Música a La Safor: 4 grups que fugen del que és tradicional

A aquestes altures, resultaria impossible negar que La Safor, pel que fa a la música, és una de les comarques més destacades i prolífiques del País Valencià. La tradició musical saforenca ha perviscut durant anys a través de diferents tipus d’agrupacions, des de bandes locals fins a alguns dels exponents més emblemàtics de la música valenciana; referents de la mida de ZOO o La Raíz. Així i tot, sota l’ombra d’aquests grups famosos, que s’han convertit en vertaders referents, s’ha anat desenvolupant una escena musical molt activa, més enllà de la música tradicional.

A banda del tipus d’estil que grups com Obrint Pas i La Gossa Sorda han consagrat com a «música en valencià» ーeixa combinació d’ska, punk rock, mestissatge i instruments tradicionalsー; d’arreu de la comarca han sorgit nombrosos grups i artistes que exploren gèneres com l’indie, el rock alternatiu o l’electrònica. Aquestes agrupacions, potser, no siguen tan reconegudes, però també mereixen ser mencionades per la seua originalitat i talent. 

Un d’aquests grups són Nuc, un quartet gandià d’indie rock que ha estrenat el seu últim àlbum d’estudi, Tridimensional (MMM Music, 2020) , el passat 5 de juny. Format per Deo Pellicer (Guitarra i veu), Josep Pineda (guitarra, teclats i cors), Michel Soriano (baix) i Jesús Verdú (bateria), Nuc porta en actiu des de 2017, any en què van publicar el seu treball debut, Arran del mar (Nuc, 2017). En aquest curt període de temps, els quatre músics han aconseguit crear un so que es construeix a partir de l’indie i que incorpora elements electrònics o de la música pop. Ser capaços de crear aquestes combinacions els ha valgut el Premi Ovidi Montllor al millor grup revelació en 2017.

Com ja s’ha dit més amunt, el grup, per ara, compta amb només dos LP publicats. El primer està molt més fonamentat en les estructures i els ritmes típics de la música indie, això sí, combinant-les amb unes guitarres distorsionades més properes al rock alternatiu. Tanmateix, és en el disc d’enguany on de veritat s’entreveu el potencial de la banda per a innovar i incorporar elements sonors que donen una major profunditat a la seua música. En qualsevol cas, Nuc és una de les propostes més prometedores de l’indie valencià.

Ara, canviem radicalment de direcció: a Castellonet de La Conquesta, trobem Bacora, un grup de punk rock inspirat en referents com NOFX, Anti-Flag o Blink-182. Amb un estil molt característic dels grups de la costa oest estadounidenca, el grup treballa a partir de la fórmula bàsica de dues guitarres (Fènwich i Keta), baix (Troll), bateria (Mc Avy) i veu (Doc). Fins ara, els castellonetins han produït dos àlbums complets, Surf & raspall (E.A.R. Records, 2014) i Foc you! (E.A.R. Records, 2017), així com el senzill Covid VI, durant els mesos de quarantena.

Si alguna cosa destaca en la música de Bacora són les seues lletres, que demostren que no tot ens ho hem de prendre seriosament. Sovint amb contingut humorístic, però amb la creativitat necessària per a amagar-hi la crítica social. Açò es pot veure, especialment, en cançons com Bakallà, Go home! o Nació valenciana. Així doncs, encara que el punk siga un gènere prou treballat en la música en valencià, aquesta banda aconsegueix fer-li una volta més.

Un altre grup saforenc que, durant el temps que ha estat en actiu, ha desenvolupat el seu estil és King Kong Boy. El conjunt de rock alternatiu format per Eduard Banyuls (veu), Rubén Martín (guitarra i cors), Vicent Calabuig (baix), Toni Roig (bateria) i Jordi Banyuls (guitarra); des de 2010 fins a 2017, ha publicat dos treballs d’estudi: Alcem el vol  (King Kong Boy, 2014) i KKB (Mésdemil, 2017). A través d’aquests dos LP, el so del grup, influenciat per eminències com Arctic Monkeys o Muse, ha anat refinant-se i ha evolucionat cap a una signatura pròpia.

En aquest sentit, Alcem el vol incorporava elements com els instruments de vent metall, guitarres pròpies del funk,  ritmes de reggae o, fins i tot, una cançó country. Mentre que el disc debut és certament un conjunt interessantíssim d’experiments, KKB ja pren una direcció molt més definida. Aquest segon àlbum s’enquadra molt més en l’etiqueta del rock alternatiu, incorporant, fins i tot, elements de l’indie. Encara que no continuen en actiu, King Kong Boy han demostrat que durant la seua trajectòria han sigut capaços d’elaborar un so propi i característic.

Per últim, però no menys important, caldria parlar d’una de les propostes musicals més creatives, no només de La Safor, sinó de tota la música en valencià: Prozak Soup. Aquest grup de Bellreguard porta elaborant, des del seu debut al 2014, un estil de música particular caracteritzat per mesclar l’electrònica —especialment, subgèneres com el trance i el hardstyle— i l’electropop amb sons de heavy metal i hardcore. El grup està format pels vocalistes Joan Palomares i Rafa Nogueroles, els guitarristes Dani Marfil i Jorge Chillarón, Joan Angel als plats de DJ i el bateria Marcos Sarió i, fins ara, han produït quatre àlbums complets i diversos senzills. Entre aquests últims destaca la versió de la cançó d’Ovidi Montllor, L’escola de Ribera, que han composat durant el confinament.

La discografia de Prozak Soup es composa dels títols Imbècil (Mésdemil, 2014), Bang! (Prozak Soup, 2016), Very Empastre (Prozak Soup, 2017) i Blablabla (Halley Supernova, 2019). Durant aquesta trajectòria, el seu estil es torna cada vegada més maximalista i saturat, mentre que l’electrònica hi pren cada vegada un paper més rellevant. Tal vegada, la seua proposta puga semblar estranya, però no es pot dubtar que és original.

Aquest article s’ha publicat originalment a Bresca, la revista de Vilallonga de la Safor

Article corregit per Joaquim Cano
De La Nucia (Marina Baixa), graduat en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant. Especialitzat en estudis literaris i treball de corpus lingüístics. Professor de trinxera al Baix Segura. Prop del tsundoku. Poliamorós amb la música, format a escola i carrer. Integrant del programa La Xarradeta. Obsessiu i, de vegades, versut.

Article escrit per:

Vlad Hostyuk

Vlad Hostyuk

Estic en aquest mitjà per a contar tot el que a mi mateixa m’agradaria que em contaren sobre el mon de la música en valencià. Em flipen tres coses: el heavy metal, els videojocs i contar històries. Aquesta última, et garantitze que la trobaràs ací. Escric per a trobar la la veritat que s’amaga darrere d’una realitat cada vegada mes complexa. Busca’m a @LVgVber a Twitter i si vols saber el que escolte de normal ho pots trobar ací: https://open.spotify.com/playlist/1MyvVu9WqMY2C0rxRIZkco

Anteriors

El missatge feminista augmenta un 11% des del 2015 a la música en valencià

Recents

Hivern: “La distància provoca que no pugues estar amb la gent que tens al costat, encara que siguen quinze o vint persones”

X
X