La revitalització del reggae a través d’Adala

De Jamaica als Països Catalans, el reggae sempre ha buscat de fer-se lloc en l’escena musical en català. Amb un primer incís d’Auxili en aquest, i després de la seua retirada, Adala ha quedat finalment com el referent i defensor d’aquest estil. El projecte de Guillem Simó ha aconseguit mantenir l’essència reggae amb les seues cançons combatives i reivindicatives, centrades principalment en la idiosincràsia de Barcelona i les lluites socials i polítiques dels seus habitants.

Haguent participat en projectes com A4 Reggae Orchestra, el 2016 es va donar a conéixer amb la seua marca personal amb l’EP Born (La Panchita Records, 2016), un treball centrat principalment en la immigració on va encaminar el seu estil amb els ritmes reggae, pianos, guitarres i instruments de vent metall. Aquest va ser elaborat amb el seu primer equip que es conformaven sobre el nom de The Cold December.

El 2017 va marcar un any molt intens per al grup, ja que en aquest van ampliar el seu repertori de temes amb quatre senzills; Mr. Fireman (La Panchita Records, 2017), Hibarnan (Autoeditat, 2017), La dinastia de la plata (Autoeditat, 2017), El foc que mou la Terra (Autoeditat, 2017); a més d’un àlbum complet. Cel (La Panchita Records, 2017), va ser el primer treball més complet del grup, amb l’ajuda de Quim Simó, germà de Guillem. Aquest se centrava sobretot en l’individualisme existent en la vida quotidiana de la ciutat de Barcelona.

L’any 2018 la banda que acompanyava al grup va canviar de nom a The Same Song Band, a causa de l’entrada dels músics Alex Bass, o Paula Bu. Va ser en aquest punt on el grup va llançar els seus EP Ona (La Panchita Records, 2018), a més de Blanck Fosk (Trèbol Negre, 2018). Amb la publicació del primer, es va llançar en la seua primera gira nomenada Gènesi, Tur 2018, on representava als escenaris els seus treballs com un projecte conjunt anomenat “Born-Cel-Ona”. Aquest funcionava molt bé perquè totes les peces giraven al voltant de l’individualisme, el trencament de les fronteres, i la deconstrucció personal.

Darrerament el grup ha llançat els senzills de La Nostra Sentència (2019) i Sound Sistem (La Panchita Records, 2020), que ambdós parlen de la corrupció de l’estat i de les lluites antisistema. Amb tot, el grup continua ben actiu i representant el reggae combatiu en català.

Article corregit per Anna Albert.
Traductora i correctora en constant aprenentatge de noves llengües. Dolçainera a temps parcial i esperantista a temps complet. Apitxà em pariren i ací estic.

 

Article escrit per:

Àlex Franco

Àlex Franco

Periodista de carrer amant de l'indi Català. Orxata, Oques Grasses i Manel, els meus grups de referència. Conegut com @arrosambcoses a twitter. Llista d'Spotify personal: https://open.spotify.com/playlist/6D6fIeS84eMQJlfYBT7LGz?si=HZhmlnzlTF2xIzyjlKHDWw

Anteriors

[Repàs d’actualitat] Els premis Ovidi es lliuraran a Alcoi el 8 de novembre

Recents

Tornaran Malí, Raibo i Mess?

X
X