Puto pillant-nos de Pantocrator

No ho negues: tu també has plorat per la teua ex-parella en una nit de festa. Fa igual que afirmes rotundament que és aigua passada. Tant fa que sentencies que estàs fent endavant o que t’hages aprés el No t’enyoro d’Els Pets com un salm infal·lible. Després del quart cubalibre, tornaràs al mateix rotllo de sempre ―que els teus amics ja tenen memoritzat com la taula del cinc― i, en el més nefast dels casos, obriràs aquella conversa de WhatsApp que hauria d’estar més tancada que una tellina. Solament a l’endemà, et podràs adonar de la malesa quan un pensament inevitable se’t passe pel cap al rememorar la jornada anterior: «Joder, otra vez le he escrito. Me ha vuelto a dejar el visto».

Si has passat per aquesta experiència, Pantocrator s’encarregarà de narrar, en la seua música, totes les fases, etapes, situacions i personatges que et pugues trobar a la teua vida passional: des dels sad boys, que no paren de reiterar-se en l’avís de perill, fins a la companya que, amb intenció de pau, tracta de furtar-te el nóvio. Pantocrator és un grup de pop i punk rock de Barcelona dirigit per Marta Delmon ―cantant i baix― i Marina Correa ―teclats―.

Segons una entrevista a Mondosonoro, Pantocrator va nàixer després que Marta i Marina provaren sort al món de Youtube. L’experiment no va ser un èxit, així que es van decidir a muntar un grup, malgrat que Marina no havia tocat mai abans. Marta Delmon, en canvi, portava a l’esquena la publicació de dos discs en solitari ―Silver Blaze (Great Canyon Records, 2016) i Landlords (Great Canyon Records, 2018)―; a més d’haver acompanyat l’artista Joana Serrat. El grup es va completar amb Robert Busquets ―guitarra― i Xiri Romaní ―bateria― de la formació germana Alavedra.

El seu primer treball es va publicar el 2019: Villacapullos (The Yellow Gate). El títol i el concepte del disc estan basats en la població fictícia en què viuen tots els malnascuts i imbècils que ens trobem en les nostres relacions amoroses al llarg de la nostra vida: els villacapullenses.  L’EP, de quatre cançons, va ser acollit per The Yellow Gate, el segell discogràfic de Ret ―Alavedra, Falciots Ninja…―. A més a més, la gravació es va realitzar a La Palmera i va adquirir l’idiosincràtic «So Carmel» dels grups establerts al barri de la ciutat comtal.

Només un any després, el grup de Barcelona publica el seu segon disc. L’EP La masacre de putis (Helsinkipro) va veure la llum el 22 de gener d’aquest 2020. En aquesta ocasió, Pantocrator combinava el costumisme irònic dels romanços que tots coneixem de prop amb fets i personatges històrics, com el poc fiable tractat de Fointanebleau o el militar castellà Pánfilo de Nárvaez. El senzill d’aquest segon àlbum va ser No te puto pilles, que representa els imbècils que ens recomanen el coit sense compromisos i no enamorar-nos d’ells, ja que són «el frente del Vietcong».

La darrera publicació de Pantocrator ha sigut el senzill Putas de Internet (Helsinkipro), dedicat a tots els haters que s’ha guanyat el grup, a causa de l’èxit dels seus últims treballs. A més, el grup de pop punk ha col·laborat amb Alavedra ―en una unió que ells anomenen «Pantolavedra»― en la realització dels senzills Montañas del Carmel ―possiblement la nadala que no sabíem que necessitàvem― i el recent El Chapador, publicat al disc col·lectiu Home Feat Jägermeister (Warner Music Spain).

Article corregit per Joaquim Cano
De La Nucia (Marina Baixa), graduat en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant. Especialitzat en estudis literaris i treball de corpus lingüístics. Professor de trinxera al Baix Segura. Prop del tsundoku. Poliamorós amb la música, format a escola i carrer. Integrant del programa La Xarradeta. Obsessiu i, de vegades, versut.

Article escrit per:

Carlos Cuesta i Martínez

Carlos Cuesta i Martínez

Els meus pares em van ensenyar bona música de menut, però per algun motiu ara escolte Bad Gyal. Sent deler per l’indie, el trap i el jazz, però no m’ho tingueu en compte. Si vols saber quina música escolte la tens ací: https://open.spotify.com/playlist/5sZbp32vvHghSL4qQYojdb

Anteriors

El disc que esperaves

Recents

Eduard Banyuls, King Kong Boy: “No tenim pla de tornada, però tampoc ens tanquem portes a res”

X
X