Posa un Porto Bello en la teua vida per alegrar-te el dia

Navegant dins d’Instagram, em vaig trobar amb les ‘Porto Putades’, una iniciativa per part d’un grup de música en què s’havien de fer putades entre ells: bromes mesclades amb venjança. Vaig visionar l’últim vídeo pujat i ho admetem vaig sentir irremeiablement atreta per veure’n més. Vaig seguir amb el segon i el primer. Potser, fora una conseqüència de l’avorriment. Potser, no. La qüestió és que em vaig animar a escriure sobre Porto Bello, un grup de Catalunya que porta actiu en xarxes des de 2017 i que ha publicat dos àlbums: Basat en fets reals (2017) i L’ull de la tempesta (2019). 

Aquest grup de música no és molt diferent a allò a què el panorama dels Països Catalans està acostumat. De fet, després d’haver escoltat la seua música, he pogut tastar una miqueta de Txarango, un poc de Buhos i, també, (encara que arriscant i estirant la comparació), de Talco. Amb tot, m’he deixat seduir per les seues lletres i pel bon rotllo que transmet la seua música basada en un estil pop, però amb ritmes llatins i ska. 

El grup de música català genera magnetisme, potser perquè la seua música resulta ser un cant a la vida. Porto Bello aposta per diferents ritmes que aconsegueixen que cap cançó siga pareguda a l’anterior.

El seu primer àlbum és el que més segueix eixa línia pròpia de la música a què el panorama està tan acostumat. Porto Bello, amb tot, no aposta per lletres polítiques (com sí que ho fan molts grups d’aquesta índole). De fet, el missatge és positiu i tracta de fer veure com de bonica és la vida. Aquesta llum és el que fa, de Porto Bello, un grup que aconsegueix dibuixar un somriure en el rostre després d’un dia dur de treball. Aquest primer treball ha comptat amb col·laboracions com les de Txarango, Buhos i David Rossell. 

El seu segon àlbum, d’una altra banda, compta amb col·laboracions com les de Mark Riera i, de nou, Buhos. Els catalans tracten diverses temàtiques a les seues lletres: des de l’amor, fins a l’autoconeixement personal. Fins i tot, també hi podem trobar (encara que de manera anecdòtica) lletres una mica més polítiques, com pot ser el tema Hem Nascut CastellersEl grup català aposta també per la diversitat lingüistíca: es poden trobar cançons en castellà com ara Mariana, Patricia i Juana, totes tres del seu primer àlbum.

En el segon treball, el grup català té una cançó anomenada La Frontière que mescla català i francés. El resultat atorga una sonoritat molt especial a l’oïda, que referma la qualitat artística de Porto Bello. Així doncs, aquest grup aconsegueix transmetre una positivitat innata i és capaç de desemboirar fins i tot el pensament més roí del dia.

Ha estat realment interessant descobrir Porto Bello, perquè funcionen molt bé com a grup de música. Me n’alegre, d’haver-me detingut a veure  les ‘Porto Putades’, que pareixja han publicat una quarta entrega de la seua secció a l’Instagram. 

Article corregit per Joaquim Cano
De La Nucia (Marina Baixa), graduat en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant. Especialitzat en estudis literaris i treball de corpus lingüístics. Professor de trinxera al Baix Segura. Prop del tsundoku. Poliamorós amb la música, format a escola i carrer. Integrant del programa La Xarradeta. Obsessiu i, de vegades, versut.

Article escrit per:

Tàrsila Galdón

Tàrsila Galdón

Periodista en procés de constant aprenentatge, amb ganes de contar històries que siguen capaces de desestabilitzar imperis sencers. Ací em trobe també, escrivint sobre música valenciana: un món que a poc a poc, em sedueix cada cop més. Encara que us he de confessar que el meu gran amor acadèmic és, per ara, la comunicació política.

Anteriors

Prozak Soup homenatgen a Ovidi Montllor amb la seua versió de “L’escola de Ribera”

Recents

L’Any Ovidi: la iniciativa amb motiu dels 25 anys sense l’artista torna després del confinament

Primer aniversari Sons de Xaloc: publiquem el millor d'aquest any. Enllaç

X
X