadades i tot el que les digues se posen com se posen”. No, jo em pose així perque m’ha passat açò, açò i açò. I estic enfadada o m’estic expressant i estic dient això perque tu m’has fet açò i no vull que ho tornes a fer perquè m’estàs oprimint i m’estàs fent mal. 

Quin estil musical defineix Malèfica? 

Jo crec que és un poc de tot. El que he fet en Malèfica és un poc mesclar diversos estils de música, ja que em considere una músic melòmana i, per tant, m’agrada qualsevol tipus de música. A més, pense que la música no té cap mena de límit i cada estil de música reflecteix un estat d’ànim diferent. I era també exposar en cada estil de música el que em transmet eixe gènere musical en concret i el missatge que vull llençar en eixe moment. 

Quin seria el vostre punt diferencial amb altres grups que segueixen el vostre estil?

En aquest sentit no sabria dir-te-ho perquè cada artista té el seu gust musical i la seua visió de la música. Realment, jo diria que el que ens fa diferents, per dir-ho així, és que no li fem cap pega a cap estil musical encara que sempre tenim viva la flama del rap. El hip hop és un “Juan Palomo: yo me lo guiso yo me lo como” i tot el que és la lletra i la instrumental és una composició que fa l’artista. És a dir, que t’ho fas tot tu i això és la part bonica del rap, que ho pots cuinar des de zero fins que ix la cançó.  

Quines expectatives teniu amb aquest segon disc? 

Justament passa el mateix que amb Bagheera, que vaig traure el CD inconscientment de la repercussió que tinguera. És la meua vida i estic reflectint allò que m’incomoda o que veig que no s’està fent bé. Bàsicament estic plasmant les meues inquietuds sense pèls en la llengua i dient sempre el que pense sense que ningú et diga que no ho faces ni et posen impediments. 

Clar però jo em referia més a com s’ha viscut l’arribada de Malèfica als vostres oients

La veritat és que ha sigut una rebuda que no ens esperàvem, com ja t’he dit. Ha sigut una rebuda supernatural i la veritat és que s’ha acollit superbé. A més, estic eternament agraïda amb totes les persones que han currat dins del CD a part de mi, com per exemple la caracteritzadora Verònica, la fotògrafa Carola i les altres persones darrere. El que hem volgut fer tant en Bagheera com en Malèfica sempre és treballar conjuntament amb les germanes que tinc, cadascuna en el seu estil. Sempre conjuntament per què el treball tinga més força i que puguem expressar-nos, ja que no ens deixen, almenys entre nosaltres per poder ser lliures sense cap impediment. 

He vist que a la vostra gira anireu a Alemanya, que suposa això per a vosaltres?

Ahir vam tornar de Berlín on vam estar tocant el 7 i el 8 en la mateixa ciutat i en Jena. La veritat és que estàvem molt nervioses perquè no sabíem com anava a ser eixa rebuda i més quan estem cantant majoritàriament en castellà i en valencià i són llengües un poc diferents. Va ser una experiència molt bonica i encara estic emocionada perquè la rebuda va ser brutal, tant des del principi com fins al final supermegaeufòrica amb ganes de ballar i de donar tot el que tenia dins. 

La veritat és que no ens esperàvem anar, ja que ha sigut un regal i, de fet, estar allí és una experiència. A més, el festival on hem anat l’organitzen tot dones alemanyes que s’ho curren i ja hi porten molts anys, i llarga vida als festivals. Et jure que des de el principi fins que ens en anàrem no ens va fer falta de res i, en definitiva, ens vam sentir com si fórem família de sang. Són les ames. Tant de bo hi haguera més festivals d’aquest rotllo i ens donàrem tot l’amor possible i sense cap límit.

Àngela Sánchez

Àngela Sánchez

Periodista en procés i amant les històries que et deixen bon sabor de boca. Si no em trobes escoltant música em trobaràs mirant Instagram o Twitter. Escolte música del rollo i reaggueton a parts iguals. Si vols saber més sobre els meus estils preferits: https://open.spotify.com/playlist/45eMWba1oEGnAJQtOOQfPh

Anteriors

Marala presenta “A trenc d’alba”, un cant a la força i la llum de totes les dones

Recents

Els Amics de les Arts publiquen l’últim avançament del seu nou disc

Primer aniversari Sons de Xaloc: publiquem el millor d'aquest any. Enllaç

X
X