Les diferents vibracions de ‘A 10 minutos’, de Mafalda

Aquests dies no he deixat d’escoltar els dos temes de Mafalda, La Duda y La Plaza, que s’engloben sota el nom de ‘A 10 minutos’. Feia temps que estava pendent aquesta necessària escolta, ja que Mafalda és un dels grups valencians més potents de l’escena. Eixe fatídic 2020 va trencar la seua gira per Mèxic i per altres països d’Amèrica Llatina. Aquest fet va alterar per complet el pla del grup, ja que planejaven endinsar-se en concerts i prendre’s un descans per preparar el seu pròxim disc de forma més calmada. Però la covid ha obligat a Mafalda o, com a mínim, animat a treure aquests dos avançaments del nou disc, que s’impregnen d’eixos 10 anys que Mafalda porta com a formació musical. 

La Duda 

Aquesta cançó compta amb la col·laboració d’Emilio Brancciari, de la banda No te va a gustar. Després de repassar tant lletra com videoclip, s’arriba a la conclusió que aquesta cançó és un diàleg amb una mateixa i els seus dubtes. Al cap i a la fi, la Mafalda musíca eixe dolorós procés en què una es fa mil preguntes sobre les seues inseguretats i pors. Amb tot, voldria destacar un parell de versos concrets de la cançó:

No sé si me gustas o no

A veces deseo a veces dolor

Els dubtes poden ser dolorosos, sí, però ens ajuden a evolucionar i al final, hem d’aprendre a conviure amb aquests perquè formen part de nosaltres, tal com també reflecteixen aquests versos cantats per Barbara:

Quedamos

Quedamos hoy

Quedamos hoy mi duda

Quedamos hoy mi duda y yo

Per altra banda, el videoclip de La Duda no deixa de ser interessant des del punt de vista estilístic. El director (Cristóbal Quesada) juga amb tres escenaris en tot moment que s’intercalen entre si. El primer d’aquests seria la configuració d’un xicotet saló (que representaria la tardor), el segon, una espècie de jardí amb un pícnic (primavera) i el tercer, un espai abstracte que juga amb els grisos (que podria considerar-se l’hivern). 

La lletra de la cançó narra el procés personal de la gestió del dubte i (després de tractar de buscar la connexió entre la lletra i el videoclip) és possible que aquests escenaris escenifiquen el pas del temps en aquest procés. L’element del telèfon casa molt bé amb la gestió del dubte, però aquest no és sols un element que forma part del decorat del videoclip, ja que enllaçarà aquesta cançó amb La Plaza

Pel que fa a l’estil, és cert que Mafalda no es caracteritza per la comoditat i els seus girs d’estil en els temes són reconeguts pels seus oients. Amb tot, la banda trenca amb una sonoritat molt més tranquil·la i sense massa canvis. Tot i aquesta falta de canvis, Mafalda ha sabut jugar molt bé amb el tema i no resulta gens monòton. 

 

La Plaza 

Aquest tema és la segona entrega de ‘A 10 minutos’ i compta amb la col·laboració de Pedro Pastor. La Plaza  se situa com un tema que profunditza sobre els moviments socials, les revoltes i l’assemblearisme entorn la societat. Aquests temes s’engloben en una de les fites històriques d’aquest 2020: la legalització de l’avortament a Argentina. No s’ha d’oblidar que Mafalda va visitar tant Argentina com Xile i aquesta experiència s’havia de notar d’alguna manera en els seus temes. 

Així doncs, de nou, el videoclip dirigit juga amb dos escenaris (una casa i un espai, les parets del qual són blanques, de nou, molt abstracte). Marcos enceta amb la seua veu la primera de les seqüències (en la casa) i cantant-li al telèfon mentre les dues veus de Vera i Barbara també ho fan. Pedro Pastor és l’encarregat de donar-li vida a la tornada. En l’espai més abstracte apareixen els diferents artistes submergits en aigua (cadascun dins d’una… banyera?, determinada). Aquest espai més abstracte pot representar el despertar del poble i de la societat, tal com preguen aquests versos:

Pero algo está despertando

Y baja desde los cerros

Y rugen las avenidas

Y surgen las asambleas

Pero algo está despertando

Així doncs, Mafalda canta a la capacitat de resistència de la societat i a la fortalesa que té tot un poble unit. Però, de nou, sorprén el seu estil, perquè si, pot ser, abans l’estil en què es reivindicava era una mica més agressiu, aquest cop La Plaza celebra aquesta festa de reivindicacions i de drets. 

 

De nou, sense cap dubte, Mafalda treu a la llum cançons que demostren a la perfecció el seu rodatge com a músics, com a banda, i a sobres de l’escenari. L’experiència i la qualitat musical es deixen notar en cada treball de Mafalda. Pot ser, la Covid haja frustrat la gira del grup, però almenys, no ens quedarem sense novetats d’aquest grup valencià. 
Article corregit per Anna Albert.
Traductora i correctora en constant aprenentatge de noves llengües. Dolçainera a temps parcial i esperantista a temps complet. Apitxà em pariren i ací estic.

 

Article escrit per:

Tàrsila Galdón

Periodista en procés de constant aprenentatge, amb ganes de contar històries que siguen capaces de desestabilitzar imperis sencers. Ací em trobe també, escrivint sobre música valenciana: un món que a poc a poc, em sedueix cada cop més. Encara que us he de confessar que el meu gran amor acadèmic és, per ara, la comunicació política.

Anteriors

ZOO han publicat el títol i la portada del seu pròxim disc “Llepolies”

Recents

Tenda anuncien el seu nou àlbum i un senzill amb Carles Caselles

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Sons de Xaloc

Sons de Xaloc