Rap combatiu des de la Marina: Amarg Pinet

He mirat aquesta terra, càlida i freda.

He caminat des de Tàrbena fins a Sella.

Nostra terra, on el vent parla en la solitud.

On la pluja cau damunt l’asfalt i no alça el gatxull.

Així comença la primera estrofa del projecte d’Amarg Pinet, un raper de la Marina que dona forma a les seues lletres a base de ràbia, sentiment i consciència sota ritmes clàssics de rap. Amarg Pinet ha llençat el seu últim tema fa ben poc: el 28 de febrer i rep el nom He mirat. Aquest tema és la tercera entrega de la sèrie ‘A Pèl’. Així mateix, l’artista avança que anirà llançant novetats al llarg del 2021. 

La segona entrega de la sèrie ‘A Pèl’ va veure la llum el 31 de gener de 2021 i rep el nom de Xuleria. Aquest tema sembla una carta de presentació del que s’ha d’esperar tant de la música d’Amarg Pinet com d’ell mateix. Sobretot crida l’atenció un dels seus versos: “Entre mil contradiccions per un plat de calent”, per tot el que implica el sentit tancat en aquestes paraules. 

El seu primer vídeo-debut va veure la llum el 29 de març de 2020, en ple esclat de la pandèmia. El missatge que l’artista deixa ja als comentaris de Youtube representa eixa frase que tots necessitàvem escoltar en aquell moment: “Tot anirà bé”. Amb una, sense dubte, marca casolana,  Amarg Pinet apareix en aquest vídeo amb una actitud i seguretat que fan sentir tendresa. Trets que quasi aconsegueixen arrencar-te un somriure quan el veus, el qual se’t queda congelat al rostre quan comença a rapejar, sense pausa i amb velocitat. 

Amarg Pinet ja demostra eixa  dilatada experiència musical en aquest vídeo debut de nou minuts. Cal tindre en compte que Amarg Pinet va començar en el món de la música el 2011 i des d’aleshores, són molts noms els que es poden vincular a la seua trajectòria: Malabarraka, Dos Gaviotes d’Un Tir i Fuckin’… contant també les nombroses col·laboracions que ha dut a terme a Komfusió, Vice-T i La Caixa de Gel.

Article corregit per Anna Albert.
Traductora i correctora en constant aprenentatge de noves llengües. Dolçainera a temps parcial i esperantista a temps complet. Apitxà em pariren i ací estic.

 

Article escrit per:

Tàrsila Galdón

Periodista en procés de constant aprenentatge, amb ganes de contar històries que siguen capaces de desestabilitzar imperis sencers. Ací em trobe també, escrivint sobre música valenciana: un món que a poc a poc, em sedueix cada cop més. Encara que us he de confessar que el meu gran amor acadèmic és, per ara, la comunicació política.

Anteriors

Red Soil: melodeath vila-realenc de categoria internacional

Recents

paunezz: lletres senzilles i tristes, tacades de melancolia dolça

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *