Les Normes de Castelló: una trobada amb sabor d’esperança entre les dents

El passat dissabte es va celebrar la Commemoració del 89 Aniversari de les Normes de Castelló. Fou una trobada que encara ara, només recordar-la, esborrona: música, tradició, foc i reivindicació. Tot va començar a les sis de la vesprada i va acabar prop de les deu de la nit: Xavi Sarrià i el Cor de la Fera van posar punt final a una jornada que, després de dos anys de pandèmia, semblava un xicotet miracle. Quasi tot acte cultural representa un miracle, últimament: han sigut dos anys molt durs i poder tornar a sentir la música tan a prop, amb tanta gent al voltant és estrany i a la vegada, terriblement bonic. I això va suposar la Commemoració del 89 Aniversari de les Normes: una reconciliació amb la cultura que permetia (quasi) assaborir les sensacions de la vella normalitat. 

La cita començava al Museu Etnològic de Castelló, concretament, a les 18:00 hores de la vesprada i només girar el carrer cavallers, t’ensopegaves amb un bon grapat de persones que, puntuals, estaven llestes per commemorar les normes. Un oceà de camises grogues de la Conlloga de Castelló et donaven la benvinguda juntament amb els dolçainers/res i els i les tabaleters. Per qui arribava molt just, tot va començar molt ràpid: Castelló per la Llengua va llegir un primer manifest i quasi de seguida, la cercavila va començar. 

La marxa estava encapçalada pels Botafocs de Castelló, que van enlluernar als ciutadans i ciutadanes. Enrere, les dolçaines, tabals i vestits tradicionals emborratxaren uns carrers plens de vida seguits, també, dels propis manifestants. Una vegada la cercavila va arribar a la plaça de l’Ajuntament, les muixerangues valencianes entraren en acció i amb l’himne que ja tots i totes coneixem, les nenes i els nens quasi toquen el cel de la Plana. Es va llegir un segon manifest, per qui no recordara la raó de la trobada, perquè no tot és festa i alegria: tot té un significat. 

Recordeu amb mi?

L’any 1932 es va signar a la ciutat de Castelló un acord per part de representants del món de la cultura, del valencianisme polític i institucions culturals. Així doncs, aquest acord va suposar una passa endavant en la normativització de la llengua: s’acceptava (tot i que amb matisos) la reforma ortogràfica empresa al Principat per l’Institut d’Estudis Catalans, amb Pompeu Fabra al capdavant, i que s’havia materialitzat en les Normes ortogràfiques de 1913, i la Gramàtica catalana, del 1918.

Però tornem a l’actualitat després d’aquest petit incís, d’acord? Perquè ara s’apropa un dels millors moments de la jornada: just quan es va iniciar l’anada cap a la plaça l’Hort dels Corders. La Trocamba va acompanyar aquest passeig amb molta, molta festa: tot era espontaneïtat, alegria, palmes i balls tradicionals. Una festa, sí, però una gran festa per la cultura valenciana, eixa que de vegades sembla oblidada. 

I finalment, a les 20:00 hores del capvespre, va arribar el concert més esperat: el de Xavi Sarrià i el Cor de la Fera. Tot i que hi havia un recinte amb cadires garantint la distància de seguretat, fora hi havien moltes persones gaudint de la música. La Plaça l’Hort dels Corders es va omplir, tant dins com fora i amb una escenografia molt acurada, Xavi Sarrià va interpretar gran part del seu repertori, tots es deixaren la veu amb l’Esperança entre les Dents, eixa cançó que dona nom al seu últim àlbum.

Però el concert no fou sols música, durant l’espectacle (gràcies a eixa escenografia abans esmentada) es van succeir una sèrie de vídeos on apareixien grans referents, com ara, Pep Gimeno. Es reivindicava allò que no hauria de ser necessari reivindicar: la cultura, la necessitat de guardar-la, de cuidar-la. I així, la nit va arribar, i més que mai, amb l’esperança entre les dents.

Tàrsila Galdón

Periodista en procés de constant aprenentatge. Comunicació al Segell Primavera d'Hivern i a Metrònom. Col·laboracions vàries. Música (tot i que terriblement arrítmica) i llibres. Em solc deixar caure per ací, tant per la bona gent com per la xicoteta comunitat que hem creat.

Anteriors

‘Fotosíntesi’, l’oda a l’amor de La Fúmiga

Recents

Novembre Elèctric continua amb l’estrena de ‘Memento’

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà.