La tornada a la batalla de 31 FAM

D’igual manera que el trap en valencià és un fenomen inexplorat i gaire inexistent, el trap en català gaudeix de la solidesa i fermesa d’un gènere ja establert i amb un parell de noms referents que s’han guanyat merescudament el respecte en el panorama de la música en llengua catalana. Cert és que alguns grups s’han atrevit amb altres gèneres de la música urbana com el dancehall, com bé ara Cactus o Maluks, i que del País Valencià han eixit alguns dels principals noms del trap en l’àmbit com Kidd Keo, Albany, Goa o Mueveloreina; però excepte algunes aproximacions puntuals de La Tia Figa, Pupil·les, Jazzwoman, Frida o Tesa el trap en valencià és, encara hui, una utopia.

No és eixe el cas del Principat. Allí podem trobar La Pawn Gang i Lildami, que es reparteixen el pastís de la música urbana en la nostra llengua sense cap mena de complex. Però a més d’aquests titans, el panorama traper en català creix any a any amb el sorgiment de nous artistes o grups que volen utilitzar eixe gènere i eixa llengua per fer la seua música. I entre aquests grups urbans emergents, la 31 FAM s’erigeix com el més destacable.

El camí d’aquest grup es va encetar l’any 2017 amb la publicació dels seus primers senzills. Així i tot, el seu primer pas ferm el trobem a l’abril del 2019 amb el llançament de TR3TZE (Delirics), el seu primer àlbum. Al seu primer disc, el grup de Sabadell mostrava una considerable versatilitat en passejar per tots els gèneres acollits baix el paraigües de la música urbana: trap, dancehall, R&B i reggaeton. L’estil de TR3TZE  era genèric, sí, però destacava per la suavitat dels ritmes i l’esperit de jovent presents a l’àlbum —els seus integrants tenien, en aquell moment, tan sols díhuit anys—, convertint l’elapé en una de les publicacions més sòlides del 2019.

El següent pas en el recorregut de la «família» de Sabadell el trobem a l’inici de març d’aquest 2020, quan l’arribada de la pandèmia a la península semblava remot i lluny d’emportar-se per davant els nostres plans per Setmana Santa i les nostres il·lusions. La 31 FAM va publicar el seu segon disc, Valhalla (Vol. 1) (Delirics): un àlbum de menor duració que el primer del grup i amb un total de huit cançons, entre les quals trobem alguns dels seus últims senzills Rip Hoe o Te gusto.

Si a TR3TZE trobàvem un estil molt definit per al grup català, Valhalla (Vol. 1) suposa un seguiment en aquesta tendència, però al mateix temps en un pas endavant. Les cançons de l’últim disc de la 31 FAM es noten més centrades, assentades i còmodes en eixe trapeig soft que els identifica. A més, no solament segueixen ubicant la seua zona de confort o la seua empremta pròpia, sinó que es permeten seguir les noves tendències generals i l’evolució actual del trap amb la introducció de guitarres elèctriques a les instrumentals de Y. N. V., Mente de loco, Balada 17 i Frosti Flakes.

Valhalla (Vol. 1) es tracta del treball de major qualitat que ha publicat la 31 FAM fins al moment. Un disc en el qual el trap es permet parlar del desamor, la importància de l’amistat, l’estima per la música o l’èxit no per avarícia, sinó per ajudar econòmicament als pares. Instrumentals compostes per puntejades o melodies senzilles de guitarra que no tenen complex al compartir etiqueta amb el ritme de reggaeton de Te gusto ―possiblement la cançó  més sòlida de l’àlbum―. En aquesta ocasió no fa por afirmar que Valhalla (Vol. 1) es tracta de les millors publicacions del que portem de 2020. Personalment, almenys, no me la puc traure del meu Spotify.

Carlos Cuesta i Martínez

Carlos Cuesta i Martínez

Els meus pares em van ensenyar bona música de menut, però per algun motiu ara escolte Bad Gyal. Sent deler per l’indie, el trap i el jazz, però no m’ho tingueu en compte. Si vols saber quina música escolte la tens ací: https://open.spotify.com/playlist/5sZbp32vvHghSL4qQYojdb

Anteriors

Una nova setmana de música des de casa

Recents

Projecte Castor publiquen el seu EP “3,1 en l’escala de Richter”

X
X