Les històries d’Els Amics de les Arts

Estem avesats a una música amb lletra -en part perquè la música instrumental no és comercial-, però especialment a la música que ens conta històries. No és desconegut el fet que som éssers creatius, i el fet d’escoltar una cançó que narra un comiat, un mal d’amors o ja sia la vida d’un personatge ens fa inventar l’escenari, les olors, els vestuaris, l’oratge, etc. En definitiva, fa que usem el magí, això que tant ens agrada. No és preciós???

Este article se centrarà en un parell de narracions d’Els Amics de les Arts que em fan imaginar mil escenes.

“Reikjavík”, Bed & Breakfast (Discmedi, 2009)

Mitjançant la trista separació d’una parella que acaba de trencar se’ns fa un recorregut pels seus records viscuts, sentiments més fondos i per les esperances d’un futur sense cadascun. Comença amb el repartiment de les coses que compartien junts, més endavant té lloc l’adeu -en què es desitgen unes paraules d’amor- i acaba amb unes petites visions de com seran les seues vides sense l’altre.

És la cançó d’una història en específic, però alhora és la de tots els que hem passat, passem o passarem per una situació semblant.

“Ara potser et sembla que el món s’acaba i que ho hàgim de cremar tot, però tant tu com jo en trobarem un altre i tot es posarà al seu lloc”.

Els Amics de les Arts es varen encarregar de donar-li un afegiment a la història; el videoclip del tema consta d’un pla fix a la finestreta d’un tren, el paisatge del qual és Islàndia (lloc on s’adreça un membre de la parella). Açò fa pensar que el relat succeïx a la ment d’aquesta persona, és a dir, que el viatge se’l passa recordant la ruptura i dedicant-li unes boniques paraules.

Tot i que la versió original és excel·lent amb eixe xilòfon tan tendre, recomane la versió que varen interpretar Els Amics i Suu a la sèrie Els dies més dolços vol#2 (des de casa), durant el confinament.

“Tots els homes d’Escòcia”, Espècies Per Catalogar (Discmedi, 2012)

Explica com Els Amics a Escòcia entren a un pub de música en directe i de caràcter vellós. Així que no estan conformes amb l’experiència, un dels homes que hi havia assegut s’aixeca decidit a cantar una cançó, la qual fa sobtar Als Amics pel seu talent.

El que ressalte d’esta cançó és el fort caràcter descriptiu, la qual cosa et teleporta al lloc i et fa viure la interpretació del vell.

“I seiem a prop del foc, al costat un vell amb barba que duu manta i espardenyes, sota seu hi dorm un gos”.

També n’hi ha la versió de confinament.

En certa part, podem comparar la música amb la literatura, ja que fem el mateix exercici que amb la segona; viure històries d’altres en la nostra pell (inclús fer-les nostres, en empatitzar tant). De fet, d’això n’és conscient el grup: “Les dotze cançons d’aquest disc parlen d’històries quotidianes i de relacions de parella, però sempre des de l’humor. Parlen d’històries en les quals tothom es pot veure reflectit, i és que la proximitat és un dels punts forts del grup”.

Víctor Gil Lucas

Vinc del Vinalopó i ara mateix estic guisant Filologia Catalana; esta és la raó de ser ací. Tres coses que m'encanten són: les rebequetes, l'esquirolet d'Ice Age i el palo santo. I també l'Amy Winehouse.

Anteriors

“Eterna”: el debut que Saüc que ha sobreviscut a la pandèmia

Recents

Vrademargk du el death metal més enllà amb “Arrelats”

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *