Oques Grasses es reivindica amb Fans del Sol

Com no podia ser d’altra manera, perquè la fam apreta, el nou disc d’Oques GrassesFans del Sol” va ser un èxit rotund des del primer moment que es va veure per les xarxes a principis d’any. I és que la gent ja demanava una nova entrega, perquè l’espera de dos anys, des de que publicaren l’últim, s’havia fet massa llarga.

I es preguntareu, i que ens aporta aquest nou disc? I més ben bé ens deuriem de preguntar que és el que no ens ofereix. Perquè si bé la seua música sempre ha estat molt lliure i despreocupada, en aquest disc ens recullen el que acaba sent un popurri d’estils cantats al lliure i amb el més estil chill i familiar que sempre ha caracteritzat les seues cançons. Ens podem trobar amb peces més poperes, algunes que tinguen un aire més indie, o fins i tot aproximacions cap al trap, però és remarcable com s’han aconseguit mantenir amb la seua essència a cada peça passant per tants gèneres.

I és que va quedant clar que després de mig any a les esquenes, el disc ha aconseguit mantenir-se com un referent de qualitat dintre de la música en valencià. Però no solament això, sinó que també s’ha establert com un dels millors discs que sonen actualment als concerts, tot per el seu estil únic de viure i entendre la seua música. Qui anava a dir que les trompetes i les esquelles els portarien al nivell de prestigi que tenen hui en dia.

Es podria dir que aquest disc s’ha volgut imposar com una declaració de intencions, han volgut agafar tot el que representa el grup i ho han volgut plasmar a dotze cançons, de gèneres variats, amb els que han vingut a dir: “aquests som nosaltres, i açò és el que sabem fer”. El camí que han emprés cap a una major professionalització es veu clar.

I es podria dir molt més d’aquest, però és recomanablé escoltar-lo u mateix i deixar que el vincle de creador i receptor es faja a través de les seues melodies. Resumint amb les seues pròpies paraules: “Me la suda que tinguis més likes” / “La branca s’ha fet arbre” / “Potser haviem set més normals, però ens és igual, som on hem de ser, som com hem de ser”. Escolteu la cançó sencera ací.

Àlex Franco

Àlex Franco

Periodista de carrer amant de l'indi Català. Orxata, Oques Grasses i Manel, els meus grups de referència. Conegut com @arrosambcoses a twitter. Llista d'Spotify personal: https://open.spotify.com/playlist/6D6fIeS84eMQJlfYBT7LGz?si=HZhmlnzlTF2xIzyjlKHDWw

Anteriors

Comença la nova edició del Feslloc

Recents

Cinc dies de música amb l’Iboga Summer Festival

X
X