La Màfia de la Ç: “No parlem de res, però parlem de tot. No és res més que les inquietuds de qualsevol jove”

La Màfia de la Ç és un grup de música que acaba de néixer i que hui estrena el seu primer treball, T.D.A.H. BOYS. Amb l’humor sempre conquestant l’ambient, amb una explícita mala connexió i amb un dels integrants acabat d’arribar d’emplenar un part d’accident, l’entrevista es desenvolupa entre riures i cerveses. Sons de Xaloc descobreix hui els integrants de la Màfia: Staro, Perinxu i Espúnyea. Dispersió, més forma que contingut i un productor desaparegut durant la covid-19: així és (i s’ha aconseguit fer) el primer treball de la Màfia de la Ç.

Com ha nascut el grup?

Staro: La idea era fer un col·lectiu de diferents grups de música, però som uns liats i l’hem tirat endavant entre nosaltres tres.

Perinxu: Sí, era fer un col·lectiu de joves amb inquietuds artístiques, per exemple, Ertauk és l’il·lustrador. Al principi era tot molt punki, però he de dir que la Màfia es va consolidar gràcies al nostre productor, Lastrain, a qui li hem perdut la pista.

Espúnyea: Quan van tirar endavant el projecte jo em vaig anar fora sis mesos i ells van anar llençant temes, que és el que hi ha ara al canal de la Màfia. Alguns temes s’han quedat al calaix.

Per què el nom?

Staro: Volíem reivindicar el català com a llengua i màfia perquè som uns liats i ens feia gràcia el concepte.

Perinxu: També tenim un sobrenom del nom que sona més internacional: Brokens C Màfia.

Què podem esperar del vostre primer treball?

Staro: és un treball molt experimental, no té un contingut líric massa transcendent: no buscàvem un missatge molt concret. Per altra banda, per a mi està molt ben encaixada la base amb la lletra, ja que el procés està fet a l’hora. La producció musical que té enrere no ho trobo en altres maquetes.

Espúnyea: Hem fet la mixtape amb dos genis de la música, un ordinador i un teclat. No parlem de res, però parlem de tot. No és res més que les inquietuds de qualsevol jove.

Perinxu: Jo diria que és rap quotidià, crec que parlem de coses que els passa als joves com a nosaltres. No diem mentides o sí, perquè ens ve de gust. I sobretot, políticament incorrecte.

És cert que és un so molt diferent…

Espúnyea: Tenim un estil una mica més desenfadat: no tractem d’atorgar un missatge transformador. Com diu l’Staro, jo només vacilo perquè si no ho faig, el món és molt trist.

Pel País Valencià, per exemple, ja s’abandona la música més política…

Espúnyea: Hem apostat per la forma, més que pel contingut. Qualsevol pot agafar un micro, rapejar (millor o pitjor) i dir el que sent.

Perinxu: El treball és molt dispers: hi ha una mica de tot, però no molt d’alguna cosa. Per això ha vingut això del T.D.A.H. BOYS, perquè som una mica dispersos.

Staro: És molt més subtil. Al que jo aspiraria és a sonar de fons als garitos: ser la banda sonora d’una situació i ser vehicle de creació d’algunes relacions. M’ompliria molt més això que anar a un concert i deixar anar quatre consignes clares, és més bonic que la gent faci de la meua música un moment seu, especial d’alguna manera.

Porteu com a tal des de 2019 i heu anat llençant coses com ‘Carrera Interna’ o ‘12 proves’ però sense una lògica molt marcada…

Espúnyea: No tenim modus operandi. Tota la part inicial de la maqueta es va quedar amb un ordinador trencat a casa de Lastrain. Hem aconseguit anar gravant els temes i acabar d’omplir el fil argumental. Utilitzem sempre grans dosis d’humor per tractar temes depressius i tristos.

Staro: El 99,5 % dels temes els hem fet amb grans dosis d’alcohol per mig i amb improvisació. Tal vegada, començàvem a les 00 i acabàvem a les 7 del matí.

Perinxu: Un dels millors temes que tenim i que millor ha funcionat, va quedar tan malament i estava tan mal gravat, que al Youtube vam apuntar que era una versió en directe. La cara positiva de tot açò és que crec que la Màfia està agafant una línia més seriosa.

La covid-19 va congelar en algun moment el projecte?

Espúnyea: Sí, sense dubte. El nostre productor és especialito, però a l’hora és un geni de la música. A sobres, l’ordinador de Lastrain es va trencar al 2019 i quan va arribar la covid es van acabar de rebentar les poques columnes que aguantaven aquest projecte..

Perinxu: Vam haver de reconstruïr-ho una mica tot.

No esteu venent-me gens bé la figura del vostre productor

Staro: és el puto amo

Tàrsila Galdón

Periodista en procés de constant aprenentatge, amb ganes de contar històries que siguen capaces de desestabilitzar imperis sencers. Ací em trobe també, escrivint sobre música valenciana: un món que a poc a poc, em sedueix cada cop més. Encara que us he de confessar que el meu gran amor acadèmic és, per ara, la comunicació política.

Anteriors

Àlex Blat, Roba Estesa i Suu ens porten novetats musicals

Recents

Fukiwis retorna amb ‘Me Alegro de Verte’, un single amb col·laboració de Júlia Isern

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *