La tia figa, o el trap conscient des de La Vall d’Albaida

Moltes han sigut les aproximacions al trap en valencià i experimentacions des de l’àmbit del rap. Frida té la seua valenta No hi ha treva del seu últim disc Gegants (Autoeditat, 2018), així com Atupa, Fran Yera o Jazzwoman també tenen molts temes amb algun que altre hi hat. En canvi, solament podem trobar una artista que s’ha introduït plenament en el gènere, encasellant-hi les seues produccions en solitari.

Podem considerar La tia figa ―Elisa Borredà― la capdavantera del trap en valencià amb la publicació de dos senzills, en els que aprofita la música més urbana per mostrar una gran consciència del ruralisme, les carències afectives i les reivindicacions de gènere. Trap Brut va ser el seu primer senzill, publicat en maig de 2017. En el seu primer tema, el ritme arrossegat dels hi hats i el seu vocabulari descarat no són impediment per connectar amb la forma de la música tradicional o reflexionar sobre la difícil estabilitat de la generació millenial.

Quasi tres anys després, el passat 24 d’abril, La tia figa va aprofitar el confinament per a publicar una cançó que tenia gravada a l’estudi des de novembre de 2019. El seu segon treball rep el nom de La Plorona, una versió de la tradicional cançó mexicana que Chavela Vargas va ajudar a popularitzar. En aquesta publicació, la cantant de Benigànim deixa de banda el seu estil de «kinki de bancal» per realitzar una interpretació emotiva i passional que no dubta en utilitzar l’autotune en el moment més climàtic del tema.

A banda dels seus senzills en solitari, La tia figa també ha format part de la producció de més temes com La cançó de l’estiu d’À Punt a l’estiu de 2018 junt amb Pasqu Giner (d’Aspencat), Reme Giner (de Jazzmatics) i Charly Álvarez (Gigatron). També ha contribuït a la cançó col·laborativa Empoderades ―posant la veu junt a Làuder i Mireia de Pupil·les― i Matar al pare, el primer tall del disc en solitari de Fran Yera Cuidados violentos (Autoeditat, 2019), junt amb Arnau de La gossa sorda i Zoo.

Carlos Cuesta i Martínez

Carlos Cuesta i Martínez

Els meus pares em van ensenyar bona música de menut, però per algun motiu ara escolte Bad Gyal. Sent deler per l’indie, el trap i el jazz, però no m’ho tingueu en compte. Si vols saber quina música escolte la tens ací: https://open.spotify.com/playlist/5sZbp32vvHghSL4qQYojdb

Anteriors

Golíat: un trio de rock progressiu que fuig de les etiquetes i les classificacions

Recents

Txarango cancel·la la seua gira i anuncia un nou àlbum

X
X