Miquel Moya: “Està bé que apareguen nous artistes perquè no ens quedem amb els quatre grups de sempre”

Miquel Moya és un cantautor de Sabadell que va publicar el seu primer disc Iris (La Cúpula Music) el passat novembre de 2019. Durant el confinament, i a l’espera de poder presentar l’àlbum en directe, ha versionat algunes de les seues cançons preferides amb la seua família a les Quarantine Covers, penjades al seu canal de Youtube.

Com has portat el confinament?

En principi bé. Estem bé de salut, que és el més important. Hem tingut alguns alts i baixos com tothom. Moments de necessitar sortir ja i airejar-te. He mirat d’aprofitar, fer feina, avançar i portar-ho de la millor manera possible.

Has fet moltes videotrucades?

Tampoc moltes. N’he fet algunes, de tant en tant, amb la família, amb els avis, els amics. La gent més propera que potser trobes a faltar. Però tampoc gaire.

Aquesta és la primera entrevista que et fan amb videotrucada durant el confinament?

No. Em van fer una a El Segell, també amb videotrucada. Però deu ser de les poques, solament aquestes dos. Té el seu punt divertit. És com els concerts en streaming. És estrany perquè no veus la gent. En vaig fer un per al Festival Esperanzah i la veritat és que va ser peculiar. Però ens hem de reinventar, perquè si no tenim concerts ara per ara… És el que podem fer.

Has estat molt actiu durant el confinament. Tant el Festival Esperanzah com les Quarantine Covers. Com et va vindre al cap esta iniciativa?

He crescut en un ambient musical perquè els meus pares també van tocar de joves. Així que vaig pensar com podia col·laborar en aquesta situació tan extrema i tan estranya. Cosir mascaretes no, perquè algú podria perdre el nas. Em va sorgir fer música i compartir aquestes versions en família. Sembla que a la gent li ha agradat. S’ha pogut identificar, distraure’s o desconnectar amb les versions.

Un fet bonic de les Quarantine Covers és que les realitzes en família. És bastant distintiu.

És atractiu. No és la versió d’una sola persona tocant el piano o la guitarra. Si no que és també compartit amb la família. Això és el que ha caigut en gràcia, perquè potser les altres famílies no ho poden compartir de la mateixa manera.

Heu versionat des dels Beatles, a Harry Styles, Daft Punk, Bruno Mars… Hi ha algun fil conductor a les cançons escollides?

Les vaig escollir perquè són referents musicals que m’han impregnat i m’agraden. Són les meues influències musicals i em feia gràcia versionar-les. Però no hi havia un interés concret.

Iris, el teu primer disc, es va publicar el novembre de 2019. Has pogut presentar-lo en directe o t’ho ha impedit el confinament?

Anàvem a començar a moure els directes del disc a l’estiu. La idea era fer diverses actuacions i concerts, i anar presentant-lo per diversos llocs. Però ens ha enganxat la situació en ple i ara estem parats. La cosa tira llarga, així que fins setembre o octubre no podrem arrancar els concerts. Potser aquest estiu en algun lloc petit, amb mesures de seguretat, sí que es pot fer una actuació. Però de moment estem en standby.

En algunes entrevistes comentaves que havies concebut el directe d’Iris per a teatres i no tant per a grans festivals. A causa de l’obertura de teatres en les darreres fases amb reducció de l’aforament, penses que podràs actuar aquest any?

El 2020 encara podré fer algun concert. En petit format, a alguna sala menuda i amb mesures de seguretat. No sóc un artista de moure masses i actuar davant molta gent. Potser amb un poc de sort sí que podreu veure’m aquest any.

A No és un secret escrius «No és un secret, no és un misteri, tu tens el control». Durant l’elaboració d’Iris, en algun moment has pensat que no tenies el control del resultat?

Al meu projecte musical mane de mi mateix. Estic amb un equip com és el segell de La Cúpula, però sempre he dirigit el timó i és una de les coses que m’agraden. L’artista ha de ser qui establisca com vol que siguen les seues cançons, el seu projecte, el seu ideari del directe… Després vas creant el teu equip i et vas assessorant. Però el més important és tindre la decisió final. No és un secret parla d’això. Cadascú té el control d’allò que realment vol aconseguir.

En un vers de Com si res, esmentes «Només jo podré creure en mi». Has rebut molt de suport al desenvolupar Iris o decidir gravar el teu propi disc?

Els meus pares creien en el projecte i m’han ajudat a tirar-lo endavant. Fins i tot, ajudar-me a subvencionar-lo. M’ha vingut molt bé tindre el pilar de la meua família que em suporta en el que he decidit fer i el que vull tirar endavant. Alguns amics sempre m’han donat suport i han cregut en mi i han demostrat estar al meu costat.

«La vida gira i canvia» és un vers que repeteixes diverses vegades a Canvis constants. Ha canviat molt la teua vida des que vas començar el teu projecte personal?

No ha canviat molt. Estem parlant d’un projecte a petita escala, no un boom que haja eixit a un programa de televisió en el que estic molt exposat. Seguisc eixint amb els meus amics, seguisc eixint pel poble i fent vida normal. Pel que fa a la feina o música, sí que he notat una diferència. Potser hi ha més feina o més oportunitats, però la meua vida segueix igual.

A Mil coses que faria per tu, el teu primer senzill, deies «Robaria el món per tu». És figurat o estaries disposat a fer un acte delictiu per una persona que tingueres en gran estima?

Per l’amor es fan bogeries. Delinquir no, siguem bona gent i quedem bé. Però per aquelles persones que estimes, no solament la teua parella, sinó els teus amics o la teua gent; sí que sóc una persona que faria moltes coses per ells i ho donaria tot. Mil coses que faria per tu parla d’aprendre a valorar a aquella gent que ha estat tant als bons moments com els dolents.

Actualment estudies al Liceu i vas guanyar el teu primer premi en un concurs de música als catorze anys. Els teus coneixements musicals, sobretot al piano, han influït molt en la composició d’Iris?

A mi m’ha servit molt per a anar creixent com a músic. No dic que siga necessari perquè hi ha molts cantants o grups que no han passat per un conservatori. Però sí que està bé formar-te i anar aprenent i treballant el teu instrument. Siga el cant, el piano o la guitarra. Perquè si realment vols dedicar-te a la música, com més eines tingues i més recursos serà més enriquidor. En les composicions del meu disc sí que es nota, que m’han influït diferents estils o algunes coses que he aprés al conservatori.

Quina part de l’elaboració d’Iris has gaudit més? La composició de les cançons, l’enregistrament, el disseny, la distribució…?

M’ho vaig passar molt bé a la gravació perquè vaig tindre la sort de treballar amb dos productors molt apreciats, Doods & Magrinyà, i em van ajudar molt a posar aquest carinyo a les cançons. Van cuidar cada so, cada instrument… Va ser un procés molt bonic. També vaig treballar amb Santos & Fluren a Mil coses que faria per tu i Estel fugaç i va ser una experiència molt enriquidora.

Al disc col·labores amb diversos músics i la formació en els teus directes serà la d’una banda. Aquests músics són companys amb els quals has treballat en anteriors projectes?

Els músics que m’acompanyaran al directe són companys i amics. Algun d’ells té altre projecte, però al que li done importància és a poder fer créixer el teu projecte amb gent que t’estimes i que crega en el projecte. Quedarem aviat per tornar a assajar i preparar els directes de nou. Tinc ganes de veure’ls perquè els trobe a faltar.

Iris no és el teu primer projecte musical. Has format part de Badochs i altres grups.

Badochs és el meu primer grup. Era un grup de versions amb els meus amics. Va ser una etapa molt enriquidora, perquè el vaig fer amb els quatre amics del poble. Ens vam ajuntar i vam decidir passar-ho bé i fer versions. Vam fer molts concerts, per la nostra zona d’El Maresme. Érem uns xiquets.

Entre els teus referents esmenes a Jamie Cullum, Keane o Alicia Keys. O també és cert que a ta casa escolteu molt Els Pets. Però quina és la música que realment més t’influencia?

M’agrada escoltar molta música i enriquir-me de molts estils diferents. No tinc un artista preferit. Sí que tinc eixos referents, perquè són grups o cantants que s’acompanyen amb el piano. Però d’ací també m’agrada molt Joan Dausà. Recentment estic escoltant molt l’Allen Stone, que em recorda a l’Stevie Wonder per les seues línies de veu.

No tens cap grup preferit ni…

No, no m’agrada encasellar-me. Ni amb cap estil en concret. El meu estil sí que és molt pop, però m’agrada escoltar de tot.

I faries música allunyada del pop en el futur? Ja que has esmentat que no t’agrada encasellar-te.

No se sap mai. De fet, Iris té una sonoritat de pop, però moltes influències del funky a No és un secret. O Canvis constants té patrons més propers al jazz. El que tinc clar és que, com artista, no vull estancar-me. M’agrada anar evolucionant i cantant. Així que no descarte més endavant traure un àlbum que no siga pop, que siga d’altre estil. Si t’estanques no evoluciones.

Creus que formes part d’una nova generació de cantants?

La música es va regenerant, i van apareixent nous grups constantment. Hi ha molta saturació al mercat perquè cada dia surt un parell o tres de grups. Però a la vegada també està bé perquè es va refent el cicle i no ens quedem amb els quatre grups de sempre. Anem descobrint nous grups i sonoritats. Tant al panorama català i valencià com a l’espanyol hi ha una gran quantitat de grups joves amb molt de talent.

Quina és la teua cançó preferida d’Iris?

No tinc una preferida. Però estic molt content perquè el confinament m’ha ajudat a fer noves composicions i et diria que estic content de les noves dues cançons que m’han eixit i que es podran veure ben aviat. I del disc, depén del moment. Cadascuna té un missatge amb la que la gent pot sentir-se identificada depenent de cada etapa. Estel fugaç té un missatge de superació i creure en tu mateix; Com si res també. Canvis constants o No és un secret es relacionen més amb millors etapes, en les que hi ha més llum.

Un disc que ens recomanes?

Momentum de Jamie Cullum. Té un estil pop amb influències jazz. La producció, els arranjaments… és una passada.

Carlos Cuesta i Martínez

Carlos Cuesta i Martínez

Els meus pares em van ensenyar bona música de menut, però per algun motiu ara escolte Bad Gyal. Sent deler per l’indie, el trap i el jazz, però no m’ho tingueu en compte. Si vols saber quina música escolte la tens ací: https://open.spotify.com/playlist/5sZbp32vvHghSL4qQYojdb

Anteriors

El coronavirus refreda les esperances de professionalitzar la indústria musical

Recents

Abisme i els avançaments del seu proper ‘Històries per a no dormir’

X
X