Pau Vallvé ens fa reconciliar-nos amb la vida

Pau Vallvé és un compositor, productor i música català. Ha tocat camps ben diversos, des de discs, gires i concerts, fins a bandes sonores, televisió, cinema i publicitat.

Des de ben menut la música l’ha acompanyat i, quan va començar la carrera de Belles Arts, ja tocava la guitarra i es considerava un poc cantautor. Aleshores va començar a gravar-se i produir-se els seus propis discs. D’aquestes gravacions va nàixer el disc Postdiluvian (2004), un disc inèdit en anglés. Gràcies a les mans amigues amb les quals va acabar aquest disc, va rebre l’encàrrec de la seua primera BSO per a la pel·lícula Zulo.

L’any següent es va endinsar en els estudis de producció i postproducció d’àudio. I va ser aleshores quan va començar a fer concerts amb les seues cançons i va nàixer el seu projecte sarcàstic-humorístic Estanislau Verdet. En aquest, Vallvé presentava cançons amb un to molt irònic i de crítica social a través de la vergonya i la paròdia.

Quan ja s’encaminava a la trentena va començar amb el seu propi estudi de gravació i va muntar el seu segell discogràfic, Amniòtic Records, per tal de reeditar el disc u_mä (2009), projecte que va fer conjuntament amb Maria Coma.

Amb el disc 2010 (2010, Amniòtic Records) va començar a publicar discos sota el seu propi nom. Va tindre una gran rebuda aquest disc, igual que De bosc (2012, Amniòtic Records), el qual va ser escollit millor disc de l’any per la revista MondoSonoro. Per a poder pagar els seus discs i gires, va decidir deixar les feines que no li venien de gust i es va dedicar a produir discs d’altres grups al seu estudi, a compondre bandes sonores per al cinema, a dirigir Amniòtic Records i a tocar en concerts o gires d’altres artistes com Maria Coma, amb la bateria, Standstill, al vibràfon i percussions, o Inspira, a la bateria.

Vallvé, després d’uns anys amb molta feina, va decidir apartar-se de tot allò i marxar a viure a una caseta a Banyoles. Pels dies bons (2014, Autoeditat i autofabricat) va nàixer d’aquest retir buscant un poc de pau. A l’hora d’editar aquest disc nascut des de la calma, va decidir mantenir-se al marge de la indústria, autoeditant-se, ocupant-se de l’estampació, del management, la logística, la producció i la comunicació. Per a la seua sorpresa, el públic va respondre molt bé, venent així tots els discs i fent una gira de 90 concerts per Espanya i Europa. Després d’aquest parèntesi, va decidir tornar a Barcelona.

L’any 2015 va iniciar una gran aventura: va organitzar una gira europea amb uns concerts ben especials. 15 concerts a 15 ciutats en 15 dies. Tocava als menjadors de la gent que l’acollia i no havien de pagar entrada, simplement compartir menjar a canvi. Joan Solé va anar amb ell i es va encarregar d’enregistrar tot aquest viatge. Va resultar ser una web-sèrie-documental de 14 capítols.

En tornar d’aquesta gira europea va publicar el seu quart disc propi, Abisme, cavall, hivern, primavera i tornar (2017, Autoeditat), sense deixar de banda l’autogestió. La gira d’aquest últim treball va quedar immortalitzada en dos discs: COSTA-ROJA (Sessions d’assaig al mig del no-res) i CONCERT 2018, ambdós publicats l’any 2018 i autoeditats.

Un any després, 2019, va arribar el disc Life vest under your seat (Autoeditat), que parlava de la importància de demanar ajuda quan es necessita i amb l’esperança com a tema vertebrador. Irònicament, la COVID-19 va interrompre aquesta gira quan estava a punt d’acabar. En el confinament va preparar el seu últim treball anomenat La vida és ara (2020, Autoeditat). Just quan es va decretar l’estat d’alarma estava vivint uns dies a l’estudi, i allà es va quedar. Aquest últim àlbum ens parla amb maduresa sobre el desamor, l’acceptació, i l’estima a un mateix. És un disc que s’ha autoregalat, i que ens ha fet molt feliços.


Article corregit per Anna Albert.
Traductora i correctora en constant aprenentatge de noves llengües. Dolçainera a temps parcial i esperantista a temps complet. Apitxà em pariren i ací estic.

 

Article escrit per:

Neus Francés i Jordà

Neus Francés i Jordà

Vinc d'El Comtat i soc una matemàtica amant de les lletres. M'encisa llegir, escriure, fer teatre, cantar a la dutxa i el món del cinema. Adore l'ska-jazz, la cúmbia, el reggae i l'indie. Els Amics de les Arts, Obrint Pas i Oques Grasses són els meus referents musicals. Em sol agradar la típica cançó que es posa al disc per a plorar i semblar una intensa.

Anteriors

Vienna, Fall Out Boy i l’obsolescència programada dels vells

Recents

El Pony Pisador: folk celta, cançons de vaixell i mems d’ocells

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *