On comença Gessamí

Gessamí Boada és una cantant nascuda a Mataró. Amb només 7 anys, té el seu primer contacte amb la música, gràcies al piano. El seu interés pel cant vindria uns anys després. La seua formació comença al Taller de Músics, després es va formar en songwriting a Alemanya i finalment es gradua en Cant Modern i Jazz a l’ESMUC de Barcelona.

L’any 2018 publica el seu primer disc White Flowers (Segell Microscopi) format per onze cançons pròpies, escrites tant en català com en anglès o castellà, i caracteritzades per una mescla de pop i de jazz.  En aquest, col·laboren veus conegudes com les de Judit Neddermann o Léon Rudolf.

Entre 2018 i 2019, paral·lelament a la seua carrera en solitari, forma part del grup femení WOM’s collective com a pianista i cantant. Últimament, l’hem poguda veure col·laborant al single de Gertrudis anomenat Si tothom calla i a l’àlbum de l’italià Alessandro Berghella, Waves of Sand – The Inevitable Downfall. Durant el confinament, ha publicat una cançó dedicada a totes les víctimes de la pandèmia, Dust in the Sky.

On començo jo (Segell Microscopi, 2020), publicat el passat 6 de novembre, és el títol del segon àlbum de la cantautora. En aquest disc, s’allunya un poc del jazz i prova amb nous gèneres com l’indie i la música electrònica, sense deixar de banda l’essència pop. Gessamí Boada segueix apostant per la combinació dels tres idiomes que li són més propers, com ja va fer en el seu primer disc.

Les lletres  d’On començo jo són de temàtiques ben diverses: la connexió entre dos persones en Los dos, el creixement personal i els canvis en Com si no fossis ningú o l’amor propi en On començo jo.

En aquest disc, ha comptat amb músics com Darío Barroso, Arnau Figueres i veus com les d’Elena Gadel, Alessio Arena o Henrio (Enric Verdanguer).

Amb l’emoció i la veritat per bandera, el nou disc de la cantant explora nous ritmes i sonoritats. Si a tot açò li sumem unes lletres que corprenen, fins a ben endins, i unes col·laboracions colpidores, tot deixa entreveure un bon camí per a aquest últim àlbum i per a Gessamí.

Article corregit per Joaquim Cano
De La Nucia (Marina Baixa), graduat en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant. Especialitzat en estudis literaris i treball de corpus lingüístics. Professor de trinxera al Baix Segura. Prop del tsundoku. Poliamorós amb la música, format a escola i carrer. Integrant del programa La Xarradeta. Obsessiu i, de vegades, versut.

Article escrit per:

Neus Francés i Jordà

Neus Francés i Jordà

Vinc d'El Comtat i soc una matemàtica amant de les lletres. M'encisa llegir, escriure, fer teatre, cantar a la dutxa i el món del cinema. Adore l'ska-jazz, la cúmbia, el reggae i l'indie. Els Amics de les Arts, Obrint Pas i Oques Grasses són els meus referents musicals. Em sol agradar la típica cançó que es posa al disc per a plorar i semblar una intensa.

Anteriors

El llegat del flamenc, un gènere que perviu 

Recents

[Repàs d’actualitat] Ciudad Jara aconsegueix tres nominacions als Premis Carles Santos

X
X