Pau Alabajos: “és imprescindible defensar els nostres drets laborals, però depén de la voluntat col·lectiva”

El territori valencià ja es troba en plena tercera onada de la pandèmia i és també, el més maltractat pel virus. Amb unes dades dia a dia prou preocupants, el fantasma d’un segon confinament atemoreix el sector musical valencià. Artistes, empreses, tècnics, muntadors… tots formen part d’aquest teixit que, durant anys, ha estat marcat per la precarització. La pandèmia, amb tot, no ha fet més que evidenciar aquesta falta de drets laborals. I no és que no s’intentara tirar endavant un sindicat, perquè sí, el SIMUV fou un intent de sindicat dels músics valencians que es va iniciar el 2016, malgrat que al final, es va quedar en stand by. El cantautor Pau Alabajos, qui va assistir a una sèrie de reunions d’aquest intent assemblea, explica què va ocórrer. 

Es calcula que en 2020 s’han cancel·lat uns 25.000 concerts. Malgrat la dada, és cert que alguns concerts s’han fet: ha sigut suficient?

La resposta ha sigut una mica diferent segons disciplina artística. No és el mateix ser cantautor, que estem acostumats a un aforament més xicotet, que ser un grup de rock o de mestissatge, que depenen de grans festivals. Aquests no han pogut fer cap concert segons casos i jo em sent privilegiat.

Serà pitjor el 2021 que el 2020?

És cert que este any ha començat assemblant-se molt a l’anterior, però també és cert que ha començat la vacunació massiva i que coneixem una miqueta més la malaltia. És prompte per dir com serà l’any, tot i que crec que el principi serà molt dur. Amb tot, si la cosa comença a controlar-se i les actuacions es fan dins d’unes condicions determinades…. certa normalitat hi haurà. Vaja, 2021 dependrà de com avance la pandèmia i les pròpies vacunes. 

El sector musical valencià està marcat per la precarització: què va passar amb el projecte de sindicat? 

No és que no tirara endavant, sols que les persones que van tindre més pes, ara mateixa no estan en la mateixa energia en què van començar. És una estructura vulnerable, i crec que no s’ha consolidat el projecte perquè la realitat de cada músic és molt diferent i trobar un consens no és senzill. Però quan cal mobilitzar-se, intentem tindre una fluïdesa de comunicació i si cal donar una resposta a determinades injustícies, les tractem de donar. 

S’aconseguirà consolidar un sindicat al País Valencià?

El projecte de sindicat va lent. Hem posat la llavoreta, que crec que és important i la necessitat està. A més, és imprescindible defensar els nostres drets laborals. Tard o prompte el projecte es consolidarà, però depén de la voluntat col·lectiva.

Què hauríem d’aplicar del model francés?

El model de l’estat espanyol està configurat d’una manera en què tu has de pagar una quota fixa cada mes. Això, per a un perfil determinat d’autònom sí que funciona, però no té en compte l’excepcionalitat cultural. L’Estat Francés li dona una visió cultural a una figura que ací no existeix, que seria la del treballador intermitent. Aleshores, en aquest model tu has de demostrar a l’Estat que has fet tants concerts i dones una part dels teus beneficis, però de forma percentual. A més, entenen que els músics tenen una feina a escala creativa, que és una inversió i ho contempla com un subsidi que et fa poder viure durant els mesos de composició.

Creus que tot evolucionaria cap a un model d’indústria més petit?

És cert que durant aquest període de transició cap a la normalitat real, les sales petites tindran un camí per córrer, ja que als festivals multitudinaris no tornaran immediatament, però no crec que desapareguen. Potser molts grups es quedaran pel camí i també, pot ser que molts festivals abaixaran les persianes, però el model empresarial que s’ha abastit es recuperarà, tot i que no és el model que a mi m’agradaria.

Article corregit per Anna Albert.
Traductora i correctora en constant aprenentatge de noves llengües. Dolçainera a temps parcial i esperantista a temps complet. Apitxà em pariren i ací estic.

 

Article escrit per:

Tàrsila Galdón

Tàrsila Galdón

Periodista en procés de constant aprenentatge, amb ganes de contar històries que siguen capaces de desestabilitzar imperis sencers. Ací em trobe també, escrivint sobre música valenciana: un món que a poc a poc, em sedueix cada cop més. Encara que us he de confessar que el meu gran amor acadèmic és, per ara, la comunicació política.

Anteriors

Borx, Projecte Castor i Aina Palmer estrenen nous temes per començar el 2021

Recents

ZOO han publicat el títol i la portada del seu pròxim disc “Llepolies”

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *