Pau Sancho, Trobadorets: “La feina de Paco Muñoz ha actuat com una llavoreta i volíem fer-li un homenatge quan encara és viu”

Paco, com ens fas xalar!, és el nom de l’últim treball del grup de música infantil valenciana Trobadorets. El seu cinqué disc és un homenatge a Paco Muñoz, cantautor clau del moviment de la ‘nova cançó’ valenciana. “Tots hem begut de les cançons de Paco i vam pensar que es mereixia un homenatge”, declara en aquesta entrevista el cantant de Trobadorets, Pau Sancho. Després de deu anys de vida i amb uns 500 concerts rodats, el cantant realitza un diagnòstic de l’evolució musical del grup: “L’evolució des del primer disc és un creixement constant de la musicalització de les cançons”. Sancho aborda l’entrevista des de l’altra banda de la línia telefònica mentre profunditza sobre el panorama musical valencià postcovid i l’últim disc del grup després de la seua presentació el passat 23 d’octubre al festival MICO d’Orpesa. 

El divendres vau fer la presentació del vostre últim disc al festival MICO, com va ser la rebuda dels més menuts? 

La rebuda va ser fantàstica. Estàvem nerviosos perquè sempre que quan plantegem disc solem posar cançons que ja sabem com funcionen. Però en aquesta ocasió, no. Amb tot, la resposta de les criatures va ser genial. 

Què us va fer decidir fer aquest disc homenatge a Paco Muñoz? 

Durant massa anys s’han estat amagant els referents musicals, sobretot en la nostra llengua. Açò ha passat amb Paco Muñoz de manera molt accentuada, qui té una trajectòria de música infantil molt gran. La seua feina ha actuat com una llavoreta i volíem fer-li un homenatge quan encara és viu, perquè malauradament, estes coses es fan quan ja moren. 

Dona respecte tractar en l’obra d’altra persona?

Sí, molt. Nosaltres en aquest disc ho hem fet des de tres vessant molt respectuoses. Hi ha cançons que són un copiat: que la gent jutge si li agrada més d’una manera o d’una altra. Hem fet altres passades pel nostre propi ritme. I després, estan les cançons que no saps com enfrontar-les… jo les denomine ‘Deconstruccions’. Però la resposta de la gent ha sigut molt bona i sobretot, i la més important, la de Paco.

Cal més presència de música infantil valenciana? 

Crec que a poc a poc estem recuperant eixe espai. Està clar que no estem al nivell de salut que hi ha a Catalunya, però crec que hem fet una passa molt important i ens estem consolidant com una referència important a l’hora de programar en ciutats i pobles. 

Què diferència aquest disc de ‘A Xalar!’? 

Sobretot, que la banda cada vegada és més gran: tenim músics més joves que tenen una formació molt més bona que la que tenim Gerard i jo. L’evolució des del primer disc és un creixement constant de la musicalització de les cançons. En aquest disc tenim violes, oboés, trombons, trompetes, saxòfons, guitarres, teclats, xilòfons…

Aquest disc també compta amb nombroses col·laboracions… esteu satisfets?

Sí, molt, tot i amb els hàndicaps que hem tingut a l’hora de gravar-lo. Les col·laboracions que hi ha són meravelloses: tots els músics que han participat en el disc han aportat molt.    

Com ha afectat la covid-19 a Trobadorets? 

Pel que fa a les actuacions, d’una manera catastròfica, amb la incertesa que això genera: va caure tot, també la presentació del disc. Les gravacions les paguem amb les vendes dels discos i els discos els venem als concerts… això va generar un seriós problema. 

Com ha estat l’experiència tecnològica?  

Molt bé! Ensopegant-nos, però una de les coses que aporten els joves és molta visió i tècnica. Ha vingut molt bé eixa joventut, també els nostres fills i filles, els de Gerard i els meus, qui també ens guien. Ací estem, adaptant-nos. 

La música ara té més sentit que mai, en meitat pandèmia i sobretot, per als més menuts…

Sí, la veritat és que sí. El concepte en línia és molt beneficiós, però molta gent entén “en línia” com gratuït. Amb tot, ofereixes la teua feina gratuïtament per les xarxes perquè tens consciència social. Nosaltres vam estar molt actius durant la pandèmia per xarxes: hem fet directes des del menjador de casa, hem fet tutorials sobre com tocar les nostres cançons… 

Et veus component en un futur cançons sobre la covid-19 per als més menuts?

De fet, ja està passant. Els nostres concerts són molt interactius i tant la covid com les mesures de seguretat estan molt presents: tractem de normalitzar la situació i que les criatures gaudisquen igual.

Imagine que a l’hora de fer un concert per a nens la posada és molt important…

A l’hora de dissenyar els espectacles hem de treballar una part teatral i crear-nos un personatge. En les criatures funciona crear un fil conductor i que les cançons apareguen en un perquè. Les criatures són sinceres: entren i si els agrada el que els estàs oferint, es queden i si en un moment donat ja no els agrada, se’n van i ja no tornen. 

Què t’ha aportat fins ara l’aventura musical amb Trobadorets?

M’emporte moltíssimes alegries: veure gaudir tant als nens i nenes és meravellós. A banda, també coneixes pobles meravellosos i tota la diversitat que tenim al País Valencià. És molt bonic fer coses que t’omplin i a la vegada, veure que a la gent els agrada. 

Recomanes als lectors de Sons de Xaloc un disc?

A mi el segon disc de Dani Miquel, Més Musiqueries, em pareix una joia.

Article corregit per Anna Albert.
Traductora i correctora en constant aprenentatge de noves llengües. Dolçainera a temps parcial i esperantista a temps complet. Apitxà em pariren i ací estic.

 

Article escrit per:

Tàrsila Galdón

Tàrsila Galdón

Periodista en procés de constant aprenentatge, amb ganes de contar històries que siguen capaces de desestabilitzar imperis sencers. Ací em trobe també, escrivint sobre música valenciana: un món que a poc a poc, em sedueix cada cop més. Encara que us he de confessar que el meu gran amor acadèmic és, per ara, la comunicació política.

Anteriors

[Repàs d’actualitat] Buhos estrena el tercer avançament del proper disc

Recents

Sempre anirem Obrint Pas

X
X