‘Llepolies’: el retorn d’uns ZOO més hedonistes que mai

Llepolies (2021, autoeditat) no necessita presentació, és una estrena anticipadíssima que ja duem esperant des de setembre de l’any passat, quan ZOO va anunciar que tornaria. “Avant” i “Llepolies” (el tema que titula el treball) van ser els dos avançaments del tercer àlbum d’estudi del grup gandiense espremuts pels seus fans. Aquestes ganes han esdevingut –en menys d’una setmana que porta l’àlbum fora– més de dos milions de reproduccions a Spotify.

Si alguna cosa es pot dir d’aquest elapé, és que ZOO ha utilitzat el seu temps per a elaborar una obra amb la qual sentir-se realment satisfets i, sobretot, per a divertir-se amb la seua composició. De fet, ells mateixos han afirmat que Llepolies és fruit «d’una actitud molt hedonista». Això s’ha traduït en aspectes com la diversitat electrònica de les instrumentals; ho hem pogut veure al llarg de tot el disc. Exemples d’això són el ritme d’inspiració breakbeat d’”Avant”; “La del futbol”, que incorpora en la seua base– ja de casa, extremadament ballable– elements del flamenc que recorden quasi a Califato ¾ o “Tobogan”, que pega bots entre l’hardstyle i uns sintetitzadors més atmosfèrics. 

Una altra característica de Llepolies que crida l’atenció és la cura amb què estan escrites les seues lletres, més allunyades de la consigna bàsica; encara el contingut polític i reivindicatiu hi és sempre present. Aquest aspecte s’evidencia, sobretot, en l’erotisme del tema titular del disc o en la ironia de “Tobogan”. Per una altra banda, si aquest bé és un disc amb una gran varietat de sons, també ho és respecte a les temàtiques. La veu de Panxo ens duu una reflexió sobre salut mental en “Deixa’m que caiga”, mentre que “Diània” és un cant d’amor a la terra que avisa sobre la despoblació. A més a més, veiem com els gandienses busquen reivindicar-se a ells mateixos a través de temes com “La dels Beatles” o “Cançó Pòstuma“; aquesta última, sobretot, amb una colpidora sensació de despedida.  Malgrat que el més comú és catalogar a  ZOO com “grup que mescla rap i electrònica”, la veritat és que en aquest àlbum s’ha esforçat a incloure més parts cantades sense fer que desaparega el sentit hip-hoper del disc en general. 

Llepolies és un disc que es desborda amb la creativitat dels seus creadors. Té molts elements interessants i innovadors, però li falta alguna cosa que l’acabe de vertebrar i de donar-li una direcció concreta. Seria injust dir que hi ha cançons que estan en el disc per estar, però sí que és veritat que a algunes els falta alguna cosa o es podrien polir un poc més. En qualsevol cas, aquest és un retorn als escenaris més que digne per a un grup que, en els 7 anys que porta, ha aconseguit arribar al cim de l’escena valenciana.

Article corregit per Víctor Gil.
Guisant Filologia Catalana, alhora que fregisc art, música i diversos coneixements. Aquesta és la raó de ser ací, corregint o escrivint. Tres coses que m’encanten són: les rebequetes, l’esquirolet d’Ice Age i el palo santo. Tant de bo Aretha Franklin haguera cantat en valencià, per a escriure-li un article de vint fulles i quedar-me més ample que llarg.

Vlad Hostyuk

Vlad Hostyuk

Estic en aquest mitjà per a contar tot el que a mi mateixa m’agradaria que em contaren sobre el mon de la música en valencià. Em flipen tres coses: el heavy metal, els videojocs i contar històries. Aquesta última, et garantitze que la trobaràs ací. Escric per a trobar la la veritat que s’amaga darrere d’una realitat cada vegada mes complexa. Busca’m a @LVgVber a Twitter i si vols saber el que escolte de normal ho pots trobar ací: https://open.spotify.com/playlist/1MyvVu9WqMY2C0rxRIZkco

Anteriors

Setmana farcida de llançaments musicals: Zoo, Vienna, Beth, Joe Pask…

Recents

El Warm Up de Bad Gyal

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *