Nunavut ens refugia a l’Hotel Iglú

Silvie Rothkovic, poeta i pianista, i Jan Garrido, cantant i compositor conegut per pertànyer al grup Xiula, van estrenar el passat divendres el seu treball conjunt. Sota el nom de Nunavut han publicat un disc d’onze cançons anomenat Hotel Iglú (autoeditat, 2021), al qual acompanya un llibre amb un recull de totes les lletres, alguns textos, imatges i molta poesia. Aquest projecte està estretament lligat amb l’últim poemari de Silvie, Als Llacs (La Breu, 2021). Convertir en sonors els poemes de Rothkovic és hipnotitzant i s’encarrega d’explicar i complementar als lectors l’univers particular de l’autora. És cert que Hotel Iglú i Als Llacs no tenen una connexió evident, però sí que creen entre els dos uns escenaris imaginaris i és innegable que una cosa neix de l’altra.

Tot va començar quan Jan va musicar un dels poemes que Silvie li havia regalat i li va enviar el resultat. Van veure que la música que ell feia empastava molt bé amb aquests versos i que, entre els dos, creaven un imaginari, un paisatge, que tenia sentit. D’aquestes imatges tan potents va nàixer Hotel Iglú, que conta la història de l’explorador Peter Freuchen. Aquest queda atrapat a un iglú rodejat de llops, i així comença un viatge ben especial en el qual s’enfrontarà a laberints personals i a somnis que sempre tornen. El més vistós de tot són els paisatges que et transporten a un lloc nòrdic, ple de neu, pins… Aquest es reflecteix molt bé en el seu videoclip, gravat prop de Pedraforca, del primer avançament que van fer del disc, Postals. Amb Nunavut viatgem a un lloc on no hi ha llum als hiverns, però hi ha un refugi enmig d’un mapa borrós.

Jan, allunyant-se de l’estil de Xiula, s’ha inspirat per a musicar aquest treball d’artistes com Ólafur Arnalds, el japonés Chihei Hatakeyama o Sigur Rós. Tan per a Jan com per a Silvie ha sigut un respirar d’aire fresc perquè ixen de la seua zona de confort. També ho han convertit en una oportunitat perquè la poesia estiga més a l’abast d’altre tipus de públic, per a la gent a qui no els agrada llegir, o bé, per a aquells que no lligen poesia.

Tot el disc ha sigut editat per ells sense comptar amb cap discogràfica, motiu pel qual el procés ha sigut un poc més llarg de l’habitual. Alguns dels sons que s’escolten en les cançons són sons que Jan havia gravat en algun dels seus viatges, de la gent, de la natura, dels animals… Per això és tan especial i únic aquest projecte.

Tant de bo Silvie i Jan no paren de treballar junts en aquest meravellós tàndem anomenat Nunavut, fent poesia, música i mescles meravelloses.

Article corregit per Anna Albert.
Traductora i correctora en constant aprenentatge de noves llengües. Dolçainera a temps parcial i esperantista a temps complet. Apitxà em pariren i ací estic.

 

Article escrit per:

Neus Francés i Jordà

Neus Francés i Jordà

Vinc d'El Comtat i soc una matemàtica amant de les lletres. M'encisa llegir, escriure, fer teatre, cantar a la dutxa i el món del cinema. Adore l'ska-jazz, la cúmbia, el reggae i l'indie. Els Amics de les Arts, Obrint Pas i Oques Grasses són els meus referents musicals. Em sol agradar la típica cançó que es posa al disc per a plorar i semblar una intensa.

Anteriors

Oscar Peris, un cantautor amb lletres compromeses

Recents

Tansumica: post-hardcore del Vallès Oriental

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Sons de Xaloc

Sons de Xaloc