Les conseqüències de la Covid-19 en la indústria musical: destinades a la precarietat?

La Covid-19 ha provocat una crisi global sense precedents. El món sencer s’ha aturat de manera indefinida i, encara que ja comença a veure’s algun raig de llum, el vertader final del túnel encara queda lluny. Ara per ara, és molt difícil saber les conseqüències de la pandèmia a mitjà i llarg termini, però les repercussions més palpables ja estan sent devastadores en molts sectors, com el de la indústria musical.

Els músics han vist com de sobte s’ha aturat la mínima estabilitat que podien tindre, això en el millor dels casos. I és que tots els grups s’han vist obligats a aturar la seua activitat: gires, concerts, assajos, creació de contingut, promoció o venda de marxandatge en forma física. La planificació i el treball dels últims mesos s’ha truncat i els ingressos que podrien tindre les bandes s’han paralitzat. 

La suspensió indefinida de la música en directe ha suposat, per exemple, que hi haja grups amb un disc publicat recentment -amb la inversió que això suposa- però del qual no en poden obtenir beneficis ni fer-ne una promoció com cal. A altres grups els ha pillat a mitjan procés de creació de cançons noves (composició, producció o gravació) i no saben quan podran reprendre la tasca de la qual depén la seua futura trajectòria. 

Pau Camps de Smoking Souls relata que «la falta de prestacions a la cultura a causa de la manca de regularització d’este sector, el qual no pot permetre’s el ‘luxe’ de donar-se d’alta cada actuació o pagar una quota d’autònoms, ha deixat molts músics a la deriva sense poder emparar-se en res». I és que durant aquesta crisi s’ha evidenciat el desemparament dels músics, i la precarietat que això suposa. «Quan acabe esta situació, és probable que molts grups no puguen fer gires tan extenses ni dedicar-se exclusivament a la música. Un sector ja de per sí vulnerable i de vegades precari per a moltes, ara potser ho siga més», afegeix Pau. Una situació precària provocarà que fer contingut musical siga un privilegi, i això no ho podem consentir. 

Per totes aquestes raons el futur esdevé molt incert. La precarietat al món de la música, sumada a l’exigència dels últims anys, ha obligat que moltes de les bandes del País Valencià hagen d’endeutar-se cada vegada que volen traure material nou, des de les bandes més emergents fins a les bandes més consolidades. Així, en aquests moments trobem que molts músics estan endeutats, sense cap font d’ingressos i sense ningú que els empare. 

“Pinya”, d’Apologia, ens conta com per llançar el seu últim disc i per poder promocionar-lo han hagut de fer una gran inversió: «Vam fer una gran inversió per traure el disc el passat novembre i per promocionar-lo. A més, ara acabem de fer una altra inversió per a traure nou merxan, el qual no podrem vendre fins que no tornem a fer concerts». Sembla, també, que la implicació de les institucions serà clau per mantenir als nostres grups. «Encara que hem fet bastants concerts, alguns han sigut organitzats per nosaltres, i no hem obtingut grans beneficis. Amb les festes de la Magdalena i els concerts d’estiu esperàvem obtenir un nou impuls econòmic per tirar endavant», continua.

D’altra banda, l’escriptora i investigadora Remedios Zafra afirmava en una entrevista per a El Salto que hi ha una motivació vocacional i alimentada d’expectatives que ha provocat una acceptació generalitzada de la precarietat com una part del procés musical. I aquest camí resulta ser molt dur en la majoria dels casos, encara més si no acceptes les regles del joc de la indústria. També, una tradició en molts casos egocèntrica i de treball en solitari dels artistes, sumada a l’individualisme i la competitivitat del capitalisme, sembla ser un dels motius pel qual ens hem quedat sense vincles entre músics i desemparats d’una organització col·lectiva sindical. 

Pel que fa a l’altra cara de la indústria musical, els concerts en directe, molta gent tem que la bombolla creada els últims anys explote. Molts festivals han anunciat el seu ajornament, com per exemple el Viñarock, que ha canviat la data habitual per al pont d’octubre. Això produeix una situació esperpèntica en què, per exemple, entre els dies 8 i 11 d’octubre coincideixen festivals com el Viña Rock, el Festardor, el SanSan, l’Iruña Rock, l’Extremusika o el Mallorca Live Festival, entre altres. 

Això ens porta a fer-nos una pregunta: és possible compactar en uns pocs mesos tots els festivals que se celebren a l’Estat en un any? La inviabilitat sembla evident, almenys al mateix nivell d’infraestructures i de públic que abans. La situació futura és difícil de predir però sembla inevitable que aquesta bombolla explote i que molts festivals no sobrevisquen a aquesta crisi, sobretot els que han basat la seua economia en préstecs i no en recursos propis. 

Si no volem que els grups que escoltem desapareguen, ara més que mai hem de col·laborar. Caldrà consumir molta música en directe quan la situació torne a la normalitat però, fins que arribe eixe moment, és important col·laborar amb ells. Ara més que mai, donem suport a la música. 

Enric Moll

Enric Moll

Filòleg de professió i guitarrista d’afició. Col·labore en Sons de Xaloc com a corrector i, quan em ve la inspiració, com a redactor.

Anteriors

Ulls mescla sons psicodèlics en la seua proposta de rock progressiu

Recents

Com va ser el concert d’ACPV per reivindicar el 25 d’Abril?

Primer aniversari Sons de Xaloc: publiquem el millor d'aquest any. Enllaç

X
X