El missatge feminista augmenta un 11% des del 2015 a la música en valencià

Tesa durant la seua actuació al Trovam Pro-Weekend 2019. Autor: Andreu Esteban.

La música en valència es troba, com molts altres àmbits de la nostra realitat social, en un moment de canvi. O almenys, en les acaballes d’una transició que va començar anys enrere. L’evolució del panorama musical en valencià, el seu procés de major professionalització i l’entorn social i polític han deixat empremta en el missatge dels artistes en la nostra llengua. Així que a Sons de Xaloc hem realitzat un estudi per esbrinar quina ha sigut la temàtica de les cançons durant els últims deu anys.

La passada dècada ha sigut clau en el desenvolupament de la música feta en la nostra llengua: a nivell més popular, els primers anys de la dècada passada suposaven el final de l’hegemònica etapa dels principals grups. Obrint Pas va aturar la seua activitat l’any 2014, tres anys després de Coratge (Propaganda pel Fet!), la seua darrera publicació; eixe any també s’acomiadava Orxata, un dels principals referents, després del seu darrer 3.0 (Autoeditat, 2013). Poc després ens deixarien La Gossa Sorda ―2016― i Aspencat ―2017―. L’acomiadament dels ídols va donar lloc a l’eclosió de nous grups amb una identificació més concreta i segregada als seus gèneres musicals i, al mateix temps, la diversificació del públic. Així que, aquests canvis en el panorama musical quina incidència han tingut en els discursos de les cançons?

Els resultats de l’estudi mostren quines han sigut les temàtiques més tractades al missatge de la música en valencià entre 2009 i 2019. Amb considerable diferència respecte a la resta de categories, les lletres amb temàtica emocional o personal han sigut les més comunes, fins al 43,2 % del total. La següent temàtica amb una major presència a la passada dècada va ser la reivindicació, en les seues diferents façanes, amb el 25,3 % de les cançons analitzades. Les cançons romàntiques són el següent grup més nombrós, representant el 17,7 % del total. Finalment, els grups menys nombrosos han estat les cançons amb lletra popular ―5,2 %―, les que descriuen el País Valencià com una pàtria ubicada al Mediterrani ―2,0 %― i aquelles que no han pogut ser identificades ―«Altres», el 6,6 %―.

Emocions:

Soledat, incertesa
18.6%
Resiliència, optimisme
12.4%
Acte creatiu/compositiu
4.9%
Enyorança
4.3%

Pel que fa a les cançons de temàtica emocional, les emocions més comunes han sigut els sentiments de soledat i d’incertesa, representant un 18,6 % del total. En aquest tipus de cançons, els artistes expressen les seues pors, dubtes i frustracions per sobreviure en el nostre món contemporani. Per altra banda, el vessant contrari ―cançons que parlen de sentiments positius com la resiliència o l’optimisme― representa un 12,4 % del total. També tenen una considerable presència les cançons que descriuen l’acte creatiu o compositiu ―les cançons que, al remat, parlen del fet de fer música― amb un 4,9 % i els talls que reflectixen l’enyorança dels artistes ―a la infantesa, a la joventut irrecuperable o al passat en general― que suposen un 4,3 % de les cançons analitzades. També són destacables les cançons que representen accions de la vida quotidiana ―1,5 %― o l’enuig, la ironia i la diàspora ―0,5 % cadascuna―.

Reivindicatives:

Crida a l'acció
7.4%
Defensa de la cultura/memòria
2.8%
Pacifisme
2.7%
Defensa de la llengua
2.3%

En canvi, les cançons reivindicatives, que representen aproximadament una quarta part de la música realitzada a la passada dècada, tenen un gran nombre de temàtiques. Les més comunes ―el 7,4 % del total― són aquelles que criden l’atenció de l’oient per aconseguir la seua adhesió a la lluita pel canvi social. Aspencat, com podeu imaginar, és el grup amb més lletres d’aquest tipus. Les següents temàtiques, no obstant això, representen la seua disconformitat sobre tòpics concrets. El 2,8 % de les cançons de la passada dècada es posicionen a favor de la defensa de la memòria i la cultura popular, junt amb el 2,3 % de cançons que reivindiquen la defensa de la llengua. El pacifisme i la negació als conflictes armats es converteix en una de les temàtiques més tractades pels grups: el 2,7 % del total.

Hi ha moltes altres temàtiques amb una representació menor ―com l’especulació, l’antifeixisme, la desinformació dels mitjans, l’ecologisme o el drama humanitari dels refugiats―, al voltant del 0,5 o l’1 %. En canvi, podem aturar-nos en dues temàtiques que ressalten per la seua evolució al llarg dels anys. 

La primera d’elles, el feminisme, destaca pel seu creixement als darrers anys. Abans del 2015, les lletres de temàtica feminista tenien una representació al voltant del 0 o l’1 %. Però, a partir del 2016, aquesta mena de cançons creixen de manera considerable, aplegant a suposar el 7 % de les cançons analitzades el 2017. Aquesta destacable crescuda la podem explicar amb el sorgiment d’artistes i grups femenins com Pupil·les i Tesa o JazzWoman i Maluks que han pogut fer paleses les dificultats de gènere i el masclisme dalt dels escenaris. Després d’una crescuda de l’11 % respecte a les cançons reivindicatives, el feminisme és la sisena temàtica més present a aquesta categoria.

La segona temàtica reivindicativa que crida l’atenció és la relacionada amb les denúncies i queixes per la corrupció política present al territori valencià. Aquesta aplega a xifres considerablement elevades ―el 6 % del total el 2013, el 4 % el 2016 i el 5 % el 2018― coincidint amb algunes de les dates més decisives del procediment judicial de la corrupció política al territori com la innocència de Camps, la detenció d’Alfonso Rus i les declaracions de Ricardo Costa sobre el finançament del Partit Popular, respectivament.

Romàntiques:

Amor
9.6%
Enyorança de la persona estimada
Dissenyador web 5.1%

Finalment, les cançons de contingut romàntic han sigut el tercer grup més present a la música en valencià dels últims deu anys. Les més comunes han sigut les lletres d’amor ―9,6 % del total― en les que els artistes expressaven els sentiments que senten per les seues parelles emocionals. Una altra temàtica molt present, però, ha sigut l’enyorança de la persona estimada, corresponent al 5,1 % del total. Menys representació han tingut les cançons de contingut eròtic ―l’1,6 %― i les que es penedeixen de relacions romàntiques que, malgrat que plenes de sentiment, esdevenen impossibles per als amants ―1,4 %―.

Metodologia

Per realitzar aquest estudi hem seleccionat un total de cent discs de música en valencià entre els anys 2009 i 2019 ―aproximadament uns deu àlbums per cada any― per analitzar els seus talls i catalogar els seus missatges en les diferents categories. Per fer més representativa la mostra, hem escollit publicacions de gèneres musicals variats, orientats per les nominacions de les darreres deu edicions del Premi Ovidi Montllor. Els resultats han sigut obtinguts després d’analitzar un total de 1032 cançons.

Discs analitzats per any.

Aljub i Krama – Afluències (Picap, 2009); Miguel Herrero i els Autòmats – Cançons en blanc i negre (Cambra Records, 2009); 121 dB – Assaig / Error (Gor Diskak, 2009); Rascanya – Rascanya 1 (Autoeditat, 2009); Pep Gimeno ‘Botifarra’ – Te’n cantaré més de mil (Temps Record, 2009).

Rafa Xambó – Andanes (Picap, 2010); El Corredor Polonés – L’embaràs d’Agniezska (Producciones Malditas, 2010); Soul Atac – Mercat negre (Temps Record, 2010); Sitja – Musicabulari (Cambra Records, 2010); Andreu Valor – En les nostres mans (Mésdemil, 2010); Òscar Briz – L’estiu (LaCasaCalba Ed., 2010); Néstor Mont – Amor de terra (Autoeditat, 2010).

Raimon – Rellotge d’emocions (Picap, 2011); Apa – Cants i cants (Temps Record, 2011); Obrint Pas – Coratge (Propaganda pel Fet!, 2011); Orxata – 2.0 (Autoeditat, 2011); Pau Alabajos – Una amable, una trista, una petita pàtria (Bureo músiques, 2011); Rapsodes – OUIEA (Mésdemil, 2011); Mugroman – Volem més (Mésdemil, 2011); Carles Dénia – El paradís de les paraules (Comboi Records, 2011); Arthur Caravan – Atles enharmònic (Malatesta Records, 2011); Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, Pep Gimeno ‘Botifarra’ – La barraca (Discmedi, 2011); Senior i El Cor Brutal – Gran (LaCasaCalba Ed., 2011); Miquel Gil – X Marcianes (Temps Record, 2011); Feliu Ventura – Música i lletra (Propaganda pel Fet!, 2011).

Arrap – Ara va de bo (Autoeditat, 2012); VerdCel – Els dies del Saurí (Temps Record/Edicions Bromera, 2012); Aspencat – Inèdit (Autoeditat, 2012); Miquel Herrero i els Autòmats – Les revelacions microscòpiques (Cambra Records, 2012); Joan Amèric – Directament (Temps Record, 2012); Pau Miquel Soler – L’amor o la guerra (Autoedició, 2012); Pep Laguarda & The Reisons – Plexison impermeable (DiscMedi, 2012); Atupa – QuatribaRap (Mésdemil, 2012).

Mara Aranda & Solatge – Lo testament (Bureo músiques, 2013); Mox Nox – Damnatio Memoriae (Polze de la mort, 2013); Aspencat – Essència (Autoeditat, 2013); Lluís Vicent – El dia de després (Mésdemil, 2013); Pepet i Marieta – Lo món d’un mos (Mésdemil, 2013); Atzukak – Els colors del roig (Autoeditat, 2013); Orxata – 3.0 (Autoeditat, 2013); Ovidi Twins – Animalets (LaCasaCalba Ed., 2013).

Tomàs de los Santos, Borja Penalba – Dones i dons (Mésdemil, 2014); Sitja – Good Laboratory Practices (Autoeditat, 2014); Novembre Elèctric – Intacte (Mésdemil, 2014); Hugo Mas, Arthur Caravan – Hegener (Música de Telers, 2014); We Are Not Brothers – No som germans (Autoeditat, 2014); Gent del Desert – Processionària (Comboi Records, 2014); El Corredor Polonès – Fenòmens tangibles (Tourbolet, 2014); Senior i el Cor Brutal – El poder del voler (Malatesta Records, 2014); VerdCel – Argilaga (Temps Record, 2014); Zoo – Tempestes vénen del sud (Propaganda pel Fet!, 2014); Gener – El temps del llop (Mésdemil, 2014); Clara Andreu – Entrelínies (Mésdemil, 2014); La Gossa Sorda – La polseguera (Maldito Records, 2014); Tardor – Una ciutat invisible (Mésdemil, 2014).

Mara Aranda – Mare vostrum (Picap, 2015); Mox – Tuactes i rebomboris (Mésdemil, 2015); Aspencat – Tot és ara (Halley Records, 2015); Smoking Souls – Nòmades (Propaganda pel Fet!, 2015); Ivan Brull – Canvi dels àngels (Comboi Records, 2015); Inèrcia – Sendes salvatges (Mésdemil, 2015).

Ona nua – Un gat i l’home al seu costat (Mésdemil, 2016); Musicants – Adsabara (Picap, 2016); Atupa – Quasi res porta el diari (Autoeditat, 2016); Gener – Oh, germanes! (Mésdemil, 2016); Arthur Caravan – Major propòsit (Autoeditat, 2016); Prozak Soup – Bang! (Autoeditat, 2016); Pau Alabajos – L’amor i la ferocitat (Bureo músiques, 2016); Lilit i Dionís – El temps dels pobles (Mésdemil, 2016); Geografies – De creus endins (Autoeditat, 2016).

Mireia Vives, Borja Penalba – Línies en el cel elèctric (Mésdemil, 2017); Apa – Flamencianes (Mésdemil, 2017); Zoo – Raval (Propaganda pel Fet!, 2017); Candela Roots – Humanité (Mésdemil, 2017); Tardor – Patraix (Primavera d’Hivern, 2017); Smoking Souls – Cendra i or (Propaganda pel Fet!, 2017); Júlia – Pròxima B (Malatesta Records, 2017); Nuc – Arran del Mar (Autoeditat, 2017); Pupil·les – Les silenciades (Autoeditat, 2017); Gem – Dent de lleó (Autoeditat, 2017).

Pep Gimeno ‘Botifarra’, Ahmed Touzani – De banda a banda del Mediterrani (Temps Record, 2018); Carles Dènia – Cant espiritual (Mésdemil, 2018); Frida – Gegants (Autoeditat, 2018); Auxili – Tresors (Propaganda pel Fet!, 2018); Novembre Elèctric – Quart minvant (Primavera d’hivern, 2018); Joe Pask – Salt (Autoeditat, 2018); Els jóvens – Els jóvens (El niño de la hipoteca Records, 2018); Vadebo – La por (Maldito Records, 2018); Jonatan Penalba – De soca-rel (Temps Record, 2018); Inèrcia – Lluita (Autoeditat, 2018); Gener – Cante el cos elèctric (RiuSec, 2018).

Feliu Ventura – Convocatòria (Propaganda pel Fet!, 2019); Miquel Gil – Geometries (Autoeditat, 2019); Tesa – Rural (Halley Supernova, 2019); El Diluvi – Junteu-vos (Halley Records, 2019); Ofèlia – Abisme infinit (Maldito Records, 2019); Nomembers – Nomembers (Hidden Track Records, 2019); L’Emperador – La gran aventura (Primavera d’Hivern, 2019); Abisme – Quasi una victòria (Autoeditat, 2019); L’últim europeu – Naus espacials i altres objectes per identificar (Rock CD Records, 2019).

Carlos Cuesta i Martínez

Carlos Cuesta i Martínez

Els meus pares em van ensenyar bona música de menut, però per algun motiu ara escolte Bad Gyal. Sent deler per l’indie, el trap i el jazz, però no m’ho tingueu en compte. Si vols saber quina música escolte la tens ací: https://open.spotify.com/playlist/5sZbp32vvHghSL4qQYojdb

Anteriors

[Repàs d’actualitat] Es manté el Trovam, ixen diversos videoclips, i alguns concerts s’han hagut de cancel·lar pel coronavirus

Recents

Música a La Safor: 4 grups que fugen del que és tradicional

X
X